SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE

5.- Noms referents a les circumstàncies del naixement; a
consagracions ; devocions; benediccions o auguris
BONASTRE_Grafia aglutinada de Bon astre, bona estrella, nom usat com a bon
auguri.
BONILLA_Diminutiu de Bueno o Bono. És una forma de l’adjectiu llatí “Bonus”, com
formula de naixement de bona sort.
BUESO_Probable contracció de la paraula castellana Buen suceso; referint-se a la
feliç arribada del naixement d’una criatura.
DONAIRE_Pres del llatí tardà “donarium” com a donatiu. S’aplicava com a
sobrenom d’uns dons naturals com la gràcia i el port personal. També valia com a
formula natalícia de bon auguri.
DURÁN_Encara que de radical germànic, aquest nom es va llatinitzar en la forma
Durandus, per haver estat considerat com a nom de bon auguri: en llatí medieval
venia a significar que ”ha de durar”.
ESTRUCH_Grafia aglutinada de l’adjectiu antic “astruc”, del llatí vulgar “astrucus”,
com a persona sortada i feliç. Era nom freqüent entre els jueus medievals.
GINÉ/GINER_Del nom del primer mes de l’any, en llatí vulgar “Jenuarius”.
GOST_Nom del mes vuitè de l’any. És una reducció vulgar del nom agost.
JANÉ/JANER_Persona que va néixer el primer mes de l’any. En llatí Januarius.
MAJÓ_Ve de l’adjectiu major, en llatí “maiore” com al més gran o primogènit.
MITJANS_Ve de l’adjectiu mitjà, en llatí “medianus” nom aplicat al segon infant
d’una casa.
NADAL_Ve del llatí “Natale”, que designa la festa de la Nativitat de Jesús.
NOMDEDEU_Ve de la grafia aglutinada de Nom de Déu, o potser deformació vulgar
del cognom Homdedeu per confusió de N’Homdedeu amb Nom de Déu.
PARICIO_És una afèresi d’Aparicio. Ve del llatí “Apparitio” com a “compareixença”,
nom que en l’edat mitjana es donava a la festa dels Reis (6 de gener) i es posava
aquest nom als infants nats el dia de la festa.
RAMOS_Al·ludeix als nadons nascuts la festivitat del Diumenge de Rams. Ve del
llatí “ramus”, palma.
REY_És una forma del substantiu rei (del llatí “rege”) com a “títol de monarca
sobirà”.S’aplicava als nadons primogènits en l’edat mitjana, com a reis de la casa.
També era un sobrenom per aquell qui agafava molta categoria en el seu ofici.
SALVINO_Del gentilici llatí Salvius, derivat de “salvus”, salvat. S’aplicava als infants
salvats d’alguna malaltia o perill, en néixer.
SEGURA_És la forma femenina de segur, del llatí “securus”, aplicat a un infant com
a auguri de supervivència i vigor.
SOLEY_Ve del substantiu solei, del llatí “soliculus” com a diminutiu del sol astre del
dia; aplicat elogiosament a un infant.
VIVES_Ve del llatí “vivas” que significa- que visquis (del verb vivere) que expressa
un desig de llarga vida per a un infant. En l’alta edat mitjana es troba sovint utilitzat
com a nom personal.
26