2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

More documents

Recommendations

Info

exemple, avui té els parlants concentrats al centre d’Europa en un domini pràcticament continu tot i que repartit entre nou estats 43 , igual que el japonès a l’Extrem orient, mentre que el portuguès 44 està estès per cinc continents en una desena de territoris ben distants entre ells, i això per no parlar de l’anglès o del castellà. En aquest sentit és freqüent classificar les llengües segons la seva implantació en diversos continents: Als cinc continents, només l’anglès. A quatre, el francès i el portuguès 45 . A tres, el castellà i el neerlandès. A dos, el rus, l’àrab i el turc. En canvi, el xinès, l’hindi, el bengalí, el japonès o l’alemany, per parlar només de les llengües amb més de cent milions de parlants, queden concentrades en un sol continent. Òbviament l’expansió de les llengües per diversos continents és un producte de conquestes militars i de l’existència d’imperis colonials que han comportat que determinades llengües, anglès, francès, castellà, rus, àrab, xinès i portuguès, siguin primera llengua a territoris extensos, segona llengua, i sovint llengua oficial desplaçant les llengües territorials, a països on exerceixen o han exercit una determinada presència política i militar, i llengua estrangera apresa per molts parlants d’altres llengües que hi busquen un mitjà de comunicació internacional i de progrés professional. e. L’homogeneïtat lingüística del territori En un sentit oposat al de l’extensió del domini lingüístic hi ha llengües que són parlades en exclusiva sobre un determinat territori, de manera que tots els seus habitants, o una amplíssima majoria, en són parlants i, en conseqüència, la llengua de referència no té competència interna en els àmbits d’ús familiar o públic. Aquest és el cas dels estats lingüísticament gairebé homogenis, com són per exemple Portugal, Alemanya, el Japó o les dues Corees. En canvi, hi ha llengües que en el territori en què han estat parlades tradicionalment se n’hi usen institucionalment i hi ha assentaments de grups de parlants d’altres llengües foranes provocant el que es coneix com a contacte de llengües. Aquest fenomen acostuma a tenir com a origen fenòmens migratoris, polítics o militars, i dóna lloc a situacions de: — Imposició de la llengua de la comunitat al·lògena com a segona llengua amb predomini social clar de la del territori, com és el cas de l’anglès a la Índia i tants altres Estats o el francès al Marroc i a tants d’altres, 43 Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Suïssa i Bèlgica, on és oficial, amb minories a França, Dinamarca i Polònia. 44 És oficial al Brasil, Portugal, Cap Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé e Principe, Angola, Moçambic, el territori de Macau i Timor oriental. 45 El portuguès a cinc si es té en compte que és oficial a Macau i es parla, encara, al districte de Goa, a la Índia. 20
— Marginació de la llengua de la comunitat històrica al lloc de segona en benefici de la llengua de la comunitat dominant més forta, cosa que genera els processos de substitució lingüística, com és el cas de l’irlandès a Irlanda, el gal·lès a la Gran Bretanya o l’occità a França. — Substitució lingüística incipient o en què la comunitat territorial té prou poder per aplicar polítiques de recuperació o de reversió. És el cas, per esmentar-ne només alguns, del català a Catalunya, del maltès a Malta o del francès al Quebec. Són els territoris i les societats amb llengües en contacte els que han generat un major interès per part dels estudiosos essent recomanable la lectura de l’obra Bilingüismo y lenguas en contacto 46 de Miquel Siguan, un català de prestigi internacional que es compta entre els impulsors mundials del seu estudi, 47 així com el clàssic Reversing Language Shift: Theory and Practice of Assistence to Threatened Languages 48 de Joshua A. Fishman. f. L’equipament lingüístic Hi ha llengües ben estandarditzades que compten amb un equipament lingüístic complet i adaptat a les necessitats actuals. Així, hi ha gramàtiques i diccionaris, sovint reconeguts per autoritats acadèmiques o simplement validats pel prestigi de les institucions que els elaboren, compten amb estudis de tots els àmbits de la lingüística, són ensenyades obligatòriament a tota la població i s’hi imparteix docència i es fa recerca a tots els nivells educatius inclosos els universitaris. Produeixen, s’hi tradueixen i editen obres literàries i científiques, compten amb mitjans de comunicació escrits i audiovisuals i tenen una contrastada capacitat de generar els recursos terminològics que convenen per a adaptar-se als objectes que apareixen i als conceptes que sorgeixen d’una manera incessant en la societat del nostre temps. Ordinàriament, aquests equipaments són acceptats d’una manera general pels parlants que s’hi reconeixen col·lectivament com una 46 SIGUAN, Miquel. Bilingüismo y lenguas en contacto. Madrid, Alianza editorial, 2001. Miquel Siguan, catedràtic emèrit de psicologia, va ser un dels fundadors de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i va tenir un paper clau per l’establiment de les bases teòriques, a Catalunya, del sistema educatiu amb tècniques d’immersió, que garanteix simultàniament el bilingüisme i la integració. 47 Vegeu també BOIX FUSTER, Emili i VILA I MORENO, F. Xavier. Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona, Ariel. 1998; VALLVERDÚ, Francesc, Dues llengües: dues funcions? Barcelona. Edicions 62, segona edició. 1979. Els llibres de l’escorpí. 19; Bilingüismo en América y en Cataluña. Actas del I Foro de bilingüismo Amer-i-cat. Barcelona, Institut Català de cooperació Iberoamericana, 2002. 48 FISHMAN, Joshua A. Reversing Language Shift: Theory and Practice of Assistence to Threatened Languages. Clevedon, Multilingual Matters, 1991. 21
Page 1 and 2: ACADÈMIA DE JURISPRUDÈNCIA I LEGI
Page 3: DISCURS D’INGRÉS de l’acadèmi
Page 6 and 7: extensa i de qui em fa goig d’esm
Page 8 and 9: li permeté estar al corrent de l
Page 10 and 11: Els anys noranta, la proclamació d
Page 12 and 13: — la doble oficialitat —rebutja
Page 14 and 15: . Llengua exigida per un estat en
Page 16 and 17: munitats autònomes amb llengua pr
Page 18 and 19: tellà, és al lloc 51 i 55 respect
Page 22 and 23: comunitat lingüística sovint més
Page 24 and 25: i per Antoni Milian, que es plantej
Page 26 and 27: V.2. El subjecte de l’oficialitat
Page 28 and 29: de la llengua d’un estat independ
Page 30 and 31: de manera que els ciutadans han d
Page 32 and 33: amb administració pròpia. 73 Si e
Page 34 and 35: f. per a l’adquisició derivativa
Page 36 and 37: llurs llengües oficials i vetllen
Page 38 and 39: vol usar de manera que l’organitz
Page 40 and 41: munitàries. Només cal sentir parl
Page 42 and 43: S’estableix, doncs, un sistema po
Page 44 and 45: Finalment cal subratllar que la Con
Page 46 and 47: liga al públic a presentar els seu
Page 48 and 49: cap atribut natural o diví que tin
Page 50 and 51: seus nacionals aprenen la llengua n
Page 52 and 53: tra que la castellana per part de t
Page 54 and 55: pròpies s’estén als serveis pú
Page 56 and 57: minats funcionaris integrats en cos
Page 58 and 59: litat lingüística, sobretot en si
Page 61 and 62: Lluís Jou i Mirabent va néixer a
Page 63 and 64: Per últim i al marge de l’actuac
Page 65 and 66: jurídic de la llengua catalana. De
Page 67 and 68: demografia i el pes social, i l’o
Page 69: da o no com una nació. Ha lliurat
Page 72:
VI. La Constitució espanyola i l
show all

2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?