SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE

CRUSET_Probablement derivat de Cros, del preromà “Crosus”, buit.
CUETO_Localisme propi de la zona astur-santanderina que significa “serrat o puig”.
DEU_Del substantiu deu, provinent del llatí “duce” com a font natural.
DEVESA_Del substantiu devesa, del llatí “defensa” com a prat de pasturatge.
ESPEJO_Ve del llatí ”speculum” de mirar, en el sentit de talaia o lloc amb bona
visibilitat.
ESPLUGAS_ Del llatí vulgar “speluca” que significa cova.
FONT/FUENTES_Del llatí “fons-fontis” com a surgència d’aigua que brota del terra.
GANA_ De probable origen basc. De “gan”-lloc alt i l’article”a”, que significa un lloc
alt o enlairat.
GRAU_Significa esglaó. Del llatí “Gradu”. També era un nom que s’aplicava a llocs
de pas entre muntanyes i ports de mar.
ISLA_Del llatí “insula” com a tros de terreny entre aigües profundes. És un topònim
genèric de la zona de Cantàbria.
IRIGARAY_ D’origen basc. Indica la part superior d’una vil·la o persona que té
propietats a la part superior de la vil·la. De “iri”-vil·la i “garai”-part superior.
JUNYENT_Ve del llatí “Iungente” com a “lloc on s’ajunten les aigües o hi
conflueixen”.
LARA_Podria tractar-se d’una paraula celta. Seria un adjectiu que indicaria una
qualitat de zona, o un lloc o cosa plana.
LEIVA_D’origen basc, sembla format per les paraules “le(g)ar-grava / ibar- vega,
que significaria un lloc vora una ribera amb grava.
LLAMAS_Sembla una variació de “lama” o llot, com a fang enganxós de color fosc
que hi ha als fons dels rius i estanys.
LLAQUET_És un diminutiu de llac com a estany. Ve del llatí “lacus”.
LLOVERA_Ve del llatí “luparia” que significa cau de llops o lloc abundant en llops.
LOPERA_Equivalent a lobera, com a lloc on s’amaguen els llops o com a lloc petit
per on es pot entrar i sortir amb dificultat.
MONTE_ Del llatí “monte”com a lloc enlairat o muntanya.
MONTEAGUDO_Del llatí “monte acutu” o muntanya aguda o que té un cim agut.
MONTENEGRO_Al·ludeix al color fosc de la vegetació d’una muntanya o al seu
roquissar fosc.
MONTSALVATJE_És una paraula que ve del llatí “Monte silvaticu” com a muntanya
boscosa.
MURUA_ D’origen basc. Paraula derivada de “muru” amb l’article”a”, així indica un
puig o elevació del terreny.
PORTU_ D’origen basc, indica un pas estret entre muntanyes o port de mar.
OJEA_Possiblement ve de “folietum” lloc abundant en fulles. També podria venir
d’”oculus”- ull, com a lloc on neix l’aigua.
OTER/OTERO_Derivat del llatí arcaic ”oto”, alt, com a lloc enlairat que domina un
pla.
PAÑELLA_Ve del llatí “pinnella”, diminutiu de “pinna” com a penya.
PEDROSA_És un adjectiu que indica un lloc “abundant de pedres”.
PEÑA_Del substantiu arcaic i dialectal “pena” com a roca espadada i grossa, que
generalment es diu penya.
PLANAS_Ve del llatí “plana” com a terreny pla.
PRATS_Ve del nom comú prat. Del llatí “pratum” com a lloc on es deixa créixer
l’herba.
PUERTO_Del llatí “portus” com a port de mar o de muntanya.
PUIG_Ve del substantiu puig i del llatí “podium” com a muntanya.
14