aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

Equip tècnic
63
Antologia de la Nova Cançó
Reproduïm el pròleg de la publicació de la FCEC amb les vint-i-cinc harmonitzacions que el
Cor Lieder Camera ha demanat a diversos autors sobre obres de La Nova Cançó.
En el segle XX trobem dos grans moviments vinculats a la cançó popular catalana.
L'un s'adreça a la recerca de melodies tradicionals i en fa la consegüent difusió coral:
és el que convergeix en la creació de l‘Orfeó Català i l‘orfeonisme. L‘altre té com a
base la creació de melodies noves i la ràpida difusió popular d'aquestes a través dels
nous mitjans de comunicació de massa: la Nova Cançó, un moviment de cantautors.
Són dos fenòmens sociològics i estètics diferents però que serveixen un mateix
objectiu: que el poble canti i que s‘expressi en la llengua pròpia. També són dues
etapes diferents de la represa nacional. Aquestes afirmacions massa esquemàtiques
amaguen darrere de cada moviment una infinitat de projectes i d‘iniciatives que
empenyen vers l‘objectiu final. En definitiva, però, aquests dos moviments fan visible
un gran treball de fons.
L'un s‘inicia al segle XIX i té com a exponent culminant de la recerca l‘Obra del
Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). L‘altre comença a principi dels anys
seixanta del segle XX i arriba fins als nostres dies amb diferents modalitats i estils.
Tots dos varen patir circumstàncies de dictadura. Entremig, una guerra civil que
significà un tall profund i dolorós en la història i en la cultura del país. Ambdós
moviments, però, comporten una presa de consciència a l'entorn de la llengua i una
afirmació de l‘univers simbòlic català.
Si en treballs de camp fets els anys setanta i vuitanta del segle passat encara vàrem
copsar la petjada profunda que el primer moviment havia deixat en la memòria dels
informants més grans que vam entrevistar, ara ens caldria observar també, a través
del treball de camp, com ha influït el moviment de la Nova Cançó en la manera de
ser i de pensar d‘unes quantes generacions,entre d‘altres la meva, la primera
joventut de la qual va coincidir amb l‘inici d‘aquest moviment.
Des del punt de vista de la música coral, si bé una de les clàusules de la creació de
l‘Orfeó Català fou la d‘interpretar les cançons populars catalanes a partir de noves
harmonitzacions –les cançons que eren objecte de recerca en aquells moments-, no
s‘ha pas esdevingut igualment amb relació a les músiques de la Nova Cançó.
L‘orfeonisme creà la necessitat del consum de noves versions corals, a la qual
respongueren una munió de compositors. A tal fi hi ajudaren les Festes de la Música
Catalana, que premiaven tant la recol·lecció com l‘harmonització i l'arranjament de
melodies populars, vocals i instrumentals.
Tanmateix, no seríem justos si no esmentéssim que poc temps després del
començament de la Nova Cançó ja se‘n van fer, d‘harmonitzacions corals, tot i que
tímidament. Les tres primeres foren les següents: una d‘Antoni Ros Marbà sobre "Al
vent" de Raimon, publicada per MF (núm. 1.257) i dues de Manuel Oltra: "D‘un
temps, d‘un país", també de Raimon (MF núm. 1.260), i "La cançó de les mans" del
mateix cantautor (MF núm. 1.270). Totes tres harmonitzacions foren la resposta a un
encàrrec que va formular en aquell moment Oriol Martorell.