aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

62
Aleshores, va arribar el dia de tornar l'intercanvi, o sigui que nosaltres anem a casa
seva. Per molts membres de la nostra coral, l'experiència del intercanvi era la
primera vegada tant per el que fa aquí com per el que va fer quant vam ser allà. Els
dies no van ser massa lluïts. Però ens hi vam sentir molt i molt bé entre ells, en cap
moment van deixar-nos de la mà, bé, ja enteneu el que vull dir. Ens van organitzar
dos concerts a dues Esglésies. Un va ser a l'Església de Sant Medard de Brunoy,
poble del qual ells són habitants i que es troba a 25 km de París. L'altre concert va
ser a l'església romànica de Les Marolles de Brie, també poble al voltant de Paris.
Tot això va permetre que nosaltres poguéssim presentar el nostre repertori i que una
vegada més tinguéssim l'oportunitat de ser dirigits per un altre director i cantar amb
un grup molt nombrós. Encara que els concerts van ser cantats per la Coral Ullastrell
íntegrament, excepte les cançons comuns que ells i nosaltres havíem après, i que ja
havíem fet aquí a Catalunya.
Permeteu-me que faci uns comentaris d‘algunes coses que potser molts us
preguntareu. Tot això de l'Intercanvi s'ha portat a terme, vull dir l‘organització, en tots
els aspectes, gracies els propis cantaires i els seus esforços.
En el seu temps i moment es va demanar a l'Administració Catalana, un ajut per fer
l‘intercanvi ja que un dels fets importants d'aquests intercanvis és difondre la Cultura
Catalana i fer saber que Catalunya és i serà, però l'administració va considerar que
no reuníem els requisits suficients per poder-nos ajudar una mica. Llavors ens
preguntem com hem de fer i difondre la nostra cultura en aquest cas coral i musical
si els nostres caps del país sempre troben que no ho fem prou bé?. Si fins i tot aquí
ens consideren poca cosa, que no som prou per representar la nostra cultura,
aleshores potser us haig de dir que millor no feu intercanvis ni participeu en activitats
fora del les nostres fronteres. Si Pau Casals hagués fet això potser ara ja seríem una
gota d'aigua més dins l'oceà, com totes les gotes d'aigua i el nostre país i la nostra
cultura ja s'hauria esvaït.
Què hem de fer per mantenir la nostra personalitat, senyors?. L'intercanvi ha fet
conèixer moltes coses a aquells cantaires, i han posat cançons nostres al seu
repertori. Si això no és difondre la cultura tant per el que fa a la música, els
compositors i la nostra cultura de país en general, torno a preguntar a entitats,
presumiblement vinculades el Cant Coral, a la música i la cultura catalana, què hem
de fer?
Malgrat tot, si teniu possibilitats, us recomano de fer intercanvis, ja que són molt
enriquidors.
Josep Anglada