35 - Paper de Vidre

sobre si és possible travessar una paret
Creiem que el món es pot canviar.
La paret, de cara. L'oloro. La toco, és plana i arrugadeta. Em produeix plaer tocar
la paret a poc a poc. Hi passo la mà, hi encasto la cara. Encara és calenta pel
sol. Hi acosto tot el cos i premo ben fort. El plaer m'emborratxa, l'escalfor em fa
somniar. Perdo l'oremus una mica i inspiro fortament. Em fonc amb la paret, ella
i jo som un, formem part del tot, de la gran cosa junta.
Torno, encara sóc al mateix lloc. No he travessat la paret, encara. Però intueixo
que vaig per bon camí.
Et veig venir i tanco els ulls. Et percebo, sé que ets a prop. T'imagino.
Em dono un cop al cap que fa molt mal. He topat amb una paret. Sé que la culpa
és meva, no de la paret, sé que no estic preparat, m'ho diu un nyanyo grandiós
que tinc al front.
Si tots junts ens convencem totalment que podem travessar parets ho aconseguirem.
Això es pot canviar.
paper de vidre_ 61