2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

sones. 49 El francès, en aquest punt en clara decadència, es troba en una situació
semblant: si les persones que el tenen com a primera llengua són uns
75 milions, repartits per França, el Québec, Bèlgica i Suïssa principalment,
al món n’hi ha més de 250 milions que en són usuàries potencials segons la
mateixa font.
Com diu Bastardas, «... la irrupció de l’anglès com a llengua d’intercomunicació
global en l’actual fase històrica de la humanitat pot ser un fet molt important
en l’evolució de l’espècie [...] per primera vegada [...] s’albira la possibilitat d’un consens
real —encara que sigui sense debat polític explícit— sobre l’idioma que, a la pràctica,
hauria de permetre la comunicació entre totes les persones, tinguessin la llengua
primera que tinguessin, i procedissin del país o grup que procedissin. El fet que
cada vegada més països hagin anat apostant per l’anglès com a “primera” llengua estrangera
fa que hi hagi [...] la possibilitat certa de poder entendre’ns per mitjà d’una
mateixa lingua franca...» 50
Com continua el mateix autor, les conseqüències d’aquesta expansió en l’ús
internacional de l’anglès encara no són clares, però tot i la política de defensa de
la llengua francesa que menen les organitzacions de la francofonia, malgrat l’enorme
creixement demogràfic i econòmic de la Xina, l’expansió internacional de
l’anglès és un fet i està per veure si el progrés de la Xina arribarà a exportar el
xinès com a llengua de comunicació cap a Àfrica, per exemple, o més aviat l’anglès
s’imposarà a la Xina de la mateixa manera que, com observa Martí Castell, els pobles
germànics invasors de l’Imperi Romà, adoptaren ells el llatí i no a l’inrevés. 51
En tot cas, la irrupció de l’anglès com a llengua franca, els grans processos migratoris
de canvi de segle i la implantació a tots nivells de les noves tecnologies de
la informació i de la comunicació plantegen reptes de tota mena, en especial per
a la gestió de les polítiques lingüístiques explícites que, entre nosaltres, han estat
abordats, des d’un punt de vista teòric per Bastardas amb la seva Ecologia de les llengües
52 i des d’una òptica més operativa per Ester Franquesa, que aplica les bases
teòriques i els instruments del màrqueting a les polítiques de difusió d’una llengua 53
49 LECLERC, Jacques, a L’aménagement linguistique dans les monde. Québec, TLFQ,
www.tlfq.ulaval.ca/AXL/langues. Consulta realitzada el 6 de setembre de 2009. Dades actualitzades
a 24 de juny de 2009.
50 BASTARDAS I BOADA, Albert. Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era «glocal». Barcelona.
Institut d’Estudis Autonòmics. 2007 (número 50). Pàg. 46.
51 MARTÍ I CASTELL, Joan. Les llengües objecte de mercat. A FRANQUESA, Ester i SABATÉ, Joan
(coord.) Màrqueting lingüístic i consum. Barcelona. Tripodos. 2006. Papers d’estudi, número 18.
Pàg. 47.
52 BASTARDAS I BOADA, Albert, Ecologia de les llengües. Barcelona. Edicions Proa. 1996.
Biblioteca universitària. 33.
53 FRANQUESA, Ester i SABATÉ, Joan (coord.). Màrqueting lingüístic i consum. Barcelona. Tripodos.
2006. Papers d’estudi, número 18; FRANQUESA BONET, Ester. El mercat lingüístic, base del
màrqueting lingüístic. Precedents. Treball de recerca de doctorat llegit el novembre de 2008 a la Facultat
de comunicació Blanquerna, de la URL de Barcelona.
23