aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

29
estàvem prou animats pensant que la burocràcia –previ pagament dels suposats
tràmits, és clar– la teníem resolta d‘una vegada per totes. I amb aquest sentiment
ens en vam anar a fer nones. (Ai, pobrets de nosaltres!)
El dimarts 3 fou el nostre dia més esperat: lliures de tota ―obligació‖ i ja ben
descansats, la guia ens proposà de fer un tomb amb el bus per veure alguns llocs i
ser a un quart d‘onze a la cua de l‘Ermitage, un quart abans de l‘obertura. Dos
músics amenitzaven l‘espera repicant la caixa o tocant el trombó de vares; de sobte,
vam sentir l‘himne espanyol, el qual rebé una xiulada instantània, pensant que
anava per nosaltres. Havíem ficat la pota: era just pels del davant, efectivament
espanyols; però de sobte, el duo (que la sabia molt llarga!) interpretà ―Els segadors‖
i a continuació, ―El cant del Barça‖ i, és clar, nosaltres, compungits i eufòrics pel
detallàs, els vam acompanyar amb el cant i els donàrem una propina. La visita
guiada durà unes dues hores i mitja. Travessàrem els calorosos passadissos com
posseïts i de tant en tant ens aturàvem a contemplar un sostre, un terra o un moble
i, sobretot, les pintures més cèlebres i preuades de les escoles italiana, flamenca,
holandesa, anglesa i espanyola. A part, també hi havia exposicions temporals de
Picasso i d‘alguns impressionistes com Pissarro, Monet, Gauguin, Cézanne i Van
Gogh. Després, en tenir coneixement de la mala notícia que tota la paperassa de la
nit anterior no havia servit de res, i que, per tant, els visats es tornaven a esfumar,
vam anar a dinar en una pizzeria i a voltar, i alguns visitàrem l‘església del Salvador
sobre la Sang Vessada (o de la Resurrecció de Crist) i els xiringuitos de souvenirs
que l‘envolten.
A un quart de vuit del vespre ens reuníem amb la resta del grup per anar a sopar al
celler d‘un galiot amarrat al canal. Però no tots van poder sopar: la sacrificada gent
de la Junta i l‘Uri Cabot van fer cap a l‘hotel prèviament per tal de solucionar el
problema del retorn. A la fi de l‘àpat, però..., una sorpreseta més! Ens volien cobrar
150 rubles: 100 per dos gots de llet de les nenes i 50 més per un got trencat sense
voler. No era el primer cop que ens passava que el tracte que rebíem resultava més
que desagradable.
Vam marxar cap a l‘Azimut apressats pel neguit i la urgència de resoldre el
problema burrocràtic (sí, ara ja havia passat a ser amb dues erres), que començava
a impacientar la gent i a posar dels nervis els organitzadors del viatge. Vam valorar
les diverses opcions potencials, ja que l‘agència Viajas no ens en donava cap altra,
malgrat la nostra insistència, que continuar el viatge fins a Moscou. Es tractava de
continuar i ja pagaríem allà on calgués (per exemple, a l‘aeroport) –cosa difícil,
perquè segurament no ens voldrien enlloc anant d‘il·legals i fugitius. També podíem
canviar la ruta, l‘hotel i el viatge de tornada o, en darrer terme, tirar pel dret, cercar
un altre vol i, si fos possible, tornar directament a Barcelona. Mentrestant, la noia de
l‘agència –que inicialment semblava molt afectada– ens va fer un oferiment que
passava per pagar 100 $ per cap per tornar a tramitar la paperassa –lògicament,
sense cap garantia d‘èxit. La qüestió començava a pintar molt malament, i
aconseguir bitllets de tornada per Internet, amb vol directe, de matinada i per a 30
persones semblava una missió impossible; però... beneït portàtil i beneïda paciència
de l‘Uri Cabot! Mentrestant, la representant de l‘agència mirava de guanyar temps,
ens garantia la consecució dels visats i no parava de fer llargues i misterioses
trucades. Alguns dels de la Junta la posaven contra les cordes i, mentrestant, la Mila
ens aconsellava de no continuar el tripijoc i la subtil extorsió.
L‘opció d‘escoltar els cors guanyadors la vam passar per alt, ateses les
circumstàncies, i la cerimònia de clausura la vàrem deixar de banda per força,
gràcies a la gentilesa russa. La versió oficiosa és que, malgrat no haver-hi
concursat, vam ser els millors (o potser volien dir els més amens?), i la veritat és