aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

64
Després, la FCEC, en la seva feina d'edició i oferta de partitures corals, va iniciar
una línia editorial amb el títol de ―Col·lecció Nova Cançó‖. Fins ara hi ha publicat
harmonitzacions de sis melodies de diversos autors: de "Veles e vents" de Raimon
(harmonització de Manuel Oltra, núm. 185), de "Què volen aquesta gent?" de Maria
del Mar Bonet (harmonització de Manel Camp, núm. 186), d'"El colom de la pau" de
Quico Pi de la Serra (harmonització de Xavier Pastrana, núm. 187), de "Pare" de
Joan Manuel Serrat (harmonització de Francesc Vila, núm. 189), de "L‘estaca" de
Lluís Llach (harmonització d'Antoni Ros Marbà, núm. 190) i d'"Un núvol blanc" de
Lluís Llach (harmonització de Josep Crivillé i Bargalló, núm. 223).
Però qui finalment ha materialitzat el projecte coral més ambiciós al voltant de la
Nova Cançó ha estat el Cor Lieder Càmera, que, amb motiu del seu vintè aniversari,
ha endegat el projecte anomenat "Cançónova", fent un desplaçament de l‘article per
a significar que es tracta d‘una visió ampla que abasta tot el fenomen de la cançó a
Catalunya des dels anys seixanta del segle XX fins als nostres dies, i reunint-hi
tipologies tan diverses com la cançó de protesta, l‘amorosa, la humorística, la cançó
amarada de lirisme, la frívola, la de combat, la galàctica...; totes, però, amb el
compromís explícit de ser expressades en català.
Ha estat un repte important i agosarat. Se n‘han sortit, i només per això ja són
dignes de felicitació, com també pel fet d‘haver sabut implicar-hi un bon nombre de
compositors actuals del nostre país, els quals han revelat, amb graus diferents de
dificultat, l‘entorn harmònic contingut en aquestes melodies. Ens feia falta aquesta
literatura coral. Més encara: si el moviment de la Nova Cançó va comportar un gran
dinamisme cultural en què es van sentir convocats poetes, lletristes, músics,
arranjadors, instrumentistes, orquestres, discogràfiques, dissenyadors, pintors, etc.,
es trobava a faltar, en canvi, la parcel·la de la música coral. Ara, doncs, amb la
publicació d‘aquesta edició que abasta diferents iniciatives, però especialment la del
Cor Lieder Càmera, podem afirmar que s‘ha omplert aquest buit. El cant coral ja és
una fórmula d‘expressió d‘aquest repertori, com també de difusió.