2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

s’hi refereixen com a llengua oficial al «Parlament» o «l’Assemblea nacional» o de
les seves deliberacions. Fins i tot n’hi ha que es refereixen a la llengua oficial
com a la del «procediment». Aquest és el cas de Romania. 79
Entre les 61 constitucions que no contenen una declaració d’oficialitat hi
ha les d’Alemanya, Austràlia, Estats Units, Japó, Mèxic o Països Baixos 80 entre
d’altres. En aquest grup hi ha textos que reconeixen el dret fonamental a no ser discriminat
per raó de llengua i fins a 23 que reconeixen el dret de les persones detingudes
a ser informades de què se les acusa en una llengua que comprenguin 81
i a comptar amb un intèrpret en el procediment 82 .
Cap de les constitucions amb declaració d’oficialitat expressa aporta una definició
de llengua oficial o n’extreu de manera sistemàtica unes conseqüències immediates.
83 Tot i això, resseguir aquestes constitucions ens permet trobar-hi una
sèrie de conseqüències expressades de manera recurrent, com són que:
a. el dret de sufragi passiu o l’exercici del càrrec de cap d’estat se supedita
a tenir un coneixement aprofundit de la o de les llengües oficials.
b. l’activitat parlamentària es du a terme en la llengua o les llengües oficials.
c. les lleis es publiquen en una llengua determinada o en més d’una.
d. els procediments administratius o judicials es tramiten en la llengua
oficial sense perjudici, si és el cas, del dret de la persona detinguda a
ser informada de què se l’acusa en una llengua que comprèn i a comptar
amb intèrpret en el judici.
e. l’ensenyament de la llengua oficial és obligatori en el marc del sistema
educatiu. 84
79 Constitució de 1991. Article 127: El procediment judicial es desenvolupa en llengua romanesa.
80 Tampoc no hi ha cap declaració, per exemple, a les constitucions de Dinamarca de 1953,
Islàndia de 1944, Israel, Itàlia de 1947, Noruega de 1814, Nova Zelanda de 1852, República Dominicana
de 14 d’agost de 1994, República Txeca de 1992, Suècia de 1975, de Surinam de 1987 i de
Tanzània de 1984. Òbviament tampoc no hi ha declaració expressa al sistema constitucional del
Regne Unit, tot i que tothom té clar que és l’anglès.
81 Reconegut a l’article 14 del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de 1966.
82 La majoria d’aquests darreres corresponen a estats descolonitzats per la Gran Bretanya
on l’anglès conserva de facto el caràcter de llengua oficial única com són, entre d’altres, Antigua i
Barbuda, les Bahames, Belize, Botswana, Dominica, Gàmbia, Granada, Jamaica, Kiribati o les Illes
Salomó.
83
La de Bèlgica conté una regulació detallada de molts aspectes de la convivència lingüística
entre les tres comunitats que la integren. La de Sri Lanka tracta amb detall alguns dels usos que
es consideren oficials: l’ensenyament, l’administració, la legislació i els tribunals.
84
A Turquia amb prohibició expressa d’ensenyar cap altra llengua que no sigui el turc.
Constitució de 2001. Article 42.9: Cap llengua diferent del turc no pot ser ensenyada als ciutadans
turcs com a llengua materna o servir per dispensar-los-hi un ensenyament com a tal en els establiments
d’educació i d’ensenyament. La Llei fica les regles relatives a l’ensenyament de les llengües estrangeres
en els establiments d’educació i d’ensenyament així com aquelles per les que s’han de regir les escoles
on l’educació i l’ensenyament són dispensats en una llengua estrangera.
33