2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

dística més difosa actualment és la que nodreix Etnologue (www.ethnologue.com) 28
que en la seva setzena edició, la de 2009, ens diu que hi ha 6.909 llengües vives conegudes,
classificades en 128 famílies i parlades per un total de 5.960 milions de
persones que habitem la Terra. L’esborrany de la norma ISO 639-3 que elabora
l’Organització Internacional per a l’Estandardització conté 7.622 codis que inclouen
les llengües extintes, històriques, artificials i les de signes. 29
Hem d’admetre, doncs, l’existència de discrepàncies profundes en les fonts tant
en el nombre de llengües com en el de parlants de cada una i això per motius diversos.
D’una banda, sovint no hi ha acord en la distinció entre llengua i dialecte.
Tampoc no n’hi ha a l’hora d’agrupar les variants d’una llengua quan són de la mateixa
família. Quan es tracta de fonts que ofereixen organismes estatals, gairebé
sempre s’hi traspuen visions interessades. Algunes de les fonts desestimen les llengües
no escrites, cosa que en redueix el nombre d’una manera dràstica, mentre d’altres
consideren llengües fins i tot els llenguatges de signes.
També és complicat establir la població mundial. Les Nacions Unides en publiquen
l’estadística des de 1948 i encara avui reconeixen la dificultat de fer un
còmput uniforme als diferents països. Si no sabem quina és la població del món,
tampoc no podem saber ben bé quin nombre de parlants té cada llengua, més encara
perquè hi ha molts territoris sotmesos a processos de substitució lingüística
on la població és bilingüitzada i no sol haver-hi acord en si cal comptar com a parlants
només els que ho són com a llengua primera o familiar, si la suma d’aquests
i els que la coneixen també com a segona llengua en situacions de contacte, o si
cal sumar-hi, a més, els qui la coneixen com a llengua estrangera o de relació exterior.
L’exemple de l’Estat espanyol és útil per aclarir aquesta dificultat: comptar
els seus 44 milions d’habitants com a parlants del castellà com a llengua primera
o materna no s’ajusta a la veritat. Però excloure el 40% llarg que viu a les sis co-
28 Ethnologue, llengües del món, és una publicació impresa i virtual de SIL INTERNA-
CIONAL, una organització cristiana de serveis lingüístics amb seu a Dallas, Texas, que promou l’estudi
de les llengües del món. Ha creat un codi SIL per a cada llengua, de tres lletres, que excedeix
els estàndards de la ISO 639-1 i serveixen com a base per a l’elaboració de la ISO 639-3. S’ha discutit
l’objectivitat d’aquesta font, sobretot a l’hora de denominar llengües i dialectes i de relacionarlos
amb els textos bíblics. Tot i això és una de les fonts més emprades. L’any 2009 ha publicat la
seva 16a edició, tant en paper com en línia, amb alguns canvis en relació amb l’anterior, la de 2005.
Els més significatius són el tractament de l’àrab com a una llengua única tot i l’existència de variants
accentuades entre l’egipci, el del Marroc o el d’Iraq, per exemple, i l’agrupació de les diferents variants
del xinès en un sol element. Vegeu www.ethnologue.com.
29 L’Organització Internacional per a l’Estandardització és una organització no governamental
amb seu a Ginebra que elabora tota mena de normes, tècniques de classificació o d’estandardització
de procediments. El 2002, després d’anys de projectes i de debat, va aprovar la norma
ISO 639-1, de codificació de llengües del món amb dues lletres la versió oficial catalana de la qual es
publica en annex al DIEC-2. Actualment es difon l’esborrany de la ISO 639-3, elaborada sobre la
base dels codis SIL que els cedeixen a la ISO, que es pot consultar al web oficial www.iso.org/iso/search.htm,
en anglès i en francès. Consulta realitzada el 12 de setembre de 2009. Se’n difon una
versió no oficial en català a la popular enciclopèdia lliure virtual Viquipèdia consultada el mateix
dia.
15