2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

II.2. Un notari d’aquesta terra
M’agrada de destacar de Puig Salellas la seva visió àmplia de la professió de
notari, en la qual són indestriables el coneixement aprofundit del Dret, el gust per
l’observació del cas particular, i la imparcialitat entre les parts a qui serveix, coses
que atorguen al notari objectivitat, distància i la íntima convicció d’ostentar una
certa autoritat que, d’altra banda, l’Estat, la Llei i la societat li reconeixen.
Coneixement del dret i observació de la societat, sumades a aquesta mena
d’autoritat, duen inevitablement a una interrogació permanent: per què la
norma estableix, en cada cas, el que estableix? Per què unes normes són sentides,
acceptades, considerades lògiques i justes per gairebé tothom mentre d’altres
són vistes com a inútils i desencertades? Per què unes són compreses per
la gent i d’altres no? Per què unes, essent centenàries, semblen nobles i noves
i d’altres, fins i tot essent recents, són una autèntica bestiesa fins i tot a ulls del
notari que està obligat a garantir-ne l’aplicació? Aprendre la llei amb la vida i
la interrogació més que amb la memòria i el tancament mental, amb la convicció
que si no és útil cal canviar-la, amb la seguretat que es pot interpretar, a la
llum del cas i de la justícia, de manera diferent en cada supòsit per molt que no
se n’hagi canviat ni una lletra, és la conseqüència d’enfrontar-s’hi amb aquest
esperit, i és així com s’hi enfrontà sempre en Puig. D’una manera clara, directa,
sense barroquismes ni petulàncies erudites. És així, també, que m’agrada
viure-la a mi.
Puig entrà al Notariat l’any 1953 després de superar les oposicions que s’havien
convocat per al Col·legi de Barcelona davant d’un tribunal presidit per Ramon
Faus. Llavors, tot i que Catalunya no tenia autonomia, les oposicions es feien
per Col·legis i ningú no hi trobava cap dels inconvenients imaginaris que ara, que
ho disposa l’Estatut, s’esforcen a trobar-hi notaris i registradors. La seva primera
notaria fou la de Ponts. Allà preparà les oposicions entre notaris, es casà amb Maria
Llum Aleu, i exercí en un medi rural gairebé arcaic: autoritzà un total de 1.192
escriptures de les quals 88 eren capítols matrimonials, segons els anuaris de la Direcció
General. El 1958 guanyà per oposició una notaria de Tarragona i el 9 d’octubre
de 1970 es traslladà a Barcelona.
II.3. Un ciutadà compromès
Fou degà del Col·legi de Notaris de Catalunya entre 1976 i 1980, justament
els anys de la transició, i va facilitar l’adaptació de la institució a la nova situació.
Abans, s’havia integrat a la Càtedra Duran i Bas i havia estat professor ajudant
de Dret civil a la Universitat de Barcelona. Va col·laborar en l’organització
del II Congrés Jurídic Català i en la del Congrés de Cultura Catalana. Va formar
part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya des de
1980 fins a 2005, des de 1990 també de la seva comissió permanent, cosa que
7