SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE
SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE
SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
CRUSET_Probablement derivat de Cros, del preromà “Crosus”, buit.<br />
CUETO_Localisme propi de la zona astur-santanderina que significa “serrat o puig”.<br />
<strong>DE</strong>U_Del substantiu deu, provinent del llatí “duce” com a font natural.<br />
<strong>DE</strong>VESA_Del substantiu devesa, del llatí “defensa” com a prat de pasturatge.<br />
ESPEJO_Ve del llatí ”speculum” de mirar, en el sentit de talaia o lloc amb bona<br />
visibilitat.<br />
ESPLUGAS_ Del llatí vulgar “speluca” que significa cova.<br />
FONT/FUENTES_Del llatí “fons-fontis” com a surgència d’aigua que brota del terra.<br />
GANA_ De probable origen basc. De “gan”-lloc alt i l’article”a”, que significa un lloc<br />
alt o enlairat.<br />
GRAU_Significa esglaó. Del llatí “Gradu”. També era un nom que s’aplicava a llocs<br />
de pas entre muntanyes i ports de mar.<br />
ISLA_Del llatí “insula” com a tros de terreny entre aigües profundes. És un topònim<br />
genèric de la zona de Cantàbria.<br />
IRIGARAY_ D’origen basc. Indica la part superior d’una vil·la o persona que té<br />
propietats a la part superior de la vil·la. De “iri”-vil·la i “garai”-part superior.<br />
JUNYENT_Ve del llatí “Iungente” com a “lloc on s’ajunten les aigües o hi<br />
conflueixen”.<br />
LARA_Podria tractar-se d’una paraula celta. Seria un adjectiu que indicaria una<br />
qualitat de zona, o un lloc o cosa plana.<br />
LEIVA_D’origen basc, sembla format per les paraules “le(g)ar-grava / ibar- vega,<br />
que significaria un lloc vora una ribera amb grava.<br />
LLAMAS_Sembla una variació de “lama” o llot, com a fang enganxós de color fosc<br />
que hi ha als fons dels rius i estanys.<br />
LLAQUET_És un diminutiu de llac com a estany. Ve del llatí “lacus”.<br />
LLOVERA_Ve del llatí “luparia” que significa cau de llops o lloc abundant en llops.<br />
LOPERA_Equivalent a lobera, com a lloc on s’amaguen els llops o com a lloc petit<br />
per on es pot entrar i sortir amb dificultat.<br />
MONTE_ Del llatí “monte”com a lloc enlairat o muntanya.<br />
MONTEAGUDO_Del llatí “monte acutu” o muntanya aguda o que té un cim agut.<br />
MONTENEGRO_Al·ludeix al color fosc de la vegetació d’una muntanya o al seu<br />
roquissar fosc.<br />
MONTSALVATJE_És una paraula que ve del llatí “Monte silvaticu” com a muntanya<br />
boscosa.<br />
MURUA_ D’origen basc. Paraula derivada de “muru” amb l’article”a”, així indica un<br />
puig o elevació del terreny.<br />
PORTU_ D’origen basc, indica un pas estret entre muntanyes o port de mar.<br />
OJEA_Possiblement ve de “folietum” lloc abundant en fulles. També podria venir<br />
d’”oculus”- ull, com a lloc on neix l’aigua.<br />
OTER/OTERO_Derivat del llatí arcaic ”oto”, alt, com a lloc enlairat que domina un<br />
pla.<br />
PAÑELLA_Ve del llatí “pinnella”, diminutiu de “pinna” com a penya.<br />
PEDROSA_És un adjectiu que indica un lloc “abundant de pedres”.<br />
PEÑA_Del substantiu arcaic i dialectal “pena” com a roca espadada i grossa, que<br />
generalment es diu penya.<br />
PLANAS_Ve del llatí “plana” com a terreny pla.<br />
PRATS_Ve del nom comú prat. Del llatí “pratum” com a lloc on es deixa créixer<br />
l’herba.<br />
PUERTO_Del llatí “portus” com a port de mar o de muntanya.<br />
PUIG_Ve del substantiu puig i del llatí “podium” com a muntanya.<br />
14