2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...
2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...
2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
s’hi refereixen com a llengua oficial al «Parlament» o «l’Assemblea nacional» o <strong>de</strong><br />
les seves <strong>de</strong>liberacions. Fins i tot n’hi ha que es refereixen a la llengua oficial<br />
com a la <strong>de</strong>l «procediment». Aquest és el cas <strong>de</strong> Romania. 79<br />
Entre les 61 constitucions que no contenen una <strong>de</strong>claració d’oficialitat hi<br />
ha les d’Alemanya, Austràlia, Estats Units, Japó, Mèxic o Països Baixos 80 entre<br />
d’altres. En aquest grup hi ha textos que reconeixen el dret fonamental a no ser discriminat<br />
per raó <strong>de</strong> llengua i fins a 23 que reconeixen el dret <strong>de</strong> les persones <strong>de</strong>tingu<strong>de</strong>s<br />
a ser informa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> què se les acusa en una llengua que comprenguin 81<br />
i a comptar amb un intèrpret en el procediment 82 .<br />
Cap <strong>de</strong> les constitucions amb <strong>de</strong>claració d’oficialitat expressa aporta una <strong>de</strong>finició<br />
<strong>de</strong> llengua oficial o n’extreu <strong>de</strong> manera sistemàtica unes conseqüències immediates.<br />
83 Tot i això, resseguir aquestes constitucions ens permet trobar-hi una<br />
sèrie <strong>de</strong> conseqüències expressa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> manera recurrent, com són que:<br />
a. el dret <strong>de</strong> sufragi passiu o l’exercici <strong>de</strong>l càrrec <strong>de</strong> cap d’estat se supedita<br />
a tenir un coneixement aprofundit <strong>de</strong> la o <strong>de</strong> les llengües oficials.<br />
b. l’activitat parlamentària es du a terme en la llengua o les llengües oficials.<br />
c. les lleis es publiquen en una llengua <strong>de</strong>terminada o en més d’una.<br />
d. els procediments administratius o judicials es tramiten en la llengua<br />
oficial sense perjudici, si és el cas, <strong>de</strong>l dret <strong>de</strong> la persona <strong>de</strong>tinguda a<br />
ser informada <strong>de</strong> què se l’acusa en una llengua que comprèn i a comptar<br />
amb intèrpret en el judici.<br />
e. l’ensenyament <strong>de</strong> la llengua oficial és obligatori en el marc <strong>de</strong>l sistema<br />
educatiu. 84<br />
79 Constitució <strong>de</strong> 1991. Article 127: El procediment judicial es <strong>de</strong>senvolupa en llengua romanesa.<br />
80 Tampoc no hi ha cap <strong>de</strong>claració, per exemple, a les constitucions <strong>de</strong> Dinamarca <strong>de</strong> 1953,<br />
Islàndia <strong>de</strong> 1944, Israel, Itàlia <strong>de</strong> 1947, Noruega <strong>de</strong> 1814, Nova Zelanda <strong>de</strong> 1852, República Dominicana<br />
<strong>de</strong> 14 d’agost <strong>de</strong> 1994, República Txeca <strong>de</strong> 1992, Suècia <strong>de</strong> 1975, <strong>de</strong> Surinam <strong>de</strong> 1987 i <strong>de</strong><br />
Tanzània <strong>de</strong> 1984. Òbviament tampoc no hi ha <strong>de</strong>claració expressa al sistema constitucional <strong>de</strong>l<br />
Regne Unit, tot i que tothom té clar que és l’anglès.<br />
81 Reconegut a l’article 14 <strong>de</strong>l Pacte Internacional <strong>de</strong>ls Drets civils i polítics <strong>de</strong> 1966.<br />
82 La majoria d’aquests darreres corresponen a estats <strong>de</strong>scolonitzats per la Gran Bretanya<br />
on l’anglès conserva <strong>de</strong> facto el caràcter <strong>de</strong> llengua oficial única com són, entre d’altres, Antigua i<br />
Barbuda, les Bahames, Belize, Botswana, Dominica, Gàmbia, Granada, Jamaica, Kiribati o les Illes<br />
Salomó.<br />
83<br />
La <strong>de</strong> Bèlgica conté una regulació <strong>de</strong>tallada <strong>de</strong> molts aspectes <strong>de</strong> la convivència lingüística<br />
entre les tres comunitats que la integren. La <strong>de</strong> Sri Lanka tracta amb <strong>de</strong>tall alguns <strong>de</strong>ls usos que<br />
es consi<strong>de</strong>ren oficials: l’ensenyament, l’administració, la legislació i els tribunals.<br />
84<br />
A Turquia amb prohibició expressa d’ensenyar cap altra llengua que no sigui el turc.<br />
Constitució <strong>de</strong> 2001. Article 42.9: Cap llengua diferent <strong>de</strong>l turc no pot ser ensenyada als ciutadans<br />
turcs com a llengua materna o servir per dispensar-los-hi un ensenyament com a tal en els establiments<br />
d’educació i d’ensenyament. La Llei fica les regles relatives a l’ensenyament <strong>de</strong> les llengües estrangeres<br />
en els establiments d’educació i d’ensenyament així com aquelles per les que s’han <strong>de</strong> regir les escoles<br />
on l’educació i l’ensenyament són dispensats en una llengua estrangera.<br />
33