2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

llengües esmentades i el seu ús a la toponímia, a l’administració de justícia, a les administracions
públiques de les comunitats autònomes i als mitjans de comunicació.
V.6. Les Nacions Unides, la Unió Europea i els convenis internacionals
Els tractats que constitueixen organitzacions internacionals o supranacionals
poden ser un ajut per determinar què és una llengua oficial, si bé cal tenir en
compte que normalment els subjectes dels tractats són estats i les normes lingüístiques
que contenen regulen exclusivament la llengua de les reunions i de la
documentació que generen els organismes permanents i les relacions entre els Estats
i l’organització, però no comporten relacions verticals o de jerarquia directa
entre l’organització i la ciutadania llevat del cas de la Unió Europea.
Quan es parla d’organitzacions o d’organismes l’oficialitat lingüística no és
territorial, sinó institucional, però els efectes que produeix són semblants als de l’oficialitat
territorial, com el dret a expressar-se en llengua oficial i el deure de saber-la
o d’assumir la conseqüència de no saber-la.
Em limitaré a una referència al règim lingüístic de les Nacions Unides i una
altra al de la Unió Europea. 93
Pel que fa a les Nacions Unides, el Reglament provisional del Consell de Seguretat
94 estableix que l’àrab, el xinès, l’espanyol, el francès, l’anglès i el rus seran,
els idiomes oficials i els idiomes de treball del Consell de Seguretat 95 . Els discursos
que s’hi pronuncien en qualsevol dels sis idiomes s’interpreten simultàniament
als altres cinc. Les actes de les sessions del Consell es redacten i els documents que
aprova es publiquen en les sis llengües oficials.
Ara bé, qualsevol representant pot fer ús de la paraula en un idioma diferent
dels del Consell. En aquest cas, el representant s’encarregarà de subministrar la
interpretació a un dels idiomes oficials i la interpretació que fan els intèrprets de
la Secretaria en els altres idiomes del Consell es pot fonamentar en la interpretació
que s’ha fet en el primer d’aquests idiomes. D’altra banda, el Consell pot acordar
de publicar els seus documents en llengües diferents de les oficials.
Dit d’altra manera, el Consell, i per extensió les Nacions Unides, tenen com
a llengües oficials les sis esmentades i cada representant escull, entre les sis, la que
93 Pel que fa als drets reconeguts internacionalment i a Europa, vegeu CORRETJA I TORRENS,
Mercè, L’acció europea per a la protecció dels drets lingüístics. Barcelona. Escola d’Administració Pública
de Catalunya. 1995. Col·lecció Estudis, número 15; MILIAN i MASSANA, Antoni, Els drets lingüístics
reconeguts universalment en el Dret internacional. A Drets lingüístics a la nova Europa. Actes dels
II Simposi internacional de llengües europees i legislacions. Barcelona. Editorial Mediterrània. 1996.
94 Articles 41 a 47 del Reglament Provisional del Consell de Seguretat, aprovat a la seva primera
reunió i modificat posterior diverses vegades. Text consolidat difós al web oficial de les Nacions
Unides www.un.org/spanish/documents/reglacs.htm (consultat el 14 de setembre de 2009).
95 La Carta de les Nacions Unides signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 és redactada
en cinc idiomes igualment autèntics: xinès, francès, rus, anglès i espanyol. www.un.org/Depts/
DGACM/faq_spanish_languages.htm (consultat el 13 de setembre de 2009).
37