35 - Paper de Vidre

Finalment, fa l'únic xut a porta de la segona part (tot i que força desviat de la porteria):
calen uns premis als lectors per incentivar la lectura.
Puntí no és menys i serà breu i esperançat. Somia en veu alta, fa xuts impossibles: els
editors independents tindran més pes; la fira de Frankfurt cal remarcar que és comercial
i no literària, que sembla que alguns autors no ho saben i estan massa nerviosos;
els programes de tele sobre llibres no es faran a l'hora de les pel·lis porno (aplaudiments
tímids per part d'un sector del públic, curiosament són els que fan un programa
de tele sobre llibres a l'hora de les pel·lis porno). I remata amb el cap donant un
consell als autors mig manllevat de Pla: recomana pensar i pensar, i no ser «ni sosos
ni pesats».
Terribas continua amb l'optimisme de què ha fet gala a la primera part. Parla del mèrit
de les editorials petites. (També critica per omissió, que és la línia general de tot el partit,
però pensem en el que no es diu, donem la volta al mitjó, el joc és elegant però poc
ofensiu, en general.) Diu que cal posar a l'aparador els títols que ens agradin, deixant
de banda si són comercials o no, perquè a la llarga es vendran i ens guanyarem un cert
prestigi i reputació. Cal aconseguir que Girona (i altres indrets llunyans de «la capital»)
deixin de ser «la reserva índia del català»: posem les versions catalanes dels autors
estrangers més a l'abast que les castellanes.
Vergés torna a sortir dels límits del camp i proclama, reclama, una rebel·lió dels lectors,
que són gent amb criteri, exigent. Cal tenir en compte les noves generacions de
lectors. Acaba fent una filigrana jocfloralesca que s'ha quedat gravada en el cerebel
de servidora de vostès: en un món en què cada vegada hi ha menys fulles als arbres,
que les fulles (sic) dels llibres brillin per si soles.
A la pròrroga, es parla dels cinquanta anys del premi Lletra d'Or. Aplaudiments, gràcies
per venir i fins l'any que ve. Enguany no s'ha aplaudit fins al final. El silenci ha
estat sepulcral (La Metàfora!), esquitxat per alguns xiuxiueigs degudament eradicats
per una senyora dura d'oïda.
I cap a casa arrossegant els peus, ni copa de cava volem. Sensació de cava esbravat,
de patates xips estovades, de pa sec, d'arròs covat. Serveix de balanç i profecia l'anatomia?
Amb prou feines un retrat amb quatre pinzellades matusseres sobre l'aire que
es respira en la literatura catalana: frases a mig dir, pocs noms propis (finalment tres:
Sánchez Piñol, Jesús Moncada i Lolita Bosch), metàfores, formulació de desigs, i cap
previsió. Empat a zero.
anatomia: empat a zero
paper de vidre_ 59