aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

101
El pitjor material per a l‘acústica és el vidre, les finestres de vidre; no pas el vitrall,
perquè és fet de peces petites i irregulars que esmicolen les possibilitats de reflexió
del so.
Què en penses de l’orgue com a instrument a les esglésies?
L‘orgue es va desenvolupar per omplir de música els grans espais; concretament, es
va fer major d‘edat durant el període gòtic i en el Renaixement, quan les grans
catedrals ja disposen d‘instruments monumentals. Catalunya –o, més ben dit, la
Corona d‘Aragó– n‘és un bon exemple, pel fet que en aquell període ja disposava de
grans orgues a les catedrals de Saragossa (1486), Mallorca (1492), València (1510),
Barcelona (1538) o Perpinyà (1586).
L‘orgue ha estat un gran responsable del desenvolupament de la polifonia i és una
peça imprescindible de la història musical a l'Occident, d'una evolució que fins al
segle XIX es va realitzar en bona part dins les esglésies.
D‘altra banda, hi ha el poder espiritual del so de l‘orgue. El Concili Vaticà II diu que
cal tenir en compte l‘orgue de tubs per la seva capacitat d‘elevar les ànimes a Déu i
a les realitats celestials.
La veritable funció de l‘orgue, bé com a instrument solista o bé com a acompanyant
de la música en el culte, no és intel·lectual, sinó anímica i espiritual, i això pot arribar
a sentir-ho tothom, creient o no, cadascú a la seva manera, si es fa música de
qualitat amb un instrument de qualitat.
L’orgue de Santa Cruz de Tenerife
Pots esmentar alguns orgues importants del món?
N‘hi ha molts que mereixen ser esmentats: els grans Silbermann, Schnitger, el famós
orgue de Weingarten, els mítics Cavaille-Coll...
Cada país ha generat un estil d‘orgue diferent i característic, dels quals trobarem
sempre exemplars a destacar. Catalunya va generar també un estil propi d‘orgue,
molt diferent del d‘altres països, com França, Itàlia o Castella.
Lamentablement, durant la Guerra Civil va desaparèixer de Catalunya el 90 per cent
dels orgues històrics. Dels que han quedat, un de molt representatiu és el de Santa
Maria de Montblanc, del 1607. Però n‘hi ha uns quants més.