aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

92
Les cinc cançons que van interpretar, amb
acompanyament de piano de la professora
Yoko Sakai, foren "El rossinyol" d‘Antoni
Pérez Moya, "El testament d‘Amèlia" d‘Enric
Morera, "Fum, fum, fum" de Salvador Mas,
"Muntanyes del Canigó" de Nadal Puig i "El
cant dels ocells" de Pau Casals. Aquesta
última va ser precedida per un solo de
violoncel interpretat pel professor Yuzuru
Okubo i amb la solista Michiyo Imura.
Els cantaires desitjaven aproximar-se al
màxim a la pronúncia catalana de les
paraules, i quan s‘assabentaren que una
nadiua vivia a prop em van demanar si els hi
podria ajudar. Em van convidar a un dels seus
assaigs i vam repassar cançó per cançó, vers
a vers. Em feren llegir les cançons i els vaig
escoltar cantar-les. Però la veritat és que
pronunciaven prou bé i gairebé no calia
corregir res. Després vam obrir un torn de
preguntes, tant sobre l‘accentuació de paraules concretes com sobre el significat
dels mots. De "Muntanyes de Canigó" sentien curiositat per saber si es tracta d‘unes
muntanyes sagrades o de pelegrinatge, com passa al Japó en alguns casos.
La visita a l‘assaig també em permeté de conèixer el motiu que els havia portat a
triar aquest repertori. Em comentaren que tot va començar amb un disc compacte de
cançons de l‘Orfeó Català que havien regalat a un dels membres del cor, i de la seva
proposta de cantar-les amb la coral. Amb l‘ajut del disc i amb les partitures, que
aconseguiren amb grans dificultats, prepararen l‘actuació. De les cançons, ja en
sabien una mica el significat, però em demanaren que les traduís al japonès per
entendre-les millor i poder-les cantar amb més sentiment.
Queda clar. oi?