23.04.2013 Views

VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...

VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...

VARIÆ OBSERVATIONES CIRCA SERIES INFINITAS Índex ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

36 PILAR BAYER<br />

aleshores, el resultat predit per Euler resulta de l’equació funcional.<br />

Si bé Riemann en la seva memòria sobre els primers no donà cap expressió<br />

per als valors ζ(−n), hi esmentà que ζ(−2) = ζ(−4) = · · · = 0,<br />

la qual cosa resulta de l’anul·lació dels nombres de Bernoulli implicats.<br />

Dels valors que pren la funció zeta en els enters positius senars se’n<br />

sap molt poca cosa, llevat del fet que ζ(3) és un nombre irracional.<br />

Els resultats d’Euler sobre els valors especials de la funció zeta de<br />

Riemann foren generalitzats per Siegel ([Sie1937], [Sie1969]) als valors<br />

especials de les funcions zeta dels cossos de nombres totalment reals.<br />

Siegel demostrà que aquestes funcions prenen sempre valors racionals<br />

en els enters negatius i que aquests són nuls si, i només si, −n és parell.<br />

D’aquí se’n deduïren propietats de congruència entre aquests valors.<br />

Per interpolació dels mateixos, Kubota i Leopoldt construïren funcions<br />

zeta p-àdiques en el cas abelià [Ku1964], i Serre [Se1973], en el cas<br />

general.<br />

Direm finalment que l’estudi dels valors de les funcions zeta en els<br />

enters parells estrictament positius i en els enters senars més petits que<br />

zero s’emmarca en la teoria general de motius de Grothendieck i de<br />

Deligne [De1979], i en el de les conjectures de Beilinson.<br />

3. Els orígens de la teoria de particions<br />

Qui autem actu omnes partitiones dinumerare voluerit,<br />

non solum in immensum laborem se immergit, sed omni<br />

etiam attentione adhibita vix cavebit, ne turpiter decipiatur.<br />

L. Euler, [Eu1750]<br />

L’any 1669, Leibniz preguntà en una carta a Bernoulli si s’havia<br />

preocupat mai d’investigar el nombre de maneres diferents en què un<br />

nombre natural pot ésser escrit com a suma de dos, tres o més nombres<br />

naturals, afegint-hi que el problema semblava difícil però que el considerava<br />

important. El problema fascinà Euler. L’estudià en el treball<br />

De partitione numerorum [Eu1750] i en un sèrie de treballs posteriors.<br />

Euler obtingué en aquest context una sèrie d’identitats remarcables i<br />

és considerat per a aquest fet el fundador de la teoria de particions.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!