aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

67
2..A continuació es va arriscar amb un muntatge en el qual feia confluir dos grans
creadors de la cultura occidental: W. A. Mozart i W. Shakespeare. De l‘un ens feia
escoltar el seu Requiem i de l‘altre els Sonets. El títol va ser: Instint Mozart,
Requiem. Com a subtítol explicatiu, en Xavied Baulies hi afegia: ―Del dol a la festa, o
de la mort a l‘amor‖. Un espectacle total en què ―la fusió de llum, paraula, música i
cos explora la creativitat substantiva d‘aquests dos grans genis de la història‖.
Espectacle dividit en 12 moments en què es fusionen els Sonets de Shakespeare
amb les parts musicals del Requiem de Mozart. 2
3. L‘espectacle anomenat Solo és tal vegada el més pròxim al concepte d‘òpera
abstracta, concepte formulat pel mateix Xavier Baulies. Solo tant té a veure amb un
element poderós d‘interpretació musical, com amb la solitud que experimenta el
creador artístic o amb la necessitat de recuperar la interioritat de la persona humana
sense els estímuls externs de tota mena (soroll, en definitiva) a què la sotmet la
societat. ―Òpera‖ estructurada en tres actes ininterromputs: Nigrego, Albedo i
Rubedo, tres colors (negre, blanc i vermell) que fan avançar l‘espectador per un
camí d‘introspecció que planteja la fertilitat de la soledat. Acompanyen aquest
itinerari poetes com Rainer M. Rilke i Joan Vinyoli, músics com Buxtehude, Bach,
Arvo Pärt, Ligeti i Lauridsen, i imatges de Pere Formiguera i J. Pla-Narbona.
4. Amb el títol de Mutacions, el director Xavier Baulies ens oferia un muntatge en el
qual prescindia de l‘acció dramàtica externa per a situar-nos en una dimensió íntima
i serena davant la temàtica de la mort. El fil conductor sonor era el Requiem de
Maurice Duruflé en la seva versió de cor i orquestra. La subtilesa i el bon gust de
l‘escola musical francesa són sempre presents en aquesta partitura en la qual l‘autor
es deixa influir del tot per les melodies modals del cant pla en el seu ofici de difunts.
De tota manera, la interpretació d‘aquesta obra simfonicocoral s‘alternava amb la
projecció de fotografies l‘autor de les quals, Pere Formiguera, conduïa la nostra
mirada vers el cos mort i velat d‘una noia, vers la llum eterna, vers les flors..., visions
nostàlgiques, al cap i a la fi, que subratllaven el discurs esperançador però també
sever de la missa de difunts.
B) Quim Manyós
Els muntatges que ens va presentar en Quim Manyós, director de la Coral Espígol
des de l‘inici i al llarg de trenta anys, s‘han elaborat més pensant en la coral que en
el públic. Així ens ho manifestà ell mateix. Es tracta de seguir un fil conductor
temàtic que aporti als cantaires el coneixement d‘un repertori nou juntament amb
una informació històrica o referent al seu context i que, a la vegada, sigui motiu
d‘interacció escènica dels mateixos cantaires. En aquest cas, tant el guió com
l‘elecció del repertori i la posada en escena han estat fets i pensats per Quim
Manyós, tot i que no ha dubtat a acudir a actors professionals a l‘hora de muntar
alguns d‘aquests espectacles. Cal dir que la Coral Espígol i el seu director els ha
distingit la recerca constant de repertoris nous. De fet, aquest ha estat un tret comú
amb els altres directors que presentaren els seus projectes aquest dia.
1. El primer, Cançons en un cove, es fa o s‘origina a causa de la influència del lloc
d‘assaig de la Coral Espígol. Es tracta del Centre Artesà Tradicionarius (CAT) de la
vila de Gràcia, un punt neuràlgic i decisiu de tota l'efervescència a l‘entorn de la
música folk a Catalunya. Aprofitant l‘avinentesa que un grup coral forma part
d‘aquest Centre i hi assaja, el mateix Quim va proposar, en contacte amb Marc
2 A causa de la condició de “Crònica” d’aquest article no hi ha lloc per a una descripció detallada d’aquests
muntatges.