aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

16
L‘assaig general va ser
importantíssim, sobretot per a fer
evidents els desajustos que hi
podia haver a causa de les
distàncies entre l‘orgue, el director
de l‘assemblea i la direcció de les
cantories, la massa coral.
Desajustos entre el programa
oficial de les intervencions
musicals i el que se‘ns havia donat
per a assajar. Per una altra banda,
es van haver de solucionar errors
musicals impresos en les
partitures, si més no en dos dels
salms que s‘havien de cantar.
Tampoc no estava clar què s‘havia
d‘interpretar en alguns moments concrets de la celebració, etc. Tot això va provocar
que, a petició de la Demarcació del Barcelonès de la FCEC, es fes una reunió urgent
al Bisbat amb mossèn Arenas i mossèn Serra, els coordinadors musicals i de
cerimonial, per tal de solucionar tots els problemes que havien aparegut. A aquesta
reunió, la Demarcació va convocar-hi tots els representants de les entitats
participants en l‘acte. El resultat de tot plegat va ser que no tinguérem el programa
definitiu d‘intervencions fins el divendres anterior al dia 7; és a dir, que, finalment,
dos dies abans, el grup de cantaires de la FCEC poguérem assajar tota la celebració
de cap a cap com a darrer assaig. La pregunta que em faig és la següent: ¿tots els
altres grups pogueren assajar de la mateixa manera? ¿Com es podia assimilar tot
amb tan poc temps? ¿Per què tanta improvisació? El bo del cas és que una hora
abans de la celebració, el mateix diumenge 7 de novembre, els responsables del
Bisbat encara em van comunicar certes novetats en la celebració: monicions i algun
cant gregorià que no havien estat previstos anteriorment...
Sigui com sigui, la celebració de la dedicació del temple de la Sagrada Família va
ser un èxit de primera magnitud, malgrat la descoordinació organitzativa i logística
que es va viure en les primeres hores del dia 7 de novembre (indicacions mal
posades i poc clares, falta de faristols, nul·la formació dels voluntaris...), que van
posar a prova la capacitat de reacció de moltes persones que, espontàniament i a
títol personal, van resoldre els problemes existents. La retransmissió televisiva,
esplèndida. Va ser un impacte emocional fort. Especialment, per als qui estiguérem
implicats en el desenvolupament d‘aquell acte. I aquí s‘ha de fer una menció
especial dels cantaires, tot i que els que estaven situats a les cantories laterals –
entre ells els de la FCEC– no varen poder veure directament ni sentir res de la
celebració. Sí, en canvi, els situats a la cantoria central, els quals, si més no, la
varen poder veure millor. 1
Quant als cantaires de la FCEC, s‘ha de dir que l‘ambient que es va viure durant els
assaigs previs va ser molt agradable. Es va transmetre entre tots un profund
sentiment d‘il·lusió i d‘entusiasme, i també cal agrair-los l‘alt nivell de responsabilitat i
de disciplina a l‘hora de preparar el repertori.
1 Per altres ocasions amb cors a la Cantoria caldrà instal·lar sempre les pantalles per poder seguir el gest del
director, i tal com es va fer aquest dia, que també serveixin per a oferir la retransmissió televisiva o interna que
es faci de l’acte; caldrà, però, que també que es pugui sentir tot el que es digui. D’aquesta manera, els cantaires
podran participar d’una manera més qualitativa de l’acte del qual també en són protagonistes.