2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

nució física o psíquica, els fills d’espanyols nascuts a l’estranger que mai
no l’han après....
b. De l’altra, exclou d’aquest deure els qui no tenen la nacionalitat espanyola
però resideixen al país, encara que faci més de trenta anys que hi
viuen.
I un es pregunta, llavors:
— Poden els alemanys o els anglesos propietaris d’immobles situats en territori
espanyol al·legar indefensió o desconeixement de la llengua oficial
quan reben les actes o la comptabilitat de la comunitat de propietaris i demanar-ne
traducció a costa de la comunitat? I els navarresos amb apartaments
a la platja de Calafell, poden exigir-les en castellà?
— Poden els ciutadans paquistanesos o senegalesos residents en territori
espanyol al·legar desconeixement de la llengua oficial en els contractes de
subministrament d’aigua o de gas, per exemple, i exigir-ne una traducció
a la seva llengua familiar o demanar-ne la nul·litat per manca de consentiment?
— Poden els turistes russos o japonesos que ens visiten reclamar alguna indemnització
pel fet de no comprendre els avisos o senyals redactats només
en llengua oficial però no en la seva?
— Poden els socis americans o italians d’una companyia espanyola exigir que
les juntes generals es desenvolupin en anglès o en italià o demanar a càrrec
de la societat traducció simultània i aportació en anglès o en italià de
la documentació que serveix de base a les juntes? I els socis no catalans
d’una societat catalana, poden exigir-les en castellà?
Cap d’aquestes situacions no té res a veure amb una comunicació entre un
poder públic i un subjecte privat, sinó que constitueix una relació d’ús extern, social,
entre subjectes privats, que, pel fet d’afectar els interessos d’altres persones
privades exigeix, simplement per seguretat jurídica, una solució clara.
Una interpretació mecànica, no gramatical, de l’article 3.1 de la Constitució
exonera del coneixement del castellà, en definitiva de la llengua oficial, a tots els
estrangers residents o transeünts a Espanya i els permet al·legar-ne el desconeixement
en totes les situacions que he plantejat. La mateixa interpretació mecànica
tendeix a considerar que aquest deure de coneixement del castellà s’estableix
d’ell per se, amb independència de la seva condició de llengua oficial, i que no s’estableix
respecte de les altres llengües oficials.
Aquestes interpretacions no es poden admetre. La connexió entre les dues
frases del punt primer de l’article 3 de la Constitució evidencia la subordinació de
la segona a la primera. No hi ha una sola frase, sinó dues, separades per un punt
i seguit i unides en un sol incís. El deure de conèixer el castellà no pot derivar de
47