SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE

SIGNIFICAT
DELS COGNOMS
DE SANT PERE DE
RIUDEBITLLES
GRUP DE RECERQUES HISTÒRIQUES
Mª Carme Alsina i Sànchez
Fina Carol i Masana
Montserrat Esteve i Junqué
Rosa Maria Esteve i Nadal
Anna Lloret i Calvo
Joan B. Morgades i Llobet
Josep Torrents i Alegre
Blai Vilà i Sarrà
1

L’ORIGEN DELS COGNOMS
En el nostre país, com en tots els de tradició cristiana, les persones eren
batejades amb el nom d’un sant o d’un personatge bíblic; per això a aquest
primer nom se l’anomena “nom de pila”. Com que aquest nom acostumava a
repetir-se tant en el sí de la família com en el lloc on vivia l’individu, per
distingir-se els uns dels altres, n’hi havia prou amb posar-hi a continuació un
sobrenom que tant podia ser el nom del pare, l’ofici o càrrec que tenia, la casa
o mas on havia nascut o estava vivint i, si era foraster, s’utilitzava el nom de la
població d’on venia. De vegades també se’l coneixia per qualsevol qualitat
personal o física que el fes destacar dels altres.
Hem de tenir en compte que durant molts segles, la immensa majoria de la
gent era analfabeta i com que tampoc tenien propietats, no era necessari que
haguessin de constar en cap escriptura o testament; cosa que sí passava a la
gent noble que posseïa terres o càrrecs. Per això les persones corrents en
tenien prou per identificar-se amb el nom de pila i el sobrenom.
Després del segle XV, i com a conseqüència de les Guerres de Remença, el
període més dur del sistema feudal va anar minvant i es començà a repartir
més la propietat; la qual cosa va comportar un augment dels documents
públics. Això va portar a la necessitat d’utilitzar un segon nom que va anar
convertint-se en un “primer cognom” , que quedava escrit en dits documents
per la posteritat.
Un seguit de fets que van transcórrer durant el segle XIX, va contribuir a que
les persones tinguessin a més d’un primer cognom heretat del pare, un segon
cognom heretat de la mare, tal com ho coneixem avui dia. Això va ser degut a
un seguit de guerres (la del Francès, les Carlines i diverses revolucions) que
van obligar a totes aquelles persones que havien de desplaçar-se a tenir una
cèdula o salve conduït per poder identificar-se davant de qualsevol control
militar. Aquest va ser, per a molts, el primer document d’identitat que tenien.
Més endavant, a la meitat del segle, arribà la Desamortització que acabà amb
2

els béns de l’església i va multiplicar molt el nombre de propietaris. Per últim, i
també dins aquest segle, l’exèrcit va ser format amb homes de milícies
populars, i això comportà que els ajuntaments haguessin de fer el llistat dels
joves que feien vint anys, per a poder fer el sorteig dels “quintos” (amb una
cinquena part del total en tenien prou), i per la qual cosa es popularitzà encara
més l’ús dels dos cognoms darrera el nom de pila.
L’origen idiomàtic dels nostres cognoms són un reflex de la nostra història, com
també ho és la nostra llengua. Catalunya ha estat un lloc de pas on molts s’hi
han quedat, per això trobem noms llatins i grecs. Més tard foren els àrabs que,
al seu torn, van deixar molts noms de lloc que han quedat com a cognoms.
Els senyors cristians que reconqueriren i repoblaren de nou bona part del
territori, descendents de l’antiga noblesa visigòtica, van portar els seus noms
germànics que també van quedar en els cognoms i més tard, refugiats arribats
del sud de França per les persecucions religioses, deixaren una empremta de
noms occitans i francesos. En aquest últim segle, per diversos motius, les
immigracions d’arreu han estat un constant en la nostra història, però com que
ara la utilització dels cognoms ja és un fet normalitzat no ha comportat cap
canvi en l’escriptura original.
Us presentem a continuació un estudi del significat de tots els cognoms de
persones empadronades a Sant Pere, classificades segons siguin de noms
propis de lloc, de persona, d’oficis, de circumstàncies i sobrenoms. Al final
també hem deixat un capítol on hem situat aquells cognoms dels quals no hem
trobat cap referència. Esperem que aquest treball sigui del vostre interès i
podeu conèixer l’origen del vostre cognom.
A tots els “Abdelmalki.s”, “Kalinowski.s”, “El Hajjioui.s”......riudebitllencs
del segle XXI, dels que encara no sabem què significa el seu cognom,
prometem que ho estudiarem i els assegurem que, molt aviat, en aquest poble
on han escollit per viure, aquests cognoms seran tan corrents com ara ho són
els Esteve, Romeu, Gómez o García....
3

APARTATS
1.- Noms propis de lloc (topònims)
• De residència
• De propietat o d’habitatge
• Gentilicis
• D’accidents geogràfics
• De dependències
• De vegetació i vegetals
2.- Noms propis de persona (antropònims)
3.- Noms d’origen germànic no convertits en noms propis
a l’edat medieval
4.- Nom de professió o ofici, de càrrec i dignitat
5.- Noms referents a les circumstàncies del naixement,
a consagracions, devocions i benediccions o auguris
6.- Malnoms o sobrenoms
• De parentesc
• De qualitat o defecte físic
• De qualitats o defectes morals
• De confessió religiosa
• D’animals
• D’objectes inorgànics
7.- Noms d’origen desconegut o incert
8.- Noms dels que en desconeixem el significat
9.- Bibliografia
4

1.- Noms propis de lloc (topònims)
• De residència
ACEDO_ Va tenir el seu origen en un lloc anomenat Acedo, a la vall de Valdorba
(Navarra), on encara hi resta una torre amb aquest nom.
ACEVEDO_ D’origen gallec. És el nom d’una població de Portugal. Ve d’acebo,
planta amb fulles verdes i espinoses.
ALARCÓN_ Població que estant sota el domini àrab, va ser conquerida per un
cavaller a les ordres d’Alfons XI, l’any 1176. Com a premi per la seva valentia se li
va permetre utilitzar el nom de la població com a cognom. El nom podria venir de
l’àrab “Al-ark” que significa vall, lloc on era abans la població.
ALÀS_ Cognom preromà del nom d’un poblet situat vora la Seu d’Urgell. Podria ser
un derivat d’”Alacius”, nom gentilici cèltic o del basc “iratze” falguera.
ALBARRACÍN_ Població de la província de Terol. Pot ser que una part del cognom
vingui “d’alba” com a alçada i de “barr” com a camp.
ALFARO_ D’origen aragonès. És una població de La Rioja. Probablement ve de
l’àrab “Al-far” com a lloc de torre o talaia que s’utilitzava a les zones frontereres, amb
senyals lluminoses de focs.
ALMANZA_ Sembla que ve de Múrcia, de la població d’Almansa. Significa en àrab:
“a la meitat del camí d’Al-masaf”.
ANAYA_ Porta el nom de diverses poblacions. Segons alguns autors podria
procedir de la paraula àrab ”n-nahya" que significa aigua estancada. Alguns autors
també diuen que podria venir de l’euskera “Anai-a” com a germà o germana.
ARANDA_ D’origen castellà. Porta el nom de la població d’Aranda de Duero
(Burgos). Podria ser d’origen basc i procedent de la paraula “aram” que significa
aranyó, més el sufix -da que li dóna el significat de lloc on hi ha abundància
d’aranyons. També podria significar vall espaiosa.
ARÉVALO_ D’origen castellà. Nom d’un poble d’Ávila.
ARJONA_ Nom d’una vil·la andalusa de la província de Jaén.
ÁVALOS_ És el nom d’una ciutat de Logroño. Alguns diuen que és una derivació
d’un cognom original del nord d’Àfrica. Podria significar fort.
AYORA_ És el nom d’un poble de València.
AZPIROZ_ Població navarresa de la vall de Larráum.
BAENA_ És el nom d’una població andalusa de Córdoba.
BALAGUE/BALAGUER_ És originari de la vila de Balaguer. Sembla que podria
tractar-se d’un nom de planta: bàlec més el sufix -er, tot i que en aquest cognom
s’hagués perdut la r. D’altres autors afirmen que també podria ser una paraula
d’origen preromà.
BALLABRIGA_ Llogarret a la província d’Osca. Hi ha un canvi en la grafia dialectal
per vallabriga, del llatí “valle Aprica” o vall abrigada.
BAS_ Nom d’un antic vescomtat de la Garrotxa, d’origen probablement preromà que
es conserva en alguns noms de poble. Podria venir de “vassus” com a baix, en el
sentit de fondalada.
5

BATET_ Ve d’un veïnat del terme municipal de Ribes de Freser al Ripollès
(antigament escrit Betet) que pot venir del llatí beta,”rave”, amb el sufix –et indicador
del lloc on es cria la planta.
BELMONTE_ Població de la província de Cuenca.
BENAVENTE_Té el seu antecedent en el llatí “Beneventum” nom d’una ciutat
d’Itàlia.
BERGUA_ Petit poblet de la província d’Osca.
BISBAL_Ve de la població de La Bisbal. Ve del llatí “episcopale”.
BOLOIX_Sembla una variant del topònim Bolós, població de Camprodón.
BURGOS_Capital castellana que ve del llatí vulgar “burgus” com a ciutat petita.
CABAYOL_Podria venir del nom de lloc francès Cavaillon.
CABESTANY_ Vil·la del Rosselló, procedent del llatí “Caput Stagni”- Cap de
l’estany.
CÁCERES_Ciutat d’Extremadura.
CALAF_Població de l’Anoia. Podria venir de l’hebreu “Caleb”, però és més probable
que vingui del nom personal àrab Khalaf.
CAPDET_Nom d’una vil·la valenciana vora Requena. El nom castellà del poble és
Caudete, però aquesta forma de cognom està espargit per diverses poblacions de la
Catalunya oriental.
CÁRDENAS_Població de la Rioja. Ve de la paraula llatina “Cardinus” -blavós-, que
a la vegada ve de la paraula “cardus” o card com a planta que té unes flors d’aquest
color.
CARDONA_ Nom d’una ciutat catalana. És d’origen preromà.
CARMONA_Nom d’una ciutat vora Sevilla. El nom segons uns autors ve del fenici
“Carmo” o del llatí “Carm” com a casa de recreo. També hi ha algun autor que diu
que podria ser un topònim d’origen iber amb Car- alçada i Mon- força, en el sentit de
turó fort.
CARREÑO_Població lleonesa. “Carrio” és un nom antic probablement llatí. També
podria voler dir raïm (carreña és raïm en la parla local de Lleó).
CASTELLVÍ_És una variant arcaica de Castellvell. És nom de diverses poblacions.
CAYUELA_Poble vora de Burgos. Sembla derivar del llatí “caveola” com a diminutiu
de “cavea” o cavitat.
CENTELLAS_Vila de la Plana de Vic. Podria ser un derivat d’un diminutiu de
“sentis” com a arbust espinós.
CLARAMUNT_Nom de diverses poblacions. Del llatí “Claro” com a muntanya clara.
CORNELLÀ_Nom de diverses poblacions catalanes. Ve del nom de dona d’origen
llatí “Cornelia”.
CORTÉS_Nom de diverses poblacions castellanes, que podria procedir de l’adjectiu
castellà “cortés” com a persona que ha agafat les bones formes i maneres de la
gent de la Cort. Ve del llatí “cohors-ortis”. També podria identificar el grup de
persones que acompanyava al sobirà. L’evolució semàntica el va portar a indicar
una forma de comportar-se.
CUENCA_Ciutat castellana. Ve del llatí “concha” que va derivar en “conca” que és el
nom que els romans donaven als “concans o asturs”, els nadius d’Astúries.
DARNIUS_Poble de l’Alt Empordà. Potser ve del nom personal germànic “Darnic”
segons Coromines.
DEL VADO_Poble de la prov. de Màlaga. Es refereix a un lloc on és més fàcil
travessar un riu a peu o en carruatge. S’utilitzava per a concretar un element
identificatiu dels habitants d’una pedania o barriada depenent d’una població més
gran.
6

ESCALONA_Població de Toledo. Es refereix a l’esglaó format per una pujadeta. Ve
del llatí “scala”.
ESCOBAR_Població de Múrcia. El nom indica l’abundància d’una planta
anomenada “escoba” amb la que es feien les escombres.
ESCUER_ Petit poblet pertanyent a la demarcació de Jaca, a la província d’Osca.
FUERTES_Nom de diverses poblacions castellanes. Ve del llatí “fortis” com a lloc
arrecerat capaç de resistir l’atac de l’enemic.
GALISTEO_Població de la prov. de Cáceres. El nom li ve de l’evolució del nom del
seu fundador o repoblador Calixto, que al seu torn ve del grec “Kallistos” com a
persona bella.
GUÀRDIA_Ve del substantiu guàrdia, del germànic “wardja”, usat com a topònim de
diferents poblacions i llocs elevats des d’on es podia defensar i guardar una
comarca.
GÜELL_Població de l’alta Ribagorça, potser procedent del nom personal germànic
“Wilia o Gudila”; si no ve del gascó “Güell”- ull, en el sentit d’ullal o font de riu.
També podria venir de la paraula llatina “vadellu”, com a diminutiu de vadum - gual.
DE LAS HERAS/HERAS_Nom de diverses poblacions. A despit de la h, sembla una
variant del llatí “area” o espai de terra on es bat el blat.
HERVÁS_Població de Càceres. El nom ve del seu patró St. Gervasi, que és una
corrupció del nom propi Gerásimo, que significa premi o recompensa.
LABAYEN_ Població de Navarra. De “abai”-pastura i el sufix”ain”-lloc, així indica un
lloc de pastures.
LLADÓ_Nom de diversos santuaris de Catalunya, canviant la “a” per “e”: Lledó.
Indica el lloc on hi ha lledoners.
LLEBARIA_Podria provenir d’un petit llogaret de Tivissa (Ribera d’Ebre), amb un
origen poc clar.
LLORET_Vil·la litoral de la comarca de La Selva. Ve del llatí “Lauretum” que
significa camp de llorers.
LUNA_Població aragonesa que donà nom a una dinastia papal. Podria indicar les
corbes o meandres d’un riu.
MADRID_ Ciutat castellana. Sembla que ve del llatí “matricem” que significava un
conjunt de troncs d’arbres o bosc; potser que els àrabs en fessin l’alteració i en
diguessin “magrit”.
MAGALLÓN_Vila aragonesa vora Saragossa. Pot venir del púnic “magalia” o
barraca de pastors.
MARTORELL_Nom de diverses poblacions catalanes. Pot venir de “Martyrellus”
com a diminutiu de “martyr” que era antigament un nom propi d’home. També podria
venir del llatí “Martorellum”, derivat de “martore”- dimarts.
MIRALLES_Nom de diverses poblacions i muntanyes. Paraula derivada de mirar.
Inicialment significava un lloc alt o talaia.
MIRALPEIX_Poblacions de les comarques de la Noguera i el Garraf. Podria
provenir del poble francès Mirepoix; o de l’expressió “pica el quer” és a dir, persona
que treballa la pedra.
MONDEJAR_Població de la província de Guadalajara. Podria ser una derivació del
lexema llatí- “mons-montis” com a muntanya o zona enlairada.
MONFORT_Vil·la del Vinalopó. Del llatí Monte forte o muntanya forta.
MONTENEGRO_Nom de diverses poblacions que al·ludeix al color fosc de la
vegetació d’una muntanya o al seu roquissar fosc.
MONTILLA_Població de Córdoba. Sembla adequat derivar-lo del llatí “mons-montis”
com a diminutiu de muntanya.
7

MONTSERRAT_Nom de la muntanya més famosa de Catalunya. És una grafia
aglutinada de Mont serrat o muntanya serrada.
MULA_Població de Múrcia, segurament derivat de mola com a roda de molí. També
hi ha un municipi al Priorat amb aquest nom.
ORTEGA_Nom de diverses poblacions gallegues i castellanes. Podria ser una
variant d’ortiga, del llatí “urtica”.
OSUNA_Població sevillana. Podria significar un lloc amb molt óssos- del llatí
“ursinus”-ós.
PALLEJÀ_Municipi del Baix Llobregat. D’origen llatí o preromà d’una paraula
derivada en –anus del nom personal “Palladius o Pallidius”.
PAREDES_Nom de diverses poblacions. Del llatí “paries-paretis” com a paret o mur.
Designava una construcció, però també s’aplicava a llocs despoblats on restaven
dempeus algunes runes.
PAREJA_Població de la província de Guadalajara. Ve del llatí vulgar “pariculus-a”
diminutiu de “par” com a semblant, tenint en compte el sentit de lloc uniforme i llis,
on tot el que es veu és semblant.
PAZO_D’origen gallec. Evolució gallega del llatí “palatium” com a gran casa de
camp.
PEDRAZA_Població de Segovia. És un derivat del llatí ”petra”, pedra, al·lusiu al
caràcter rocós de l’entorn.
PEÑAFIEL_ Municipi de la província de Valladolid que compta amb un famós
castell.
PERELLÓ_Nom de diverses poblacions. Sembla l’aplicació onomàstica del
substantiu perelló com a “pera silvestre”.
PIZARRO_Nom patronímic força freqüent a tota Espanya. Procedeix del topònim
Pizarro, nom d’una localitat agregada al municipi de CampoLugar (Cáceres).
Sembla que deriva d’una paraula castellana d’origen preromà o basc “lapitzarri”,
probablement en el sentit de lloc amb pedra de pissarra.
POZO_Nom de diverses poblacions castellanes. Del llatí “putens” com a pou o
cavitat que es fa al terra per trobar aigua.
QUEROL_Nom de poblacions de diversos llocs. Ve del preromà “Cariolu”, diminutiu
de “cariu” com a “penya”. Seria el diminutiu de “quer” que ve del preromà “carri” com
a penya o roca grossa.
QUESADA_Localitat vora Cazorla. Podria venir d’un tipus de formatge derivat del
llatí “caseus”- formatge; però també podria ser una variant de la paraula castellana
“quijada”, antigament anomenat “quexada”, derivat del llatí “capseum” com a capsa
o lloc tancat entre dues serres.
RIBAS_Població del Ripollès. També podria ser una aplicació onomàstica del
substantiu riba, del llatí Ripa com a “vora del mar o d’un curs d’aigua”.
RIPOLL/RIPOL_Capital del Ripollès. Podria ser un antic nom de pila en els segles
XII i XIII, procedent del nom germànic “Ricbald”- home valent i poderós. La segona
podria ser la mateixa forma amb l’absència de la lletra l.
ROSELLÓ_Comarca ultra pirinenca (l’antic Ruscinone).
SALMERÓN_Població de la província de Guadalajara, origen d’una varietat de blat
anomenada Salmeron. Paraula derivada de “salma” o “salmer” com a pedra tallada
en un pla inclinat.
SALVATIERRA_Nom de diverses poblacions i llocs d’Aragó, Castella, Extremadura
i País Basc. El nom sembla expressar la idea de lloc protector contra les invasions.
SANTAELLA_Localitat de Córdoba. Pot provenir de fonts àrabs- “Sentegella”
8

SOLSONA_ Població catalana capital del Solsonès. Segurament té un origen
preromà.
SOTO_Nom de diverses poblacions castellanes que indica un lloc fondo en un
terreny. Del llatí “saltus-us” com a bosc amb arbres.
TALAVERA_De probable origen preromà i cèltic, derivat del topònim Talavus que
es troba en diverses poblacions de la Península Ibèrica
TALLADA_Nom de diverses poblacions de la Segarra i l’Empordà. Podria significar
una cinglera o timba abrupta, o bé ser una paraula derivada de l’àrab “at-taliat” com
a talaia.
TÉRMENS_Vila situada al Pla d’Urgell. Del llatí “terminos” forma plural de “terme”
com a fita o territori d’un castell.
TERUEL_Ciutat aragonesa. El seu nom està relacionat segurament amb el riu Turia,
que neix en aquesta zona.
TIANA_Vil·la del Maresme. Ve del llatí Titiana, cognom femení derivat del nom
personal Titius.
TORRUELLA_Nom de diverses poblacions. Prové del llatí “turricella” com a torreta
petita per a guaita.
TOST_Poblet de l’alt Urgell. Significa puig o elevació del terreny.
TRESSERRAS_Pobles del Rosselló i de la Ribagorça. Ve del llatí Trans serram –
part enllà de la serra.
TUDELA_Ciutat de Navarra. Va ser anomenada Tutela pels romans, per la divinitat
tutelar.
TURÉGANO_ Població de la província de Segovia.
VALENZUELA_Població de la província de Córdoba. Del llatí “valentia-ae”, és un
diminutiu de València, format amb el sufix llatí “-olus”, que indica força i poder.
VALLE_Nom de diverses poblacions. Ve de la paraula llatina “vallis” que indica una
zona plana entre muntanyes.
VALLÈS_Nom d’una comarca catalana. Ve de la paraula llatina “vallensis” com a
habitant d’una vall.
VALLESPIR_Nom d’un antic comtat i actual comarca al nord de l’Empordà. Ve del
llatí valle Asperii (com a vall d’una persona anomenada Asperii)
VALLS_Població al nord del camp de Tarragona. Podria voler dir extensió de
terreny enclotat entre muntanyes.
VALVERDE_Nom de moltes poblacions castellanes. Ve de “vallis-is”i “viridis-e” com
a vall verda.
VERNET_Pobles del Conflent i de la Noguera. El nom significa “bosc de verns”.
Amb el sufix –et indica el lloc on es cria aquest vegetal.
VILÀ_Nom de diverses poblacions. Del llatí villare, derivat de villa. Significa: finca
rústica, terres dependents d’una vil·la o casa predial”.
VILALTA_Nom de diverses poblacions. És la grafia aglutinada i contracta de Vil·la
alta.
VILASECA_Nom de diverses poblacions. És la grafia aglutinada i contracta de Vil·la
seca (per manca d’aigua).
VILELLA_Nom de diversos pobles. És un derivat diminutiu de vila.
VILLACAMPA_Població de Lugo. Ve del llatí “villa campa” com a vil·la o ciutat que
està al camp o planura.
VILLALBA_Nom de diversos pobles. Del llatí Villa alba, és a dir : vil·la blanca.
VILLALONGA_Nom de diversos pobles. És una grafia aglutinada de vil·la llonga, és
a dir: vil·la llarga.
9

VILLAMEDIANA_Nom de diverses poblacions castellanes. És grafia aglutinada de
villa mediana o vil·la de mida mitjana..
VILLANUEVA_Nom de diversos pobles castellans. És grafia aglutinada de vil·la
nova.
VILLEGAS_Població de Burgos. És una variant de villa amb el sufix “-ecus”
YUSTE_Monestir de la província de Cáceres. El pren del nom propi Justo, del llatí
“Justus” com a cosa justa o conforme a dret.
ZAFRA_Població de la província de Badajoz. Rep aquest nom la collita de la canya
de sucre. Sembla venir de l’àrab “sahra” com a terreny amb pedres.
• De propietat o d’habitatge
ABADIA_Significa un conjunt d’edificis d’un monestir o d’una col·legiata. A certes
regions també vol dir rectoria. A la Baixa Ribagorça hi ha un llogaret amb aquest
nom al municipi de Monesma i Queixigar, situat a 1058 m. d’altitud, damunt la serra
de Palleroa.
AYMA_Possible nom germànic de la paraula “Haimhard”, casa forta.
BAÑOS_Ve del llatí vulgar “baneum”, com a lloc públic on es prenien les aigües.
BARRIO/BARRIOS_Ve del substantiu barrio que indica un conjunt de cases o pati.
Podria venir de l’àrab “Barri” com a zona exterior a la muralla.
BORDAS_Forma plural de Borda. A la regió pirinenca és una casa de camp
separada de la masia i destinada a guardar-hi eines.
CARRICONDO_Paraula d’origen basc, composta per: “k(h) arrica”-carrer- i el sufix
-ondo, que indica, al costat; és a dir “aquell que viu al costat del carrer”.
CASADEMUNT_Del llatí Casa de monte com a casa a la muntanya o casa d’allà
dalt a la muntanya.
CASALPRIM_Grafia aglutinada de Casal Prim, o casal de la família Prim.
CASANOVAS_Paraula composta: casa nova, en plural.
CASAS_Forma plural de casa. A l’edat medieval i al segle d’Or era corrent utilitzar
el plural casas per designar l’edifici habitat per algú.
CASTELLS_Del substantiu català, castell, que ve de la paraula llatina “castellum”
com a lloc fortificat.
CASTILLO_Del substantiu castellà castillo
CASTRO_ Del llatí “castrum” com a campament fortificat.
CHAVARRI_ D’origen basc, significa casa nova.
CIUDAD_Del llatí civitas-atis, com a conjunt de ciutadans d’un estat o ciutat.
ESTRADA_Del llatí “Strata” com a carretera o camí pavimentat.
FORN/FORNS_Del llatí “furnus”. Aplicat segurament al que treballava en el forn d’un
forner o d’altre ofici que fessin servir un forn.
IGLESIAS_És la forma plural castellana del substantiu iglesia. Ve del llatí vulgar
“ecclesia” com a lloc.
LAFARGA_Del substantiu farga o forga (del llatí “fabrica”) com a lloc on hi ha fogó i
malls per a forjar el ferro.
MALDONADO_Sembla que és tracta del topònim: Val Donado, és a dir, vall donada
en testament.
10

MAS_Del substantiu Mas (del llatí mansus) com a casa pairal habitable per als
conreadors.
MASDEU_Grafia aglutinada de mas Deu, com a nom del mas.
MEDINA_Podria procedir de l’àrab Medina com a ciutat.
MENA_Paraula catalana u occitana procedent del “mine” francès, que venia del gal
”mein”, que vol dir mineral. S’aplicava com a topònim dels llocs on hi havia mines.
MERCADO_Del llatí “mercatus”, com a lloc on es compren o permuten productes de
tota mena.
MONSALVE_Probablement és una evolució de “mons salvus” és a dir lloc segur
contra els atacs.
MORALES_Indica els barris habitats per “moros” que acostumaven a estar una
mica apartats de la població.
NAVASCUÉS_Podria ser una propietat d’algú anomenat Navas. Aquest final –ues-
podria ser un sufix indicatiu de propietat.
PALAU_Del substantiu Palau (del llatí palatium) com a edifici gran i sumptuós.
PALOMARES_Cognom patronímic de Toledo. Derivat de paloma, que ve del llatí
vulgar “palumba”, com a lloc on hi ha colomars.
PARELLADA_Indica un treball agrícola. Ve del substantiu parellada, derivat de
parell, com a “extensió de terra que es llaura normalment en un dia per un parell de
bous.
PIE_Es refereix a un element del món agrícola. Ve del llatí Apiarium, és a dir
“abellar”.
PIJUAN_És la grafia aglutinada de Pi Joan o Juan, és a dir “el pi de can Joan”.
PLAZA_Del llatí vulgar ”plattea” com a carrer ampla o plaça, també com a zona de
mercat.
PUERTAS_Del llatí “porta” com a pas estret entre muntanyes. S’aplicava també a
les persones que vivien vora la porta de la muralla d’una població.
SALINAS_Del llatí “salinae” com a mines de sal.
SALVANERA_Sembla una grafia aglutinada i dialectal de selva nera (Selva Negra)
com a “bosc negre i fosc”.
SOLÀ_D’origen llatí o preromà que sembla venir de “Solanus”, derivat de “solum”
com a sòl o terreny. També podria ser un nom germànic Sula.
SORO_D’origen força antic podria procedir de la paraula basca ”solo” que significa
parcel·la de terreny que pertanyia a un mateix propietari.
TORRAS/TORRES_Del substantiu torre, en plural. Ve del llatí “turris-is” com a edifici
fort, més alt que ample.
TORRECILLAS_Diminutiu plural de torre.
TORREGUITART_És una grafia aglutinada de Torre Guitart, és a dir “la torre d’en
Guitart”.
URIBE_Sembla d’origen basc. Podria venir de la paraula basca ”oribe” que indica
“els de sota” o aquells que viuen a sota.
VALCARCEL_De l’adjectiu llatí “carcer-eris” com a lloc tancat i fosc, d’aquí la
translació del nom a algunes valls. Així la paraula “val” seria una variant gallega de
vall, utilitzada per formar diferents noms compostos.
VALLVERDÚ _Està format per la grafia aglutinada de Vall Verdú o sigui la vall de
Verdú com a propietari.
VARGAS_De “varga” paraula antiga i dialectal de diversos significats. Podria venir
d’origen preromà, com a pujada o pendent, semblant al francès “berge” o “barge”.
VILAS_Forma plural del cognom Vilar, com a persona que viu en una vil·la.
11

• Gentilicis
ALEMANY_Possiblement procedeix d’aquells cavallers d’origen germànic que, en
diferents èpoques, van entrar a Catalunya i Aragó per lluitar contra els sarraïns i
després s’hi van quedar. D’Alamannus nom d’un dels pobles germànics.
AUSIÓ_Del cognom francès Auzillón
BADOSA_Sembla pres del cognom francès Badoux, en femení.
BAYÓ_Cognom que podria ser d’alguna persona originària de la ciutat occitana que
els francesos anomenen Bayonne.
CATALÀ_Procedent del gentilici- català- com a persona procedent o originària de
Catalunya. També podia ser utilitzat com a sobrenom.
DELORT_Prové d’un nom gentilici. De la grafia aglutinada de “De l’hort”
GALLEGO_Procedent del gentilici gallego com a persona procedent o originària de
Galicia. També podria ser utilitzat com a sobrenom. Ve del llatí gallaecus.
GUASCH_Procedent d’un gentilici: gascó, o sigui aquell provinent de la Gascuña
(comarca francesa). També podria ser una derivació de Basc o Uasc, amb la b/u
convertida en g.
INGLÉS_Del francès antic “angleis” paraula gentilícia del provinent d’Anglaterra.
LLOMBART_Procedent del nom de la tribu germànica Langobard, vinguda al nostre
país a través de l’adjectiu italià Lombardo com a nadiu de Llombardia.
MARIMÓN_Sembla venir del topònim francès Miremont, que significa persona que
mira el mont.
MARQUILLAS_Podria procedir del cognom francès Marquilliés, que és també un
topònim.
NAVARRO_Procedent del gentilici navarro, com a persona procedent o originària
de Navarra. També podia ser utilitzat com a sobrenom
PALLARÈS_Indica una persona nadiua del Pallars. També podria ser una variant
de pallerer com a persona que fa pallers.
QUERALTÓ_Forma diminutiva del topònim i cognom Queralt. Ve de l’arrel “quer”
com a roca grossa ajuntada amb l’adjectiu alt. Podria indicar un que és originari
d’aquesta població.
RIPOLLÈS_Podria ser un nadiu de la vila de Ripoll al Ripollès.
ROMÁN_De Romanus- nadiu de Roma.
SARDÀ_Gentilici de l’adjectiu cerdà com a persona nadiua de la Cerdanya.
SARDINA_Expressa la forma femenina de Sardí, derivat diminutiu de sard, com a
“persona nadiua de Sardenya”.
SARRÀ_Ve de l’adjectiu serrà com a persona “habitant de la serra”.
SARRÍ_Sembla procedir del topònim i cognom francès Sarry.
SERRANO_Ve de la paraula llatina “Serra” com a instrument que serveix per serrar
fusta. Indica el gentilici de l’habitant de qualsevol població anomenada Serra o
Sierra.
TARASCÓ_Gentilici que podria procedir de Tarascón, nom d’una ciutat del sud de
França.
• D’accidents geogràfics
AGÜERO/AGÜERA_Ve d’agüera com a “sèquia per on corre l’aigua”. També podria
significar el venedor o la venedora d’aigua.
12

AGUILAR_D’origen castellà, ve del llatí Aquilare, topònim que significa “lloc habitat
per àguiles”. També podria derivar d’agulla com a “penya o penyal punxegut”.
AGUILERA_Del llatí Aquilaria com a”lloc on crien les àguiles”.
AGUIRRE_D’origen basc, significa lloc alt, que domina un terreny. Així moltes cases
ubicades en aquests llocs, eren conegudes per aquest nom.
ALBA_Nom patronímic d’origen preromà que significava puig o elevació del terreny,
i més tard el de fortalesa o castell. També podria ser un nom geogràfic ligur, o
provenir de la paraula llatina Alba que significa blanca
BALCELLS/BALSELLS_És un derivat diminutiu de Balç, cingle.
BEOBIDE_ Podria ser d’origen basc. De “be(h)or-euga i “bide”-camí, és a dir camí
per on passaven les eugues.
CALDERA_Ve del llatí “caldaria”, derivat de “caldus”. S’aplicava als llocs on hi havia
surgències d’aigua a temperatura elevada.
CAMIÑA_Ve del llatí vulgar “camminus” que indica terra trepitjada per on es passa
habitualment.
CAMPAÑÀ_Pot venir del llatí tardà “campania” com a planura
CAMPILLO/CAMPILLOS_És una variant del substantiu castellà campo. Seria el
diminutiu aplicat a porcions reduïdes de terra treballada.
CAMPOS/CAMPS_Procedeix del llatí campus com a planura o terreny extens fora
del poblat.
CANALS_Del substantiu canal, en plural. Cavitat llarga i descoberta per a la
conducció de les aigües.
CAROL_Aquesta grafia representa la pronúncia de la vocal mixta del dialecte
oriental. Ve del preromà “cariolu”, diminutiu de “cariu” com a penya.
CARRERAS_Procedent del llatí vulgar “carraria” o via per a carros.
CERRILLO_Diminutiu de cerro. Ve del llatí “cirrus” com a crinera de cavall, pel lloc
que ocupa en el bescoll de l’animal o part alta. Per això es dóna aquest nom a una
petita elevació muntanyosa en alguns llocs de Castella.
COBO_Procedent de les muntanyes de Santander, ve de la paraula llatina “cubare”
que indica el lloc on es refugien els animals salvatges.
CODINA_Del substantiu codina, que prové del llatí “cotina”- pedra. Es diu de les
terres dures i compactes.
COLL_Del substantiu coll, que prové del llatí “collis”. De significat topogràfic com a
muntanyola o pas entre muntanyes.
COLLELL/CULLELL_ Derivat diminutiu del substantiu coll.
COLOME/COLOMER_Ve del llatí “columbarium” com a lloc on habiten els coloms.
COMAS_Del substantiu Coma, del gàl·lic “Cumba”. És una depressió planera en
terreny de muntanya o un prat abundant en pastura.
COROMINAS_Variant plural del nom Coromina que significa camp de secà. Ve del
llatí “condominia” o terra en propietat.
CORREDERA_Veu derivada de córrer, del llatí “currere”, com a lloc destinat per
córrer els cavalls i com a antropònim seria un passadís estret entre muntanyes.
COSTA_Procedent de la paraula llatina “costa” que indica terreny inclinat a la
muntanya o vora el mar.
COSTABELLA_Grafia aglutinada de Costa bella, o potser de costa vella amb
transcripció dialectal de b per v.
DACOSTA_Variant d’Acosta. Ve de la paraula gallega ”a costa”, la costa. La
paraula ve del llatí “costa” com a costat o cantó i va evolucionar fins l’accepció de
ribera del mar. Com a topònim va derivar en designar a les persones que vivien vora
la costa.
13

CRUSET_Probablement derivat de Cros, del preromà “Crosus”, buit.
CUETO_Localisme propi de la zona astur-santanderina que significa “serrat o puig”.
DEU_Del substantiu deu, provinent del llatí “duce” com a font natural.
DEVESA_Del substantiu devesa, del llatí “defensa” com a prat de pasturatge.
ESPEJO_Ve del llatí ”speculum” de mirar, en el sentit de talaia o lloc amb bona
visibilitat.
ESPLUGAS_ Del llatí vulgar “speluca” que significa cova.
FONT/FUENTES_Del llatí “fons-fontis” com a surgència d’aigua que brota del terra.
GANA_ De probable origen basc. De “gan”-lloc alt i l’article”a”, que significa un lloc
alt o enlairat.
GRAU_Significa esglaó. Del llatí “Gradu”. També era un nom que s’aplicava a llocs
de pas entre muntanyes i ports de mar.
ISLA_Del llatí “insula” com a tros de terreny entre aigües profundes. És un topònim
genèric de la zona de Cantàbria.
IRIGARAY_ D’origen basc. Indica la part superior d’una vil·la o persona que té
propietats a la part superior de la vil·la. De “iri”-vil·la i “garai”-part superior.
JUNYENT_Ve del llatí “Iungente” com a “lloc on s’ajunten les aigües o hi
conflueixen”.
LARA_Podria tractar-se d’una paraula celta. Seria un adjectiu que indicaria una
qualitat de zona, o un lloc o cosa plana.
LEIVA_D’origen basc, sembla format per les paraules “le(g)ar-grava / ibar- vega,
que significaria un lloc vora una ribera amb grava.
LLAMAS_Sembla una variació de “lama” o llot, com a fang enganxós de color fosc
que hi ha als fons dels rius i estanys.
LLAQUET_És un diminutiu de llac com a estany. Ve del llatí “lacus”.
LLOVERA_Ve del llatí “luparia” que significa cau de llops o lloc abundant en llops.
LOPERA_Equivalent a lobera, com a lloc on s’amaguen els llops o com a lloc petit
per on es pot entrar i sortir amb dificultat.
MONTE_ Del llatí “monte”com a lloc enlairat o muntanya.
MONTEAGUDO_Del llatí “monte acutu” o muntanya aguda o que té un cim agut.
MONTENEGRO_Al·ludeix al color fosc de la vegetació d’una muntanya o al seu
roquissar fosc.
MONTSALVATJE_És una paraula que ve del llatí “Monte silvaticu” com a muntanya
boscosa.
MURUA_ D’origen basc. Paraula derivada de “muru” amb l’article”a”, així indica un
puig o elevació del terreny.
PORTU_ D’origen basc, indica un pas estret entre muntanyes o port de mar.
OJEA_Possiblement ve de “folietum” lloc abundant en fulles. També podria venir
d’”oculus”- ull, com a lloc on neix l’aigua.
OTER/OTERO_Derivat del llatí arcaic ”oto”, alt, com a lloc enlairat que domina un
pla.
PAÑELLA_Ve del llatí “pinnella”, diminutiu de “pinna” com a penya.
PEDROSA_És un adjectiu que indica un lloc “abundant de pedres”.
PEÑA_Del substantiu arcaic i dialectal “pena” com a roca espadada i grossa, que
generalment es diu penya.
PLANAS_Ve del llatí “plana” com a terreny pla.
PRATS_Ve del nom comú prat. Del llatí “pratum” com a lloc on es deixa créixer
l’herba.
PUERTO_Del llatí “portus” com a port de mar o de muntanya.
PUIG_Ve del substantiu puig i del llatí “podium” com a muntanya.
14

PUIGCORBÉ_És una grafia aglutinada de Puig corber, és a dir: muntanya on hi ha
corbs.
PUJADAS_És una forma plural de pujada com a costa amunt. Ve del llatí “podiare”
com al verb pujar.
PUJADÓ/PUJIBET_Noms que indiquen el lloc o objecte per on es pot pujar.
PUJOL_Ve del llatí vulgar “podiolum” com a muntanyeta.
RIBA/RIVAS_Ve del llatí “ripa” com a “vora del mar o d’un curs d’aigua”.
RIERA_Ve del substantiu riera i del llatí “rivaria” com a riu de poca aigua.
RIUS_Ve del substantiu riu i del llatí “rivus” com a corrent d’aigua, en plural.
ROCA_Ve del substantiu roca i del preromà “rocca” com a mineral dur.
SAS_Ve del substantiu “sas”, paraula d’origen preromà, que a la Catalunya
occidental designa un monticle terrós.
SERRAT_Substantiu que pot significar “muntanya relativament petita” o “ un terreny
cobert de vegetació espessa”.
SIERRA_Del llatí “serra” que és un instrument de fuster; d’aquí la idea de la cadena
de muntanyes en forma de serra.
SINGLA_Grafia defectuosa del substantiu cingle com a “espadat de roca”.
SOTERAS_Podria provenir de la paraula aragonesa “sotera” o aixada que s’utilitza
per entrecavar. També podria indicar un lloc fondo.
SOTO_Indica un lloc fondo en un terreny. Del llatí “saltus-us” com a bosc enfonsat
ple d’arbres.
SURROCA_Ve del llatí vulgar “sub rocca” que indica “sota la roca”
TORRENTS_Ve del substantiu torrent i del llatí “torrente” com a curs d’aigua
intermitent.
TRAVESSET_Significa “lloc per on es pot travessar d’un lloc a l’altre”.
TURULLOLS_Derivat diminutiu de turell, al seu torn derivat diminutiu del radical
preromà “tur” com a indicador d’elevació del terreny.
VIDARTE_ D’origen basc. De “vide”-camí i “arte”-entre, així indica lloc entre camins.
• De dependències
BARRERA_Prové de la paraula preromana “barra”, és a dir porta feta amb taulons o
barres per tancar un pas.
BUIL_Del llatí “bovile” com a estable de bous
CANTÓN_Ve de Cantonus, nom personal que apareix en inscripcions hispàniques
de l’època romana. Significaria el cantó de les parets d’un edifici.
CORRAL_Està molt estès per tota Espanya. Procedeix del substantiu “corral”, que
indica un lloc tancat on es guardaven els animals domèstics. Segurament el cognom
va ser agafat per les persones propietàries o encarregades d’un corral.
CORTELL_Del llatí tardà “corticulu”, diminutiu de “cohorte”, corral.
CORTINA_Derivat de cort, corral.
FABREGAT_Derivat de fàbrega, del llatí “fabrica” com a lloc de fabricació.
HERRERÍAS_Del substantiu ferreria com a lloc on es treballa el ferro. Ve del llatí
“ferraria”. S’aplicaria al taller on es treballava.
LACAMBRA_Ve del substantiu cambra, que procedeix del llatí “camera” com a
habitació.
PEYDRÓ_Podria venir del substantiu Pedró o peiró com a derivat de pedra o de
l’arcaic “peira”, amb el significat de “pedra que sosté una creu o una imatge
religiosa”.
15

PONT_Del llatí “ponte” com a construcció per travessar un riu..
PONTNOU_Del llatí “ponte” com a pont. És una grafia aglutinada de Pont Nou.
PORTELA_Paraula d’origen gallec provinent del llatí “portella” com a diminutiu de
porta, en sentit de camí estret entre dues alçades.
POZO_Del llatí “putens” com a pou o cavitat que es fa al terra per trobar aigua.
SALA/SALES_És una paraula que ve del llatí i, al seu torn, derivada del germànic
“salla” que significa lloc fortificat o masia. Va ser nom personal a l’edat mitjana.
SOLER/SOLE_Segons alguns autors, podria venir del cognom francès “Solier”, que
indicava paviment, pis o habitant d’una casa que tenia pis. De vegades aquest
cognom perd el sufix –r.
SOLÍS_Podria ser el plural deformat de Soler.
TARRADAS_Podria indicar una forma plural del substantiu terrada, en el sentit de
terrasses.
TERRAZA _Espai obert d’una casa o camp de conreu.
TRIAS_Ve del llatí “trichila” com a tancat fet de fullatge i brancam sostingut per pals
ficats en terra.
TRULLA_Ve del substantiu trull, en la seva forma femenina. Significa molí de les
olives o treball que s’hi fa en el molí..
VERGÉS_Ve del substantiu verger i del llatí “viridiarium” com a lloc abundant
d’arbres i plantes, jardí.
• De vegetació i vegetals.
ALIAGA_Nom de planta espinosa.
ALSINA_Ve del llatí “Ilicina” nom de l’arbre que fa glans.
AUÑÓN_D’origen basc, significa “lloc de grams”, planta gramínia que es troba pels
camins.
BARGALLÓ_Del substantiu bargalló o palmera nana del gènere Chamaerops.
BATLLORI_Sembla provenir del llatí “valle laurea” com a vall de llorers.
BOIXEDA_Del llatí “buxeta” com a camp de boixos
BOLET_Nom de les plantes cel·lulars sense fulles ni branques.
BOSCH_Del substantiu bosc, paraula d’origen germànic com a lloc poblat de molts
arbres.
BUSQUET/BUSQUETS_Grafia dialectal de bosquet, diminutiu de bosc.
CAÑELLAS_Podria venir del llatí “cannellas” com a canyetes o canyes en diminutiu.
CAÑÍZ_Podria indicar un teixit de canyes.
CARABALLO_És la forma gallega de carbajo. Aquest nom es refereix al roure,
conegut així a la part occidental de la península.
CARDÓ_Ve de la paraula “cardus” o card, com a planta molt estesa per a tot arreu.
També podria ser una masculinització del gentilici d’un habitant de la població de
Cardona, nom d’una ciutat catalana, probablement d’origen preromà.
CARDÚS_Derivat de card, nom d’una planta punxeguda.
CARRASCAL/CARRASCO_Procedent del substantiu- carrasco/carrasca, que és el
nom d’una alzina, no massa gran, abundant en algunes zones. Així seria un lloc on
hi ha aquestes alzines.
CASANELLAS_Del substantiu cassanella- agalla de roure
16

CASANY_Forma catalana procedent del cèltic llatinitzat “cassaneum i cassanea”
com a roureda.
COLET/COLS_Probablement del llatí “cauletum” o camp de cols.
DEL PINO/DELPINO_S’utilitzava per a concretar un element concret que
identificava els habitants d’una pedania o barriada depenent d’una població més
gran. Amb els anys el “de” va ser ajuntat al cognom.
ESPINAR_Planta amb punxes. Ve del llatí “spina”.
FAGES_Del llatí “fagea”, derivat de “fagus”, faig.
FEIJOO_Variant antiga del gallec “freixó” que ha derivat en el castellà “frijol”.
Sembla que era un llegum poc productiu que al barrejar-lo amb d’altres variants
americanes va ajudar a propagar-ne el seu cultiu sobretot a Galícia.
FIGUERAS/FIGUERES_Nom d’arbre de la família de les moràcies, que té per fruit
la figa. Ve del llatí “ficaria”.
FREIXAS_Nom d’un arbre, el freixe. Parlaria d’un lloc amb aquests arbres.
GABARRÓ_Derivat diminutiu de gavarra que en català antic significava esbarzer o
roser silvestre.
GARRICH_Del substantiu garric, que és una alzina de l’espècie Quercus coccifera i
també s’anomena així un tros de terra molt productiva. És una paraula d’origen
preromà.
JUNQUÉ_És un sinònim de joncar, que significaria “lloc abundant en joncs”.
LIDÓN_Variant dialectal, segurament aragonesa, que va anar variant de ledon a
lidon. Ve del llatí “lotus” que significa lledoner
MATA/MATAS_Nom d’una planta silvestre. És d’origen preromà segons alguns
filòlegs i d’origen llatí segons uns altres.
MAYOL_Podria venir del substantiu mallol, del llatí “malleolus”, com a rebrot de
sarment o vinya jove. També pot significar “guardià de la vinya”.
MORA_Fruit de la morera i de l’esbarzer; però també és el nom de diverses viles
catalanes.
MORALEDA_Indica un lloc plantat de moreres.
MORERA_Nom equivalent a morer. També s’utilitzava com a sobrenom de les
persones que n’explotaven la fusta o la producció.
MORILLAS_Diminutiu de mora, com a bolet conegut en el país francès com a
“morille” provinent del germànic “morhila”.
NARANJO_Pot derivar de l’àrab “naranga” i al seu torn del persa ”narang” com a
arbre que dóna aquest fruit.
OLIVÉ/OLIVER_Ve del llatí “olivarius”, com a plantador o recol·lector d’olives. A
l’edat mitjana s’utilitzava com a nom propi.
OLIVELLA_Del llatí “olivella”, diminutiu d’oliva.
PALMA_Del llatí “palma-palmae” com a planta o arbre.
PARERA_Nom de l’arbre que fa peres.
PARRA_Molt freqüent a la Comunitat Valenciana, indica un tipus de planta. Vindria
de l’occità “parrau” com a lloc tancat o horta amb parres.
PARRAGA_Probable varietat de “parga” o derivació de parra.
PEREA_ D’origen basc, podria ser una derivació de berea. Així vindria de “bero”falguera
i el sufix –“a” de lloc, significant lloc de falgueres.
ROSËS _Del substantiu roser, com a planta espinosa que fa flor.
ROVIRA_Ve del llatí “roberea” com a roureda.
SIRERA_Del substantiu cirera, nom de fruita. Ve del llatí vulgar “ceresia”
17

SOROLLA_Derivat de la forma dialectal valenciana “atzerola”; ve de l’àrab “sarora”-
que és una planta anomenada “acerabúlus” en llatí. També podria ser d’origen basc
amb el sentit de camp petit.
VIÑAS_Ve del substantiu castellà viña, com a camp de ceps.
VIÑUELA_Diminutiu de viña, a partir del llatí “vineola”.
2.- Noms propis de persona (antropònims)
ABALÓ_Nom llatí o preromà que podria haver perdut una l “Aballo” i podria venir de
Abellione, nom d’un déu pirenaic del temps dels romans.
ALIÓ_Pot ésser un patronímic llatí derivat del nom personal Allius, o una forma
vulgar catalana del nom de la ciutat francesa de Lió (Lyon). Altres el fan derivar de
l’àrab Al-uyun “les fonts”.
ALONSO_D’origen castellà, molt antic, que vol dir fill o descendent d’Alfons.
ALOY_Ve d’Eloy, forma francesa de Eligius, l’escollit, nom del sant patró dels
argenters i metal·lúrgics.
ÁLVAREZ_D’origen castellà medieval, significa fill d’Àlvar o d’Álvaro. La branca més
antiga podria venir d’Astúries
AMAT_Procedent del nom de pila patern, d’origen llatí Amatus, estimat, o del
preromà Admatus , molt bo.
ANDREU/ANDRÉ_Cognom patronímic d’origen grecollatí, derivat del nom de
l’apòstol Andreas/Andros, que vol dir home.
ANGEL_D’origen grec, vol dir missatger de Déu o esperit celestial superior als
homes.
ANTOLÍ_Del nom llatí “Antoninus”, nom de diversos sants.
ARGELICH_Del nom germànic Argerich que significa ric avar.
ARIAS_D’origen medieval, molt antic, que va ser nom de pila abans que cognom.
Alguns autors diuen que podria derivar de la paraula “Ares” déu grec de la guerra.
També podria ser una variant dialectal del nom llatí Aredius.
ARIBAU_Del nom propi germànic Haribald que significa poble audaç.
ARMENGOL_Del nom germànic, Ermingaud, compost de dos noms de divinitats
germàniques (Ermin i Gaut).
ARNAU_Del nom germànic Arnoald, que significa dominador de l’àguila.
AUGÉ_Del nom germànic Autger, usat antigament com a nom de baptisme.
AZNAR_Va ser nom propi en el seu origen medieval i podria derivar del llatí
“asinarius”, ase o persona que tractava amb aquests animals.
BARTOLÍ/BARTROLÍ_ És dubtós si ve del germànic Berth o si són formacions
hipocorístiques a base del nom bíblic Bartomeu, amb aplicació del sufix –í.
BELLÉS_D’origen medieval. De l’adjectiu femení bella, bonica. Ja apareix molt
antigament com a nom propi de dona.
BELTRÁN/BERTRAN_D’origen medieval com a nom propi. És derivat d’un nom
propi germànic: Berhthramn, compost per Berth- famós i Hramn-corb.
BENÍTEZ_D’origen medieval que vol dir fill de Benito.
BERNADÓ_D’origen germànic i derivat diminutiu de Bernat, paraula que ve de
Berinhard, ós fort o fort com un ós.
CARLES_D’origen germànic. Del nom de baptisme Karl-home, mascle, llatinitzat en
Carolus.
CECÍLIA_Ve del llatí “caecilius o caecus” que vol dir cec.
18

CELMA_Variant gràfica de Selma. Ve del nom personal àrab Sälma, en el sentit de
salvar.
CISA_Podria ser una forma reduïda de Narcisa, femení de Narcís.
COLOMA_Del llatí Columba ”colom”, nom d’una santa del segle III, molt popular en
l’edat mitjana per celebrar-se la festa el dia darrer de l’any.
CREIXELL_Provinent del llatí “crassiellus”, diminutiu del nom propi llatí Crassius.
CRUZ_Indica un element religiós, la creu, com a símbol del cristianisme.
CUGAT_De Cucuphate, nom d’un sant africà del segle III, martiritzat prop de
Barcelona.
CUSACHS_D’origen llatí. De Curtiacus, derivat del nom propi llatí Curtius.
DE LA CONCEPCIÓN_Segurament provinent del nom de la mare. Es posava el
“de” per no confondre’l amb el nom del baptisme. Així voldria dir: Filla de la
Concepció.
DÍAZ_D’origen medieval vol dir fill de Día o Diego. El significat és molt incert,
segons alguns autors prové de la paraula Dea (deessa) o Dean ( ancià o cap).
DOLORES_Aplicat al misteri cristià dels dolors de la verge.
DOMINGO_Ve del llatí Dominicus, que significa del Senyor. Era el nom d’un sant
fundador dels pares dominics: Sant Domingo de Guzmán.
DOMÍNGUEZ_D’origen medieval significa fill de Domingo.
ELIES_Procedent d’un nom de l’Antic Testament, ve d’ Helias, nom d’un dels
profetes més famosos.
ENRIQUE_D’origen germànic ve del nom de baptisme Haimrich- casa poderosa.
ESTEVA/ESTEVE_Ve de Stephanus, nom grec del primer màrtir cristià.
FARRIOL_Del llatí Ferreolus, nom personal derivat diminutiu de “ferreus”, ferreny.
És nom de diversos sants de la Gàl·lia, entre els segles III i VII.
FELIP_Ve de Philippus, nom grec d’un diaca company de St. Pau.
FELIU_De Felix, feliç. Nom de sants de molta devoció a l’edat mitjana. Aquesta
forma ve de l’acusatiu-ablatiu Felice.
FERNÁNDEZ_D’origen medieval vol dir fill de Fernando o Ferran.
FERRANDO_Forma antiga de Fernando o castellanització del Ferran català. És
d’origen germànic, de la paraula Fridenandus “frithu”, pau, “nanth” agosarat. Va ser
molt popular a l’edat mitjana.
HERNÁNDEZ_D’origen medieval vol dir fill de Hernando o Fernando. La h muda
actual és una f que va perdre la sonoritat fonètica.
FLORES_Del nom medieval Florus, que tant pot ser nom de sant com provenir del
substantiu castellà flor. Ve del llatí “flos-floris”
FORTUNY_Nom propi utilitzat posteriorment com a cognom. Del llatí Fortunius com
a home afortunat i feliç; també podria ser un desig per a un nadó.
FRUTOS_Del llatí “fructuosus”, com a cosa fructífera. Va ser un nom propi utilitzat
posteriorment com a cognom.
GÁLVEZ_D’origen medieval vol dir fill de Galba. Hi ha unes poblacions amb aquest
nom a Navarra i a Toledo.
GARCÍA_Nom propi castellà d’origen preromà, probablement ibèric.
GASIÓ_Derivat de García.
GARGORI_Del nom grec Gregorios, portat per diversos sants.
GIL_Del nom llatí Aegidius, protector; nom d’un ermità provençal del segle VII.
GILI_Vol dir fill de Gil.
GIMENO_Nom propi d’origen castellà. És una variant medieval de Simón (nom
bíblic).
GIMÉNEZ/JIMÉNEZ_D’origen medieval vol dir fill de Gimeno o Jimeno
19

GIRALDO_D’origen medieval. Ve del germànic Gairald “gair-llança/ald-savi” o sigui
persona sàvia o destre amb la llança.
GÓMEZ_D’origen medieval, ve del nom propi Gome, que podria venir del gòtic
“Guma” que significa home.
GONZALO/GOZALO_Nom propi d’origen castellà, És una variant del nom medieval
Gonzalbo. Ve del germànic Gundisalvus com a “gunthis”, lluita, i ”alv”, esperit.
Significant una persona que té molt d’esperit per al combat, és molt bo en el combat.
De vegades pot tenir la pèrdua d’una lletra.
GONZÁLEZ_D’origen medieval vol dir fill de Gonzalo
GRACIA_Del llatí Gratia, com a persona agradable. És un nom cristià aplicat com a
advocació a la Verge Maria en el misteri de l’Encarnació.
GUTIÉRREZ_D’origen medieval vol dir fill de Gutier (Wutier o Wotier). Podria derivar
de la paraula germànica “Gunthari”, formada per “Gunt”, combat, i “Hari”, exèrcit.
S’aplicava als homes forts i valents.
IBÁÑEZ_ Fill d’Ivan, nom que és una forma antiga de Joan.
SANJUAN_Grafia aglutinada castellana de San Juan.
JANSA_Del nom llatí o cèltic Gentianus, nom d’un sant.
JOSE_Ve de l’hebreu Yosef, que significa persona feta per Déu.
JULIÀ_Cognom patronímic derivat del nom personal llatí, en femení, Julianus.
ILLANA_Forma antiga de Juliana. Ve del llatí Iulianus, de la família romana Juliana.
LARIOS_Podria ser una afèresi del nom propi Hilario, que ve del llatí Hilarius com a
persona alegre i jovial.
LLORENS/LORENTE/LORENZO_Variant de Llorenç. Ve del llatí Laurentis, nom de
diversos sants. Significa “natural de Laurentum”, ciutat antiga romana. El nom li ve
del llaurer.
LLUCH/LUCAS_Ve de Lucas nom d’un evangelista.
LÓPEZ_D’origen medieval vol dir fill de Lope. És una forma evolucionada de “lupus”
o llop.
MACÍAS_És una variant de Matías, canviant la t per la c; cosa freqüent en la
transició del llatí al castellà. Era el nom propi d’un trobador gallec del s. XIV.
MARCOS_Ve del nom llatí Marcus. És un derivat del déu romà de la guerra Mart.
Així voldria dir persona consagrada a aquest déu, un guerrer.
MÁRQUEZ_D’origen medieval vol dir fill de Marco. També podria ser una variant de
la paraula marquès.
MARSAL_Del llatí Martialis, Marcial, nom d’alguns sants de les Gàl·lies i d’Espanya.
El seu significat voldria dir: soldat de la legió de Mart
SANMARTÍ_Grafia aglutinada de Sant Martí
MARTÍ/MARTÍN_Procedent del llatí “Martinus”, gentilici derivat de Mars/Martis-
Mart, el déu romà de la guerra. Significa home bel·licós i guerrer.
MARTÍNEZ_D’origen medieval vol dir fill de Martí.
MASANA/MASSANA_Potser està pres del substantiu “maçana”, del llatí “mattiana”
que seria una varietat de poma. També és possible que vingui del nom Marciana,
derivat del prenom Marcus, nom de diverses santes.
MATEO/MATEOS/MATEU/MATEUS_Ve de Matthaeus, nom d’un dels quatre
evangelistes, de l’hebreu Mattiya o mattat, com a persona amb el do de Déu.
MELIS_Podria procedir de l’àrab Mahli, nom propi personal.
MIGUEL/MIQUEL_És el nom d’un dels set arcàngels i el seu crit de combat era: mika-el
: qui com Déu?; d’aquí ve el nom.
MIGUÉLEZ_D’origen medieval vol dir fill de Miguel.
20

MUÑOZ_Pot venir del nom propi basc Muño, que podria significar lloc elevat i fresc,
format per “muño”-pujol i “otz”- fred
NACHER_Ve del nom personal àrab “Naggar”.
NICOLÁS/NICOLAU_Ve de Nicolaus, un sant del segle III. Provinent del grec
“Nikolaos” com a guanyador pel poble.
NÚÑEZ_D’origen medieval vol dir fill de Nuño. Podria venir del llatí “nonius” com a
fill novè.
OLAYA_Variant d’Eulàlia, nom patronímic també usat com a cognom. Ve del grec
“eulalia” que significa persona eloqüent.
ORELLANA_Nom d’origen llatí o preromà que ve d’Aureliana, derivat femení del
cognom llatí Aurelius, or daurat. També podria venir de l’adjectiu medieval “orellana”
en el sentit de lloc apartat, del llatí ”oriella”, límit
ORIOL_Apareix sovint com a nom personal a l’edat mitjana. Probablement era un
sobrenom pres de l’adjectiu “aureolus”, daurat, potser com a nom d’ocell.
ORÚS_D’origen llatí , que ve del nom de pila Aurusius o Arusius.
PACHECO_Basat en un nom preromà, Pacciaecus, assimilat a Paco com a
hipocorístic de Francisco.
PELÁEZ_Ve de Pelayo. D’origen medieval vol dir fill de Pero o Pedro. Originari del
nom grec “Petros” derivat de “Petra”-pedra, i traduït de l’hebreu “Kefas”. Per això
l’apostol Simó va rebre aquest nom com a pedra conductora de l’església cristiana.
PÁEZ_Contracció de Peláez, que és un cognom patronímic que ve de Pelayo.
Aquest ve del llatí “Pelagius” i del grec “pelagios” com a mariner i home de mar.
PARROT_Ve del francès Perrot, hipocorístic del nom propi Pierre o Pere.
PERENDREU_Forma composta dels noms propis de sants, Pere i Andreu.
PÉREZ_D’origen medieval vol dir fill de Pero o Pedro..
PERIS/PERIANES_Del castellà Pérez, derivat de Pero o Pedro. Seria el fill de Pero.
PASCUAL_Del llatí Paschalis. Nom de diversos sants.
PONCE/PONS_Variant del nom de pila Poncio, del llatí “Pontius” derivat de Pontus,
la mar. Nom molt freqüent a l’Edat Mitjana.
RAMÍREZ_D’origen medieval vol dir fill de Ramir, que és un nom de pila d’origen
germànic.
RAMON_És una forma moderna del nom patronímic Raimundo, que ve del medieval
Raginmund, o “el que protegeix el consell”. Ve del germànic “ragin”, consell, i
“mund”- protector.
REIXACH_D’origen llatí o preromà, sembla venir de Ressiacus, derivat del cognom
llatí Ressius. També sembla haver estat Reixac una localitat catalana
desapareguda, al municipi de Montcada.
RODRÍGUEZ_D’origen medieval vol dir fill de Rodrigo o Roderick. El nom indica un
home il·lustre o cabdill poderós, compost per “Hrod”, fama, i “ric”, poderós.
RUÍZ_D’origen medieval vol dir fill de Ruy o Roy. És un hipocorístic de Rodrigo.
ROSA_Nom de pila femení. Ve del llatí Rosa, nom de flor i de dona. Va estar molt
difós per ser el nom de diverses santes.
SANZ/SÁEZ/SÁNCHEZ_Antic nom medieval castellà, derivat del nom Sancho, que
ve del llatí “sanctius” com a sagrat.
SALVADÓ_Del llatí Salvatore, aplicat a Jesucrist.
SAMSÓ/SANSÓN_Del nom bíblic Samson, heroi israelita famós per la seva força
física.
SANAGUSTÍN_Grafia aglutinada castellana de San Agustín
SANTACANA_Nom propi precedit per l’adjectiu “Sant” que ve d’un nom antic Santa
Cànea, del llatí Sancta Candida.
21

SANTAMANS_Grafia aglutinada de sant Amanç (del llatí Amantius)
YAGÜE/SANTIAGO_ Nom propi d’origen medieval, actualment conegut com a
Santiago (Saint Yago). La variant Santiago és una contracció de Saint Yagüe com a
crit de guerra cristià.
SENTÍS_Ve de la grafia aglutinada de Sent Tis, que ve probablement del llatí Sancti
Tirsi, de “Sant Tirs”, nom de diversos màrtirs. Nom popular durant l’edat mitjana,
agafat del grec “Thyrsos” referent al déu Dionisi pel bastó que duia.
SIMÓN_Ve del nom de l’apòstol Simon. És una variant de Simeon, segon fill de
Jacob. Ve de l’hebreu “shamah” que significa escoltar, en el sentit bíblic de que déu
va escoltar a Lía per poder tenir aquest fill.
SOUSA_Nom propi gallec-portuguès utilitzat com a apel·latiu des de temps antics.
SUÁREZ_D’origen medieval vol dir fill de Suero.
THOMAS/TOMÀS_Nom de l’apostol Thomas, que significa bessó.
TOBÍAS_Nom d’un personatge de l’Antic Testament, el profeta Tobias que
predicava penitència.
TRENS_Potser ve del llatí Terentius, nom de diversos sants.
VALIENTE_Prové del nom castellà patronímic medieval Valiente, que és una forma
derivada del participi llatí “valens-valentis” que vol dir home robust i fort.
VÁSQUEZ_Podria ser un sobrenom, provinent de Vasco, com a una persona
provinent del país basc o un cognom patronímic contracció de Velázquez o
Velasco.
VELASCO_Nom propi o contracció de Velázquez. Podria ser un nom ibèric que
podria venir de l’eusquera “bela”, corb, amb el sufix “-sko” com a valor afectiu.
VENTURA_Reducció del nom de St. Bonaventura. Ve del llatí “ventura” que prediu
allò que ha de venir.
VICENT/VICENTE_De Vicentius, nom de sant derivat de “vincente”, vencedor.
VIDAL_ Nom propi que significa vivaç, sa i fort.
3.- Noms d’origen germànic no convertits en noms propis
a l’edat medieval.
BESOLÍ_provinent de Bezilin, derivat de Baz , combat.
BOLDÚ_Sembla tenir el mateix origen que Besalú, del cèltic Bisuldunum, amb una
evolució fonètica.
ESCLASANS_Probablement ve de Gislaramnus.
ESCOFET_Potser ve de “Scafwat” , llança.
GALIMANY_Ve de Walman que vol dir regnant o mandatari.
GALOFRÉ_Ve de Walahfrid, pau peregrina, o de Waldifrid, governador de la pau.
GIBERT_De Gairberth o llança brillant.
GIRBAL_ De Gairebald, que significa audaç amb la llança.
GISBERT_De Gisiperht, que significa brillant amb la sageta.
GOL/GUAL_De Wadald, derivat d’un radical que significa caminar, passar a gual.
GUILERA_De Wilhara, nom de dona o forma femenina del nom d’home Wiliachar.
GUILLÉN_Ve de Willahelm, és a dir “Willa-voluntat/helm-elm protector”, així seria
persona decidida i protectora.
GUITART_Ve de Withard o llenya dura o dur com la llenya.
22

GUMÀ_Ve de Godomar o Gomar, persona famosa com un déu.
GUMARA_Forma femenina de Gomar.
GUSTEMS_Ve de Gauzhelm o “elm de déu”.
ISART_Ve de Iswart que podia significar “guardador del gel”
LLOPART_Del nom personal Leupard, derivat de Leuva, estimat. Es probable que
la gent medieval establís una relació entre aquest nom personal germànic i el llatí
Leopardus, nom d’un animal salvatge.
MALLOFRÉ_Ve de Amalafrid, compost del radical Amal, (indicador d’una raça reial
dels ostrogots) i Frid, pau
MAÑÉ_Ve de Maganhari, compost de Magan-força i Hari-exèrcit.
MARIGÓ_Probablement derivat diminutiu de Maric, com a reducció del nom
personal Eimeric o Aymeric
MIRÓ/MIR_Ve de Miro com a “famós i il·lustre”.
MIRA_Forma femenina de Mir o Miro.
MIRET_Derivat diminutiu de Mir.
ORTÍ_Potser procedent de Ortwin com “amic de l’espasa”.
ORTÍN_Forma castellanitzada d’Ortí, que ve d’Ortinus com a persona pròxima a
Ortí.
RIGOL_Pot ser una variant de Rigualt. Ve de Ricwald compost de Ric, poderós, i
Wald, govern.
RIMBAU_Ve de Raginbald, compost de “ragin”, consell, i “Bald”, audaç.
ROGÉ_Ve de Hrodgaer compost de “Hrod” fama i “Gair”, llança.
SENSERRICH_Ve de Sindericus.
TRAVER_Ve de Transvar, compost de “Thrasa”, lluita i “Var”, vigilar.
TUGAS_Ve de Tuga, nom de dona, de l’arrel “Dug” que sembla significar poderós.
4.- Nom de professió o ofici, de càrrec i de dignitat
ABAD_D’origen basc, indica un nom de dignitat. Sorgeix de la paraula siríaca
“abba” llatinitzada en “abbate”, abat; que vol dir pare o sacerdot. També és el
superior d’una ordre monàstica que té la facultat de conferir ordres menors als seus
subordinats i consagrar altars.
ALMIRALL_De l’àrab “Emir”, potser per conducte del grec bizantí “Amiras, -ados”,
amb la terminació substituïda per un sufix romànic. Significa “cap suprem de la
marina de guerra”.
BAILE_Forma aragonitzada del significat de jutge, agafat de l’occità “Baile” com a
funcionari carregat de feina. Després va passar a fer-se servir per a designar als
presidents dels consells municipals i d’aquí al batlle.
BALADÓN_Podria ser una forma derivada del “baile”, com a persona que ha exercit
el càrrec de batlle.
BATLLE_Del llatí “baiulus” batlle, president de corporació municipal.
BAQUÉ/BAQUÉS/BAQUERO/VAQUÉ_Diverses variants del substantiu vaquer o
guardià de vaques
BARÓ_D’origen germànic, ve de “Bero”, home; encara que també podria ser
aplicació onomàstica del substantiu nobiliari baró, paraula que ve del germànic
barone i significa home lliure
BASCOMPTE_Grafia incorrecta de Vescomte, títol nobiliari inferior al de comte.
BOVÉ_Variant del substantiu bover, nom del guardià de bous.
BRICOLLÉ_Nom del revenedor d’ous i aviram.
23

CABALLÉ/CABALLERO_De cavaller: home que ha rebut l’orde de cavalleria i que
a l’edat mitjana s’aplicava a una persona de la noblesa.
CABO_Ve del llatí “caput”, en el sentit d’extrem d’una cosa, o com a graduació de la
milícia o com a cap.
CALDERÓN_Podria tenir dos significats. Per una part podria ser un augmentatiu de
la paraula castellana “caldero”. És a dir aquell recipient, de forma arrodonida, que
servia per cuinar; i els individus que els fabricaven, venien o arreglaven en podien
haver tret el cognom. Per una altra part podria ser també un topònim, ja que la
paraula caldero, en castellà, també vol dir un forat arrodonit, a la roca, on es recull
aigua de pluja, i podria haver un lloc on n’hi haguessin molts i d’aquí agafar-ne el
cognom.
CANTERO_Ve del llatí “cantus” com a pedra. Així seria la persona que treballa la
pedra.
CAPITÁN_Ve del llatí vulgar “capitanus” en el seu significat de cap que dirigeix.
CARRETERO_Aquell que fabrica, ven o guia carros i carretes. Agafat del llatí
“carrus” d’origen gal.
CID_De l’àrab “sid” com a forma dialectal apocopada de “sayyid” que significa
senyor o cap.
CLAVERO_Segurament ve de “clavarius”, com a persona que guarda les claus, i en
algunes ordres militars aquell que defensa el castell principal.
COMPTE/CONDE_De comte, del llatí “comite”. Aquesta forma presenta una p
indeguda, presa per analogia de compte- del llatí “computum”.
ESCRIBANO/ESCRIVÀ_Ve del llatí ”scriba-anis” aplicat a aquell que tenia per ofici
donar fe, públicament, de les escriptures i actes públics, o sigui un notari actual.
ESCUDÉ_De escuder, jove noble que portava l’escut del cavaller al qual servia.
FABRA_Del llatí “fabrum” com a obrer o treballador.
FARRÉ/FERRÉ/FERRER_De ferrer, del llatí “ferrarius” com a aquell qui treballa el
ferro.
FARRONA_D’un arcaic Ferró que devia significar ferrer; podria indicar la muller del
ferrer
GRANERO_Del llatí “granarium” com a lloc on es recull el gra. També podria ser
l’encarregat de l’edifici on es guardava o un comerciant en gra.
GUERRERO_Forma del castellà derivat de guerra, com a persona que la fa. Ve del
germànic “werra” com a lluita
JOVÉ/JOVER/JUVÉ_Ve del llatí jover, que significa fabricant de jous o llaurador o
camperol que portava el jou dels bous .
JURADO_És una forma del participi passiu de jurar com a fet d’afirmar o negar una
cosa posant a Déu com a testimoni. És una forma castellana del llatí “iurare” i podria
indicar una persona que feia una feina sota jurament.
LAGUÍA_Grafia aglutinada de La guia, com a persona que ensenya el camí.
MACHADO_Participi passiu de “machar” o “machacar”, derivat de “macho”- maça
gran que servia per forjar el ferro. A Galícia és un tipus de destral. Es podria
anomenar així a l’home que feia anar la maça o destral.
MACIP_Del llatí Mancipium com a servent o aprenent d’un ofici.
MARCÈ_Ve de mercer, del llatí merciarius, com a botiguer.
MARÍN_Apòcope de Marino com a home de mar; ve del llatí “marinus”, derivat de
“mare”, el mar
MARQUÈS_Indica una dignitat de marquès, com a títol nobiliari que antigament
significava governador o senyor d’una marca o territori fronterer.
MASSÓ_Podria venir de l’anglès”Mason”, picapedrer.
24

MAYORDOMO_Persona que fa de criat o funcionari encarregat d’administrar els
béns d’un senyor.
MAZA_Del llatí vulgar ”mattea” com a maça o arma de pal guarnida de ferro, o tota
de ferro amb una punta grossa. També era un distintiu que portava el macer davant
els reis.
MERCHÁN_És una variant de “merchante” com a mercader o persona que fa
comerç. Agafada del francès antic “merchant”, derivat del llatí “merx-mercius”-
mercaderia.
MERINO_Era el nom donat a un jutge posat pel rei o un noble, en un territori, on hi
tenia ampla jurisdicció per a fer funcions fiscals, judicials i militars. Ve del llatí
“maiorinus” -que pertany a l’espècie major. També hi ha un tipus de raça d’ovella, de
llana molt fina, que rep aquest nom i podria tractar-se d’una persona que guardés o
criés aquest tipus de bestiar.
MESTRE/MESTRES_Del llatí Magister com a mestre d’algun ofici.
MONTER/MONTERO_Ve del substantiu munter, com a encarregat de fer que els
gossos cacessin en la caça major.
MOYANO/MOYÀ_ Derivat gentilici del nom Modilius, que ve de Modius.
S’anomenava així a una mida de capacitat que s’utilitzava a Castella per al vi i a
Galícia per a cereals. També podria anomenar-se així la persona relacionada amb
la utilització d’aquestes mides.
MUNNÉ_Ve del substantiu moliner, del llatí “molinarius” com a persona que es
dedica a moldre cereals.
OLLÉ_Ve del substantiu oller com a persona que fa o ven olles.
PIQUÉ/PIQUER_Ve del substantiu piquer que vol dir “home que va armat de pica”.
PRÍNCEP_Ve del substantiu príncep com a “sobirà o fill o membre d’una família
sobirana”.
ROMERO/ROMEU_Del baix llatí “romaeus” que designava als que anaven en
peregrinació a Terra Santa.
SABATÉ_Ve del substantiu sabater que indica “aquell que fa sabates”.
SELLARÈS_Nom amb una grafia incorrecta per Celleres, forma del plural de
cellerer (del llatí cellariarius) com a “encarregat del celler i dels ormeigs de vestir i
menjar d’un convent”.
TARRIDA_També existeix al sud de França i sembla venir del substantiu antic tarida
com a “embarcació de transport”. Es podria anomenar així la persona que utilitzava
o menava aquest transport.
TEJERO_Persona que fabrica teules i maons.
TORNÉ/TORNER_Ve del substantiu torner que indica “qui treballa al torn”.
TRIGINER_Del substantiu traginer com a “qui es dedica al transport a esquena de
bèstia”.
TRIGUERO/TRIGUEROS_Del llatí “triticum” utilitzat com a sobrenom d’un
cultivador, comerciant o traficant de blat.
ZUBILLAGA_D’origen basc, compost per “zu”, com a fusta, i “bil”, que expressa la
idea d’arrodoniment i el sufix “-aga”, pot ser amb un sentit locatiu. Podria ser un que
treballa la fusta donant-li forma.
25

5.- Noms referents a les circumstàncies del naixement; a
consagracions ; devocions; benediccions o auguris
BONASTRE_Grafia aglutinada de Bon astre, bona estrella, nom usat com a bon
auguri.
BONILLA_Diminutiu de Bueno o Bono. És una forma de l’adjectiu llatí “Bonus”, com
formula de naixement de bona sort.
BUESO_Probable contracció de la paraula castellana Buen suceso; referint-se a la
feliç arribada del naixement d’una criatura.
DONAIRE_Pres del llatí tardà “donarium” com a donatiu. S’aplicava com a
sobrenom d’uns dons naturals com la gràcia i el port personal. També valia com a
formula natalícia de bon auguri.
DURÁN_Encara que de radical germànic, aquest nom es va llatinitzar en la forma
Durandus, per haver estat considerat com a nom de bon auguri: en llatí medieval
venia a significar que ”ha de durar”.
ESTRUCH_Grafia aglutinada de l’adjectiu antic “astruc”, del llatí vulgar “astrucus”,
com a persona sortada i feliç. Era nom freqüent entre els jueus medievals.
GINÉ/GINER_Del nom del primer mes de l’any, en llatí vulgar “Jenuarius”.
GOST_Nom del mes vuitè de l’any. És una reducció vulgar del nom agost.
JANÉ/JANER_Persona que va néixer el primer mes de l’any. En llatí Januarius.
MAJÓ_Ve de l’adjectiu major, en llatí “maiore” com al més gran o primogènit.
MITJANS_Ve de l’adjectiu mitjà, en llatí “medianus” nom aplicat al segon infant
d’una casa.
NADAL_Ve del llatí “Natale”, que designa la festa de la Nativitat de Jesús.
NOMDEDEU_Ve de la grafia aglutinada de Nom de Déu, o potser deformació vulgar
del cognom Homdedeu per confusió de N’Homdedeu amb Nom de Déu.
PARICIO_És una afèresi d’Aparicio. Ve del llatí “Apparitio” com a “compareixença”,
nom que en l’edat mitjana es donava a la festa dels Reis (6 de gener) i es posava
aquest nom als infants nats el dia de la festa.
RAMOS_Al·ludeix als nadons nascuts la festivitat del Diumenge de Rams. Ve del
llatí “ramus”, palma.
REY_És una forma del substantiu rei (del llatí “rege”) com a “títol de monarca
sobirà”.S’aplicava als nadons primogènits en l’edat mitjana, com a reis de la casa.
També era un sobrenom per aquell qui agafava molta categoria en el seu ofici.
SALVINO_Del gentilici llatí Salvius, derivat de “salvus”, salvat. S’aplicava als infants
salvats d’alguna malaltia o perill, en néixer.
SEGURA_És la forma femenina de segur, del llatí “securus”, aplicat a un infant com
a auguri de supervivència i vigor.
SOLEY_Ve del substantiu solei, del llatí “soliculus” com a diminutiu del sol astre del
dia; aplicat elogiosament a un infant.
VIVES_Ve del llatí “vivas” que significa- que visquis (del verb vivere) que expressa
un desig de llarga vida per a un infant. En l’alta edat mitjana es troba sovint utilitzat
com a nom personal.
26

6.- Malnoms o sobrenoms
• De parentesc
CARO_Del llatí “carus” com a cosa cara i costosa o estimada. Podria ser un
sobrenom infantil que va arribar a l’edat adulta.
CASADO_Forma del participi passiu de casar, derivat de casa, en l’antic sentit de
parar casa o llar apart.
CUYÀS_Del llatí “collacteus” o germà de llet. També pot ser un derivat col·lectiu:
cullars, de culla o clot per a una feixa entre dos solcs.
MONCUSÍ_Està format per la unió de dues paraules: Mon cosí o el meu cosí
SOBRINO_Del llatí “sobrinus” que designava el fill del cosí o els cosins segons.
• De qualitat o defecte físic
BARBET_ Equivalent a barbat, però de barba escassa.
BLANCH/BLANCO_Ve de la paraula germànica “blank”, que es refereix al color
blanc. En principi es referia al color de la pell, dels cabells o de la barba.
BORRELL_Del llatí “burrellus”, vermellós, que a l’edat mitjana era un nom personal
freqüent a Catalunya
BRUNA/BRUNO_Persona de pell o cabell fosc. Podria venir del germànic “bruns”.
BRUNET_Derivat diminutiu de Bru.
CACHO_Ve del llatí vulgar “cacculus” com a tros d’un objecte de fang trencat i en
sentit figurat com a persona que camina inclinada cap a terra, de gacho (agachar).
CALVO/CALVES/CALVET_Persona que no té cabells. Ve del cognom llatí d’època
republicana “Calvus” que va estar molt estès com a nom propi durant l’Alta edat
mitjana.
CAMACHO_Persona que podria ser coixa, atenent al nom d’un ocell anomenat
camachuelo i altres d’arrel semblant.
CANO_Procedent de la paraula llatina “canus”, aplicat com a sobrenom per a les
persones que tenien el cabell blanc. Al s. XV també s’aplicava a les persones
assenyades.
CAPARRÓS_Podria venir de l’àrab “qubrusi” com a vidriol de Xipre, lloc que des
d’antic era famós pel seu coure. Podria ser un sobrenom de persona que
comerciava amb aquest element o que tenia el cabell vermellós.
CARAFÍ_Persona que té la cara fina.
CARBÓ_Del substantiu Carbó, en llatí Carbone com a persona de pell fosca.
CARBONELL_Derivat diminutiu del substantiu carbó, en llatí Carbonellus.
CASTANY_De l’adjectiu castany- color de castanya.
CENDRÓS/SENDRA_Ve del substantiu cendra, en llatí “cinere” que es podia aplicar
a l’home que venia cendra, tenia un color cendrós o traginava amb cendra i en
portava sempre la pols a sobre.
CLARET_Derivat diminutiu de clar, podria ser com a persona de pell clara o com a
persona que parla clar.
CLARIÓ_Del cognom llatí Clarione, derivat de Clarus o persona de pell o cabell clar.
CORBI/CORCOVADO_Derivat de Corb, geperut. Ve del llatí “Curvu” que significa
amb el cos desviat de la línia recta.
27

CRESPO_Del llatí “crispus” com a cabell que de forma natural s’arrissa. Va ser usat
també per indicar també la gent rústica.
CUADRADO_Aplicat a persones d’aspecte regular i corpulent. Ve del llatí
“quadrare” com a fer quadrar, ajustar una cosa fins que queda ben feta.
DORADO_Procedent del llatí ”deaurare”, derivat d’aurum , or. S’aplicava a persones
que tenien el cabell daurat o ros.
GALINDO_D’origen germànic ve de Gailwin; així “gail-llança/win-amic”, és a dir un
llancer destre. En algunes parts de l’Aragó i Catalunya era coneguda aquesta
paraula per anomenar uns problemes als peus, així també podria ser un sobrenom
d’una determinada persona amb aquest problema.
GARZÓN_Ve del francès antic “garçon” com a noi jove.
GASULLA_Podria procedir de l’adjectiu ”gas-gassa” mot emprat per anomenar a les
persones d’ulls blaus o clars.
GORDILLO_ És un adjectiu diminutiu de gordo, i podria indicar, en un to afectuós,
una persona o nen gras.
GRANELL_Probablement derivat diminutiu de gran, encara que també podria ser
diminutiu de gra.
LLAMBRICH_Podria venir del substantiu llambric, del llatí “lambricu” que significa
cuc.
MELLADO_Persona a qui falten una o més dents. És un participi passiu de mellar,
paraula de probable origen preromà.
MORENO_Ve de l’adjectiu castellà moreno, com a persona bruna i de pell fosca.
MORROS_Ve del substantiu morro com a llavi d’animal i dialectalment “llavi de
persona”. Devia aplicar-se com a nom propi a persones de llavis prominents.
OREJUELA_Podria venir del llatí ”auricula” paraula diminutiva d’”auris”, orella.
Podria ser un malnom de persona orelluda.
PINTADO/PINTO_ Ve de l’adjectiu castellà pinto i segurament es referia a persones
amb taques a la pell.
PIÑOL_S’aplicava a persones molt primes i amb poca carn.
POCH_Ve de l’adjectiu poc, que antigament significava “petit”.
PRIETO_Derivació del castellà apretar, del llatí tardà “appectorare” en el sentit
d’estrènyer contra el pit. S’utilitzà com a malnom per anomenar una persona de pell
fosca.
PUGA_Equivalent castellà de “púa” com a cosa punxeguda. S’aplicaria a una
persona prima o de caràcter astut i subtil.
REDONDO_Del llatí “rotundus” com a figura circular, aplicat al perímetre d’una
població, o al d’una persona com a qualitat igual per tots cantons. Podria ser un
malnom d’una persona grassa.
ROIG/ROYO/ROJAS_De l’adjectiu roig/rojo, com a “vermellós o vermell”. Ve del llatí
“russeus” com a rossenc o vermellós.
ROJANO_Ve del llatí “rossianus” i s’aplicava als familiars, sobretot fills o esposos
d’una persona amb cabell vermell o ros.
ROS/ROSELL/ROSSELL/RUBIO/ROSICH _Ve de l’adjectiu ros i indica “persona
amb els cabells rossos o castanys clars”. Del llatí “rubens” que indica color semblant
a l’or. L’última forma és un derivat diminutiu de ros.
SAURA_Ve de l’adjectiu arcaic saura que indica una “persona morena clara”.
TORT_Ve de l’adjectiu tort , en llatí “tortus” com a “torçut o borni”
TUSELL_Derivat diminutiu de “tos” pelat, com a “infant a qui han tallat els cabells”.
28

• De qualitats o defectes morals
AGUADO_Ve del verb aguar com a “persona abstèmia”. És un dels molts derivats
d’aigua.
AGUDO_Ve del llatí “acutus”, que té punta; s’aplicava a les persones àgils i
diligents.
ALEGRE_De probable origen francès. Així s’anomenava l’home prompte i esforçat,
el que té alegria.
ANFRONS_Forma de plural de l’adjectiu antic “enfrú”, golafre
BARRAGÁN_Podria ser d’origen germànic indicant un home jove i en sentit figurat
home valent.
BOFILL/BONFILL_Format per una paraula composta, ve del llatí “bonus filius”, bon
fill. Apareix usat com a nom personal a Catalunya
BONELL_Del llatí “bonellus”, diminutiu de “bonus”, bo.
BONET_Possiblement originari de França, d’on va passar a Catalunya i l’Aragó. És
una paraula composta formada per l’adjectiu “bon” més el diminutiu “et”. Podria ser
un antic nom o sobrenom de baptisme amb caràcter afectiu.
BOTIFOLL_Podria ser una variant de batifull o batifulla, nom d’un ofici antic o
deformació vulgar de Matifoll, que significa boig.
BRAVO_Ve de l’adjectiu castellà “valiente” i del llatí “barbarus” com a salvatge.
CABEZAS/CABEZA_Segurament ve del llatí “capitium” com a cosa que cobreix el
cap; però en el seu sentit figurat seria referit a la persona que va en cap o que és el
primer.
FERRAS/FERRET_Sembla venir d’un adjectiu llatí “ferraceus”, de ferro, com a
home vigorós.
GALLARDO/GALLART_De l’adjectiu castellà “gallardo”, com a ben plantat i altiu.
Podria provenir del britànic antic “gualart”.
GARRIDO_De l’adjectiu castellà “garrido”, com a ben plantat i altiu.
GUERRA_D’origen basc, seria aplicat a un qui ve de la guerra o que parla molt de
guerres o que promou lluites. Ve del germànic “werra” com a lluita.
HIDALGO_Persona amb bens i fortuna per distingir-la de la gent del camp. Potser
vindria d’una paraula semita: “ben tovim” que significa home noble.
INFANTE_Del llatí “infans-infantis” com a nen petit que no parla. A Castella
antigament, designava el noi de casa noble que heretava el títol del seu pare.
També es designava amb aquest nom els soldats de a peu, la infanteria.
JARAMILLO_Potser prové de l’expressió àrab “jaramí” que significa lladre. També
podria venir de “jaramago” que és una planta comú que neix entre la runa.
JUST_De “Justus”, nom de diversos sants; o de l’adjectiu just com a persona que
“obra amb justicia”
LLORT_Podria ser aplicat a una persona bruta, lletja o feixuga. Del llatí “Luridus”,
fosc.
LOZANO_Segurament és una paraula derivada de “loza”, com a gerra d’argila fina.
Ve del llatí “lantia” com a cosa fina i elegant. D’aquí que, de vegades, s’utilitzava
com a sobrenom d’una persona valenta o superba.
MAÑOSAS_Ve de l’adjectiu castellà “mañoso”, com a persona que té manya en fer
les coses.
MARTORI_Sembla derivat del substantiu màrtir, com a persona soferta.
MASCARÓ_És una forma derivada de mascarell, del llatí “mascarius”, mot d’origen
incert, probablement germànic.
29

MATAMOROS_Antic sobrenom de l’apòstol Jaume, patró d’Espanya. Significava
persona molt valenta.
MONTESINOS_Plural de “montesino”. Persona esquerpa i sorruda.
ORTÍZ_D’origen basc podria ser una evolució eusquera de “fortuniz”, afortunat.
PEINADO/PEINADOR_Del llatí “pectinare”, pentinar, utilitzat com a malnom per a
l’home que s’arregla massa.
PORRAS_És la forma del plural de porra com a “bastó amb cabota”. S’aplicaria a
persones maldestres o pesades.
RAFECAS_Segurament ve de l’àrab Rafika com a “companyona o amant”
RAVELLA_És la forma femenina de Revell o Rabell; que sembla venir del llatí
“revellis” com a persona rebel.
RAVENTÓS_Podria ser una deformació de revoltós, com a adjectiu de “persona
donada a la revolta”.
RICO_Del gòtic “reiks” com a poderós. Era un sobrenom aplicat a la persona amb
diners i per tant poderosa.
RONCERO_El significat primitiu d’aquesta paraula castellana era “hipòcrita”, de
l’antic “ronce”, que venia de l’àrab “ramz” o “rumz” com a persona que fa la viu-viu.
SUBIRANA_Procedeix de la paraula “subirà”, que deriva de l’adjectiu sobirà i de la
paraula llatina “superiatos”, amb l’afegitó del sufix -ana per indicar el femení.
Significa que està més amunt o situat per sobre
SUBIRATS_Adoptant el sufix -at i amb la –s del plural.
TUTUSAUS_Ve de l’occità “Tout-ou-sap”, és a dir: Tot ho sap, malnom satíric
aplicat a algú que pretén saber molt.
VERDE_Del llatí “viridis-e” com a cosa verda, vigorosa o jove. Podria ser una forma
d’anomenar a algú com a immadur.
VIVÓ_És un derivat diminutiu de viu, aplicat a la persona de molta vivacitat.
• De confessió religiosa
MORATÓ_Del substantiu morató, derivat diminutiu de moro.
MORGADAS/MORGADES_Del llatí medieval “Mauregata” com a “filla del moro”
paraula derivada de “Maurus”, moro.
SÀBAT_Ve del nom grec del dissabte, festa setmanal dels jueus. Segurament
designava un infant nat en dissabte entre els jueus.
SANTA CRUZ_Podria ser un cognom aplicat a un convers. Ve de “crux-crucis” com
a referència al cristianisme.
ZAMBRANO_Podria ser un derivat de zambra, com a ball de moros u orquestra
morisca. Ve de l’àrab “zamr”. També podria indicar un tipus de vaixell musulmà; o
estar relacionat amb la paraula castellana ”zambo” com a persona deforme.
• D’animals
BECERRA/BECERRO_D’origen iber, significa brau de menys de dos anys. També
podria derivar de “bicerra” (cabra muntanyesa), i generalitzar en animals més o
menys indòmits. També podria indicar el cuidador d’aquestes bèsties.
BOU_Del substantiu bou, nom d’animal remugador. Podria ser un malnom o el que
menava aquestes bèsties.
30

CODORNIU_Del substantiu codorniu, del llatí coturnice, vocabulari català força
antic. Actualment s’anomena guatlla.
COELLO_Forma gallega de conill aplicada com a sobrenom a la persona que en
criava o venia, o a aquella que tenia alguna característica que hi feia pensar
COLOM_Del llatí “Columba“ , colom. Podria indicar una persona mansa.
COLOMINO_Podria ser un cognom català castellanitzat. Podria voler dir un colom
petit o colomí.
CONEJERO/CONEJO/CONEJOS_Del llatí “cunicularius”, com a derivat de
“cuniculus”, és a dir, conill. Es deia de la persona que venia conills o els criava.
LEÓN_De Leone, nom de diferents pontífexs. Ve del llatí “leo-leonis”. Podria
significar la força mostrada per l’animal i aplicar-se com a sobrenom.
LLOBET_Molt usat en l’edat mitjana com a nom personal. Ens indica un diminutiu
de llop, en llatí “lupus”, animal salvatge.
MARLET_Probablement és un diminutiu de “merlo”, nom que en el Maestrat i en el
Baix Aragó es dóna a certs moltons.
PATIÑO_Possiblement paraula gallega derivada del castellà pato, com a diminutiu.
Seria per designar una persona maldestre.
PAVÓN_Del llatí ”pavo-onis” com a paó reial. Pavon era la forma castellana antiga
per denominar aquest animal. S’utilitzava com a malnom per a les persones molt
vanitoses.
• D’objectes inorgànics
ACERO_Del llatí tardà “acies”, fulla esmolada; paraula que va passar a significar el
treball del ferro barrejat amb el carboni, i les armes i materials fetes amb aquest
aliatge, i de les persones que el treballaven.
BAREA_És una variant gràfica de Varea. Ve del llatí “vara” com a derivació.
Designa l’acció de donar cops de vara a les oliveres per a fer caure les olives, del
grup de gent que ho fa o del que ho mana.
BORRÀS_De l’antic nom de baptisme Borrà. Sembla ser una aplicació onomàstica
dels substantiu borràs, drap grosser de cànem o de llana.
CANELA_Del substantiu castellà “candela”, en una forma de contracció popular.
Aquesta forma és arcaica i dialectal.
CAPEL_Ve del llatí vulgar “cappellus” diminutiu de “cappa” com a vestidura del cap.
CARRILLO_Diminutiu de carro.
COCA_Del substantiu coca com a peça rodonenca de pasta de farina.
CORONAS_Ve de la forma plural de corona, com a element que es posa al cap.
CORREAS_Evolució del llatí “corrigia” com a tira de cuir. Podria ser l’artesà que les
feia.
ESCODA_Del substantiu escoda o martell de punta.
GUIJARRO_Derivat de “guijo” com a pedra petita i pelada. El nom té a veure amb
les “guijas” o “guijarros” que s’utilitzaven antigament per empedrar els carrers, però
com que en sortien les puntes es clavaven als peus com un fibló. Podria ser un
sobrenom de la persona que les utilitzava per empedrar els carrers.
MARRA_Probablement ve del llatí “marra” com a eina per aplanar la terra i
arrabassar l’herba.
MESA_Ve del llatí “mensa” com a moble amb unes taules horitzontals, sostingut per
potes.
RASPALL_Ve del substantiu raspall com a “instrument per a raspar i treure la pols”.
31

TROYA_A Extremadura rep aquest nom una paleta de fusta que utilitzen els
paletes. Ve del llatí “trulla”.
7.- Noms d’origen desconegut o incert
AROS_ Podria tenir un origen jueu, provinent de Toledo.
AIXALÀ_D’origen incert, però gairebé segurament germànic. A l’alta edat mitjana
apareix com a nom de dona Exal.
CATASÚS_D’origen desconegut o molt dubtós. Possiblement grafia aglutinada i
forma contracta de Cap de sus, cap per baix o cap avall.
ESBERT_D’origen germànic, però de significat dubtós. Podria venir de Agisbert o
de Isanbert que significa fort brillant.
HERRANDO_ Podria ser un nom propi basc, que significaria lloc al costat d’una
fondalada.
NOLLA_Potser ve d’Anullia, nom llatí.
8.- Noms dels que desconeixem el significat
AADOU CANDIDO HAMRA/ OLVERA SOALLEIRO
ABDELMALKI CARBASA HAMRA EL MAHDI ORBIS SOGAS
ACHARRAT CARDENETE HELBIG ORGA SURIOL
ADDAHCHOURI CASINO IGUACEL OSTA SUSÍN
AITFASKA CAYMEL INSENSÉ OUKHDDOUCH TNANA
ANTONOV CEDEÑO ISACH OUMOUJANE TOHA
ARCHILLA CHAPOTOT ITARTE PAL TOMBAS
ARNABAT CHMORA/CHMORRA KALINOWSKI PANTRIGO TOMMOUHI
ARNAN CORCOVADO KASPO PARACHE TUBELLA
AZDAD CORTESI KODAD PEDRAJAS URI
BACA CUNEO KOVERNYK PELTIER URIOS
BALADA DEPALLE LACRAMPE PERATILLA VARIAS
BALAÑÀ DURBAN LEITE PODEROSO VELARDIEZ
BATLLA EJARQUE LINO PRYSYAZHNYUK VELYHODSKYY
BELHAJ EL HAJJIOUI LISMOND PUJIBET VILLUENDAS
BELHAJI EL HAJJIOUI NAHI LISTAN QUELART VINCKEVLEUGEL
BENAIGÜES EL MAACH LLUPIÀ RAFOLS XAUS
BENSALAH EL MAHDI LOOR RAJO YELAMOS
BENZAL EL MALKI MARTINY RATIA YOUSSEF
BOGDZIEWICZ EL YAAKOUBI MASTRANTONIO REVIRIEGO YUT
BOLAS ESCALFET MAYKOT ROCHERA ZAPERO
BONATERRA ESCOTE MAZCUÑAN ROFIN
BORLADO ESCUR MIÑAMBRES RONDON
BORRACHERO EVANGELISTA MIRABENT ROSINES
BOTCHAAOUANT FILELLA MORESO SALIUS
BOUIZGARNE/BOUZEGAREN GALLA MORUECO SANTOS
BOUZEGARN/BOUZGARN GARROUM MURUGÓ SARRAU
BOULLOUE GOTTLIEB MUSONS SAUMELL
BRIGNARDELLI GROSUL NAHI SAYAVERA
BRILLO GUARRO NARKIEWICZ SEQUEDO
BROSSA GUILLAUMES NORTE/NORTES SHEVCHENKO
BUSTINDUY HADDOUCHY/HAMOUCHI OLIETE SIDIBE
9.- Bibliografia
• Els llinatges catalans (Francesc de B. Moll)
• Origen dels noms geogràfics de Catalunya (Manuel Bofarull i Terrades)
• El gran libro de los apellidos (Josep Mª Albaigès)
32

• Diverses pàgines web d’Internet dedicades a la genealogia.
* Si alguna persona té altres referències del seu cognom, pot adreçar-se al grup
de recerques i així podrem millorar aquest treball entre tots.
33