aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

103
Quines són les principals diferències en la construcció d’un orgue des del punt
de vista de la tecnologia, entre l’actualitat i altres èpoques?
A cada època, els artesans i els constructors s‘han valgut dels mitjans que la
tecnologia els proporcionava. En un cert temps, totes les fustes es tallaven a mà, els
claus es construïen un per un, forjats, i es treballava sota la llum de les espelmes...
La implantació del corrent elèctric va canviar tant l‘ofici dels artesans com el ritme de
producció. Actualment disposem d‘informació històrica global, maquinària i utillatges
que ens permeten un gran nivell de precisió; les màquines de control numèric ens
permeten fer formes que anteriorment exigien moltes hores. Formes rodones, peces
personalitzades...
Pel que fa al so, partim del coneixement empíric acumulat pels nostres antecessors
al llarg dels segles, que ha establert els mètodes encaminats a plantejar el millor
tipus de sonoritat. Actualment, aquests coneixements s‘estan verificant i ampliant
gràcies a la investigació científica i els instruments de mesura, amb els quals hem
pogut explicar un gran nombre de fenòmens dels quals abans només es coneixia
l‘efecte però no la causa.
Tècnica i tecnologia són ingredients de cada època per a generar el seu tipus
d‘orgue, i el moment actual no n'és cap excepció, sigui per a afrontar la restauració
d‘un instrument històric amb la major fidelitat a les tècniques i l‘esperit de l‘època en
què es va construir, sigui per a recercar nous tipus d‘instruments adequats a la
manera actual de viure el fet musical.
Toques l’orgue?
Una mica, però no sóc concertista. Per a un orguener tocar és bo, però no és
imprescindible; de fet, una bona part dels orgueners no toquen l‘orgue. És més
important saber escoltar l‘orgue, discernir-ne els sons, l‘aire, la resposta de la
mecànica... per tal d‘anar millorant l'obra pròpia.
Si alguna persona que ens llegeix volgués dedicar-se a l’orgueneria, què li
aconsellaries?
Primerament, tenir-ho molt clar: l‘orgueneria és una disciplina tan àmplia que
requereix anys, dedicació total i renúncia a altres activitats.
Després, li aconsellaria un temps de prova i, finalment, completar la seva formació a
l‘estranger.
El que fóra ideal seria cursar els estudis que s'imparteixen als països de l'Europa
central, on es combinen períodes de teoria a l‘escola i períodes de pràctica als
tallers.
A Alemanya, per a poder exercir d‘orguener cal un títol i per a poder construir orgues
cal fer els estudis de mestre orguener.
També cal una certa riquesa cultural i personal, que són elements que impregnen
una obra ben feta. La lectura, les visites a exposicions i, sobretot, l'assistència a
concerts són altres aportacions que arrodoneixen el perfil d‘un orguener ideal.
*
Mentre fèiem l‘entrevista, un divendres a la tarda, ha entrat un dels treballadors del
taller per dir que plegava i que l‘endemà aniria a treballar: en dissabte. Prova
indiscutible que allà s‘hi treballa bé i de gust. Potser és per això que els resultats són
els que són.
Albert Blancafort ens ha donat lliçons de física, de disseny i sobretot de música. Ens
ha ensenyat projectes d'orgues nous al seu ordinador, ens ha fet sonar tubs bufant
ell mateix per un extrem i ens ha fet passar una molt bona estona.
Desitgem que vosaltres, que heu llegit l‘entrevista, també la hi hagueu passat.
Pep Solé i M. Josep Udina