aquatreveus - Federació Catalana d'Entitats Corals

72
En acabar aquesta presentació tinguérem la sorpresa agradable de la visita de
Sainte Fornasier, president d‘Europa Cantat, acompanyat de Montserrat Cadevall,
presidenta de la FCEC, i d‘un jove director portuguès. Venien de la Trobada
d‘Experts en Cant Coral de la Mediterrània que la Oficina Mediterràni pel Cant Coral
havia organitzat durant aquell cap de setmana. La seva presència i les seves
paraules de suport ens van estimular a seguir treballant en favor del cant coral i, molt
concretament, dels directors de cor. Per la seva banda, el director portuguès ens
presentà una experiència molt interactiva realitzada amb Vox Laci, un cor jove en la
mateixa línia del tema de la jornada: el concert-espectacle.
El taller de treball sobre la composició “La bomba”, de Mateu Fletxa
En aquests Fòrums creiem que és important que l‘activitat forta de la tarda sigui de
pràctica musical. És per això que l‘Agustí Vidal, director de la Polifònica de
Granollers, es prestà a dirigir aquest taller. Va escollir una obra extensa, com ho és
l‘ensalada La bomba de Mateu Fletxa. Finalment, disposàvem de dues hores
escasses per a aquesta comesa. Aquesta peça tracta d‘una nau que s‘enfonsa i dels
mariners que, atabalats, intenten treure l‘aigua amb una ―bomba‖ (d‘aquí ve el títol), i
quan han arribat al moment més crític apareix un vaixell que els ve a salvar: és el
mateix Jesús que, amb el seu naixement, els allibera de l‘agonia. Això serà motiu
d‘alegria, de música i de danses. Tot plegat és una al·legoria sobre el misteri de la
salvació: Déu rescata la humanitat a través de l‘encarnació del seu fill Jesús. Tant
l‘estil del text com la seva expressió musical fan que aquesta obra permeti una
representació dramàtica a partir del seu relat.
Als qui havíem de participar en el taller ja se‘ns havia enviat dies abans la partitura
d'aquesta obra. D‘aquesta manera vàrem poder copsar (els qui no la coneixien, com
era el meu cas) que una dificultat a tenir en compte era la seva extensió. Jo em
preguntava: com podríem preparar l‘obra amb el poc temps de què disposàvem?
Estava intrigat per veure com se‘n sortiria l‘Agustí Vidal. Ell se la sabia tota de
memòria, com també les entrades de les veus al llarg de l‘obra i els canvis rítmics
que tant caracteritzen aquesta peça. En aquest sentit, vàrem ser uns privilegiats, ja
que així aprofitàrem al màxim les dues hores escasses de temps de què disposàvem
i es va poder obtenir una visió global de la composició. Però, ja se sap, si vols assolir
l‘objectiu de veure i cantar tota l‘obra, has de renunciar al treball acurat de l‘estil de
cantar, del color de veu més adient que s‘ha d‘emetre, de la cura del ritme, etc. Amb
el poc temps que tenia, l‘Agustí va preferir la primera opció. Mentre ens anava
explicant l‘argument de l‘obra i la seva posada en escena, nosaltres, els cantaires,
anàvem interpretant vocalment una literatura coral que per a molts era nova del tot.
Sort que hi havia molt bons cantaires, entre els quals el grup de noies del Cor
Euridice, de les Borges Blanques, i això permeté que la partitura es llegís
correctament a primera vista. Ens ho vàrem passar bé, certament, però a costa de
no aprofundir més en l'obra en termes musicals.
Amb aquest taller es va acabar el V Fòrum de Directors. Abans de donar per
conclosa aquesta crònica, però, voldríem agrair d‘una manera especial la molt bona
disponibilitat de la institució Orfeó Martinenc i del seu president, Sr. Jordi Gras,
perquè poguéssim dur a terme aquesta activitat del món coral.
Ramon Vilar i Herms