2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

— Notaries i registres a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 9
— La successió hereditària: comentari als articles 1 a 8 del Codi de Successions. 10
També l’interessà la qüestió, a vegades debatuda, de les facultats dels administradors
de les societats mercantils, essent un detractor aferrissat del nominalisme
casuístic i encasellat que impera al Registre Mercantil, tema a què
dedicà el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de ciències econòmiques i financeres,
en la qual va cobrir la vacant deixada pel malaguanyat Ramon Trias
Fargas.
Puig va interioritzar de tal manera els seus coneixements de dret civil, de dret
civil d’aquest país, que la seva visió sobre la resta de branques del dret i, en general,
sobre la vida pública, incloses les relacions internacionals, sempre va ser la
d’un iusrivatista. Tan és així que fins i tot quan, de gran, va escriure la història
de la seva família en dos llibres densos, documentats, ben escrits, com són De remences
a rendistes: els Salellas (1322-1935) 11 i Història difícil de quatre dones, que
ja hem esmentat, dedica capítols sencers als capítols matrimonials i al dot, als censals,
als fideïcomisos o a la masoveria, que constitueixen petites tesis, viscudes i
clares, sobre aquestes institucions, que són de lectura més que recomanable per als
estudiants de dret civil català i que contribueixen a aclarir als historiadors l’estructura
d’aquelles institucions.
b) Sobre l’autonomia i l’autodeterminació
La seva profunda implicació amb la societat el va dur a escriure de manera
habitual al diari Avui, a la fundació del qual havia contribuït, i a La Vanguardia,
on publicà més de 200 articles en què reflexionà i opinà amb una gran independència
de criteri, sobre el tractament discriminatori que Catalunya rep de l’Estat
espanyol en matèria de finançament, de poder polític i de llengua. 12 També formà
part del patronat i del consell de redacció de la Revista de Catalunya, dirigida
per Max Canher, on publicà articles i editorials. 13
9 Notaries i Registres. A Comentaris sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Barcelona,
Institut d’Estudis Autonòmics. 1988. Pàgs. 771 a 779.
10 Comentarios a los artículos 1 a 8. A Lluís Jou i Mirabent (coordinador) Comentarios al Código
de sucesiones de Catalunya. Barcelona. Editorial Bosch. 1994. Pàgs. 11 a 34.
11 PUIG SALELLAS, Josep M. De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Barcelona. Fundació
Noguera. 1996. Col·lecció Estudis, número 9.
12 Els mesos de febrer i març de 2007 mantingué a La Vanguardia una polèmica creuada amb
el també notari J.J. López Burniol precisament en torn de l’Estatut de 2006 i la bilateralitat de les
relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.
13 L’octubre de 1992 pronuncià el discurs d’obertura del curs de l’Acadèmia de jurisprudència
i legislació de Catalunya amb el títol El dret a l’autodeterminació i els darrers esdeveniments
europeus. Sembla seva l’editorial, no signada, Consideracions entorn del dret d’autodeterminació al
número 38 de la Revista de Catalunya de febrer de 1990.
9