aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

37
Els cantaires ens van tractar a cor què vols i ens van guiar en una bona passejada
per la ciutat, que regalima cervantisme, història i hidalguía per tots els racons: places
i carrers, palaus, castells, esglésies...
Hi anàvem a cantar amb ells el Gloria de Vivaldi i, és clar, el dissabte a la tarda vam
fer una llarga estona d‘assaig, amb la direcció ara d‘Esther Doñate, ara de Vicente
Ariño, que s‘havien repartit els números. Maria Teresa Giménez, l‘altra directora del
Cor Llevant, aquesta vegada ens ajudava cantant.
Després de l‘assaig ens van oferir un ágape que els àngels hi cantaven i, com
sempre, nosaltres també.
I el vam cantar, el Gloria, és clar. El diumenge a la tarda, amb l‘església del convent
de Las Bernardas plena de gom a gom i amb un final acompanyat de forts
aplaudiments d‘un públic molt amable. L‘acompanyament de piano i els solistes eren
alcalaínos i ho van fer molt bé.
Una de les nostres cantaires, va escriure a la tornada: ―... que consti que la maestra
"doña" Doñate va encisar propios y extraños; tant, que al final del concert el maestro
i la maestra es van fer un achuchón en públic que el Tenorio s'hi quedava curt‖.
En acabar el concert ens van convidar a participar en la representació itinerant de
Don Juan Tenorio sota els paraigües, que plovia. Interessant, això d‘estar ficat a dins
d‘una obra i de fer d‘actor sense ni adonar-te‘n. I també interessant, i cansat, aquest
neguit de no parar en tot el dia, amunt i avall..., que cal veure-ho tot, que el món
s‘acaba...!
Coral L’Espígol. Trentè aniversari
Cor Llevant
El dia 17 de maig del 1980 la Coral
Espígol, amb un nom acabat de florir, va
fer el seu primer concert a la parròquia de
Santa Maria de Gràcia. Feia tot just set
mesos que, a l‘octubre del 1979, havia
començat a assajar. Una aventura
certament imprevista i inesperada que
havia nascut com una activitat més dels
joves de l‘AE Santa Maria de Gràcia.
El 16 de maig del 2010 ens vam trobar al
CAT, el nostre lloc d‘assaig actual, molts
dels amics i de les amigues que durant aquests trenta anys han passat per la Coral i
els que la formem actualment. L‘alegria i l‘esclat de sentiments d‘aquella tarda de
retrobament va ser la mostra de l‘autèntica
importància d‘aquests trenta anys de camí.
La de la Coral Espígol ha estat una feina
petita, callada, però que, pas a pas, nota a
nota, any rere any, s‘ha anat fent lloc en el
cor de moltes persones, també perquè així
és com va néixer, sortint del cor.
Personalment, estic molt agraït a l'Espígol
perquè ha estat un fil conductor en la meva
vida, perquè ha estat el cantus firmus del