2009, JOU I MIRABENT, Lluís - Acadèmia de Jurisprudència i ...

dit abans, aquest ús depèn, sobretot, del grau d’alfabetització i de benestar de la societat.
Si l’alemany és la desena llengua del planeta per nombre de parlants és,
en canvi, la quarta pel nombre de llibres editats cada any i la setena per nombre
d’internautes.
Pel que fa al català, si un dels índexs que avaluen la salut històrica de les llengües
són els de l’aparició del primer llibre imprès i la primera edició de la versió
de la Bíblia, podem dir que pel que fa al primer llibre imprès conservat és de 1479,
cosa que ens situa entre les deu primeres llengües, i pel que fa a la primera traducció
impresa de la Bíblia en català és anterior, en concret de 1478, cosa que en
fa la tercera llengua vulgar en comptar-hi, només per darrera de l’alemanya de
1466 i de la italiana de 1471. 41
Pel que fa a la mesura de la salut actual d’una llengua guanya importància
la de computar la presència a Internet. L’any 2005 el cercador Google comptava
més de set milions de llocs web en català cosa que el convertia en la llengua número
26 del món a Internet pel nombre absolut de pàgines i en el lloc número
19 pel nombre de pàgines per habitant 42 quan per nombre de parlants és la número
75.
Però avui els usos escrits perden importància en benefici de la presència de
les llengües als mitjans audiovisuals: la ràdio, la televisió, el cinema són mitjans imprescindibles
per a la vitalitat de les llengües i, en conseqüència, el nombre d’emissores
i les hores d’emissió de cada un d’aquests mitjans que s’emeten en la llengua
que ens interessa ha esdevingut un indicador de gran valor.
d. L’extensió del domini lingüístic
En principi es pot pressuposar que a major nombre de parlants major extensió
geogràfica del domini lingüístic, però la proporció no és tan directa com semblaria
a primer cop d’ull. Així, el rus, setena llengua del món, té un domini lingüístic
d’uns 17.000.000 de km 2 mentre que el japonès, novena llengua amb més
parlants, compta amb un domini lingüístic d’uns 340.000 km 2 , inferior als més de
440.000 del suec, que ocupa el número 88 del rànquing d’Ethnologue. El del català
és de 70.500 km 2 , sis vegades més petit que el del suec tot i tenir un major nombre
de parlants.
Una altra dada a tenir en compte és la concentració o dispersió dels parlants
en un o més territoris i la seva implantació en un o més continents. L’alemany, per
41 ZABALTZA, Xavier, Una història de las lenguas y los nacionalismos. Barcelona, Gedisa, 117-
118. La primera versió francesa impresa és de 1530, l’anglesa de 1535, l’espanyola de 1553 i la portuguesa
el 1751.
42 FRANQUESA BONET, Ester, El mercat lingüístic, base del màrqueting lingüístic. Precedents.
Treball de recerca de doctorat llegit el novembre de 2008 a la Facultat de comunicació Blanquerna,
de la URL de Barcelona. Inèdit.
19