aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals
aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals
aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
98<br />
Com es genera el so a dins d’un tub?<br />
Com en una flauta.... En un tub d‘orgue fem passar l‘aire per una escletxa molt fina<br />
que genera una làmina d‘aire. Aquesta làmina xoca contra el llavi de la boca entrant i<br />
sortint de l'interior del cos del tub.<br />
En el cas del famós diapasó, l‘aire vibra 440 vegades per segon, però hi ha sons que<br />
poden arribar als 20.000 cicles o Hertz.<br />
Hi ha una altra família de tubs, les trompetes, en les quals el so el genera la vibració<br />
d‘una llengüeta, amplificada pel seu ressonador.<br />
Quines són les parts fonamentals d’un orgue?<br />
L‘element essencial és el vent, i la nostra feina és transformar aquest vent en so.<br />
La part més vital de l‘orgue és la consola, on se situa l‘organista i des d'on dóna les<br />
seves ordres per mitjà dels teclats i els tiradors; aquests darrers són els que<br />
accionen els diferents registres. Cada registre de l‘orgue és tot un tipus de so<br />
diferent, amb tants tubs com tecles té el teclat, generalment 56.<br />
La clau del bon funcionament d‘un orgue és la peça que anomenem el secret, una<br />
taula complexa, un laberint de forats, on conflueixen el vent, l‘accionament dels<br />
mecanismes provinents de la consola i els tubs que reposen a la part superior<br />
d‘aquesta taula.<br />
I, finalment, els tubs són el darrer escaló de l‘orgue, ja que emeten el so.<br />
El meu pare resumia tot això dient que construir un orgue és posar música dins una<br />
caixa perquè després vinguin els altres i la treguin.<br />
Quines diferències hi pot haver entre un orgue i un altre, tot i tenir les mateixes<br />
parts?<br />
Moltes. A banda de les característiques sonores del lloc on ha d‘anar col·locat,<br />
l‘envergadura és la diferència més visible: els orgues grans per a grans espais i els<br />
petits, per a cors, per a capelles, per a estudiants que els tenen a casa; tots tenen<br />
els mateixos elements: consola, secret i tubs, però estan fets a mida i, per tant,<br />
tenen un aspecte físic diferent.<br />
L‘orgue de Montserrat és modern, però està relacionat amb els orgues històrics<br />
catalans. El de la Sagrada Família és un orgue fora de sèrie, en la construcció del<br />
qual hem tingut en compte criteris gaudinians, com no podia ser d‘altra manera. A la<br />
Sagrada Família no s‘hi podia posar, per exemple, un orgue barroc, ni d‘aspecte, ni<br />
de concepte.<br />
A l‘Auditori de Tenerife, per exemple, hem volgut explicar que l‘orgue és un<br />
instrument viu i que es pot proposar un instrument del segle XXI amb unes<br />
característiques i uns recursos concrets. Fruit d‘aquest treball, és un dels instruments<br />
més sorprenents del món, musical, i amb una gran capacitat de fer gaudir els<br />
intèrprets amb nous reptes i de fer vibrar els oients gràcies a la espacialització de les<br />
fonts sonores: el so surt de diversos punts que embolcallen la platea.<br />
Per què l’orgue de Montserrat té tubs en horitzontal?<br />
L‘orgue de Montserrat i una bona part dels instruments ibèrics. Aquesta bateria de<br />
trompetes s‘anomena trompeteria de batalla. Des dels segles XVII i XVIII se'n va<br />
iniciar la incorporació en orgues de Navarra i Castella, pràctica que es va anar<br />
estenent per tota la Península i les Balears.<br />
A Montserrat hi ha molta literatura organística del segle XVIII escrita pels mateixos<br />
monjos organistes per al cos de batalla, i per això hi vàrem posar un cos de batalla<br />
de proporcions destacades.