2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

c. ho seran d’acord amb els estatuts d’autonomia, és a dir, només si la comunitat
accedeix a l’autonomia i l’estatut la hi declara. 105
Aquest punt 2 usa un imperatiu clar «seran també oficials» cosa que ens
planteja quatre qüestions:
a. Vulnera la Constitució un estatut que, com l’aragonès, incompleix l’imperatiu
«seran» i no reconeix l’oficialitat d’una llengua parlada al territori
de la comunitat autònoma? 106
b. Vulnera la Constitució un estatut que incompleix el «també» i declara
l’oficialitat de la llengua territorial en un grau diferent del que ho és el castellà?
c. Vulnera la Constitució un estatut d’una comunitat autònoma on en el
moment d’entrar en vigor la Constitució no es parlava cap altra llengua
que el castellà, si declara oficial, a més, una altra llengua espanyola? 107
d. Vulnera la Constitució l’estatut d’una comunitat autònoma que declara
oficial, juntament amb el castellà, una llengua no espanyola, com si Andalusia
declarés l’oficialitat de l’àrab o Extremadura la del portuguès?
Pel que fa al punt 3 la doctrina n’ha discutit el significat. Per a uns és una
norma escombra, que garanteix la protecció de les llengües que no es declarin oficials
i dóna cobertura als mandats dels estatuts d’Astúries, Aragó, i Castella i Lleó.
A parer meu, no només és un mandat als poders públics, i també als particulars
titulars de mitjans de comunicació, per exemple, sinó també, i principalment, és
una norma hermenèutica bàsica, que inspira tot l’Ordenament jurídic com a principi
general del Dret, que comportarà que, en cas de dubte, les normes jurídiques
s’hagin d’interpretar en el sentit més favorable a les llengües territorials. 108
105 Aquesta qüestió no ha tingut cap transcendència atesa la generalització del procés autonòmic.
El podria haver tingut si, per exemple, les Illes Balears o Galícia no haguessin accedit a l’autonomia.
De fet tots els constituents tenien clar que els territoris amb llengües territorials accedirien a
l’autonomia, cosa que no era evident, en principi, per a Madrid, Castella, la Rioja o Extremadura.
106 La Constitució no esmenta les llengües a què es refereix. A la pràctica hi ha comunitats
autònomes on es parlen llengües diferents del castellà i els estatuts respectius no les han declarades
oficials. Era el cas de l’aranès a l’Estatut de 1979, tot i que el 1990 el Parlament de Catalunya va dotar-lo
d’un règim equivalent al del català al territori de la Vall d’Aran. També és el cas de l’Estatut
aragonès, que encara avui no reconeix l’oficialitat del català a l’extensa franja on hi és llengua pròpia,
o de l’Estatut de Castella, pel que fa a les comarques on es parla gallec. D’altra banda, sembla
clar que els Estatuts d’Autonomia poden establir l’oficialitat de les llengües respectives sobre tot
el seu territori o només sobre una part del territori. És el cas de Navarra en relació amb l’èuscara,
o de València en relació a les comarques no catalanoparlants.
107 Per exemple: pot l’Estatut d’autonomia de Múrcia declarar l’oficialitat de la llengua catalana?
I el d’Aragó, pot declarar la del català a tot el territori aragonès o s’ha de limitar a declararla
a l’àmbit territorial on es parlava el 1978?
108 És, doncs, un principi general bàsic com ho és el del funcionament democràtic de les institucions
o els que es deriven dels drets fonamentals de les persones que reconeix la mateixa Constitució.
43