SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE

SOROLLA_Derivat de la forma dialectal valenciana “atzerola”; ve de l’àrab “sarora”-
que és una planta anomenada “acerabúlus” en llatí. També podria ser d’origen basc
amb el sentit de camp petit.
VIÑAS_Ve del substantiu castellà viña, com a camp de ceps.
VIÑUELA_Diminutiu de viña, a partir del llatí “vineola”.
2.- Noms propis de persona (antropònims)
ABALÓ_Nom llatí o preromà que podria haver perdut una l “Aballo” i podria venir de
Abellione, nom d’un déu pirenaic del temps dels romans.
ALIÓ_Pot ésser un patronímic llatí derivat del nom personal Allius, o una forma
vulgar catalana del nom de la ciutat francesa de Lió (Lyon). Altres el fan derivar de
l’àrab Al-uyun “les fonts”.
ALONSO_D’origen castellà, molt antic, que vol dir fill o descendent d’Alfons.
ALOY_Ve d’Eloy, forma francesa de Eligius, l’escollit, nom del sant patró dels
argenters i metal·lúrgics.
ÁLVAREZ_D’origen castellà medieval, significa fill d’Àlvar o d’Álvaro. La branca més
antiga podria venir d’Astúries
AMAT_Procedent del nom de pila patern, d’origen llatí Amatus, estimat, o del
preromà Admatus , molt bo.
ANDREU/ANDRÉ_Cognom patronímic d’origen grecollatí, derivat del nom de
l’apòstol Andreas/Andros, que vol dir home.
ANGEL_D’origen grec, vol dir missatger de Déu o esperit celestial superior als
homes.
ANTOLÍ_Del nom llatí “Antoninus”, nom de diversos sants.
ARGELICH_Del nom germànic Argerich que significa ric avar.
ARIAS_D’origen medieval, molt antic, que va ser nom de pila abans que cognom.
Alguns autors diuen que podria derivar de la paraula “Ares” déu grec de la guerra.
També podria ser una variant dialectal del nom llatí Aredius.
ARIBAU_Del nom propi germànic Haribald que significa poble audaç.
ARMENGOL_Del nom germànic, Ermingaud, compost de dos noms de divinitats
germàniques (Ermin i Gaut).
ARNAU_Del nom germànic Arnoald, que significa dominador de l’àguila.
AUGÉ_Del nom germànic Autger, usat antigament com a nom de baptisme.
AZNAR_Va ser nom propi en el seu origen medieval i podria derivar del llatí
“asinarius”, ase o persona que tractava amb aquests animals.
BARTOLÍ/BARTROLÍ_ És dubtós si ve del germànic Berth o si són formacions
hipocorístiques a base del nom bíblic Bartomeu, amb aplicació del sufix –í.
BELLÉS_D’origen medieval. De l’adjectiu femení bella, bonica. Ja apareix molt
antigament com a nom propi de dona.
BELTRÁN/BERTRAN_D’origen medieval com a nom propi. És derivat d’un nom
propi germànic: Berhthramn, compost per Berth- famós i Hramn-corb.
BENÍTEZ_D’origen medieval que vol dir fill de Benito.
BERNADÓ_D’origen germànic i derivat diminutiu de Bernat, paraula que ve de
Berinhard, ós fort o fort com un ós.
CARLES_D’origen germànic. Del nom de baptisme Karl-home, mascle, llatinitzat en
Carolus.
CECÍLIA_Ve del llatí “caecilius o caecus” que vol dir cec.
18