SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE

CABALLÉ/CABALLERO_De cavaller: home que ha rebut l’orde de cavalleria i que
a l’edat mitjana s’aplicava a una persona de la noblesa.
CABO_Ve del llatí “caput”, en el sentit d’extrem d’una cosa, o com a graduació de la
milícia o com a cap.
CALDERÓN_Podria tenir dos significats. Per una part podria ser un augmentatiu de
la paraula castellana “caldero”. És a dir aquell recipient, de forma arrodonida, que
servia per cuinar; i els individus que els fabricaven, venien o arreglaven en podien
haver tret el cognom. Per una altra part podria ser també un topònim, ja que la
paraula caldero, en castellà, també vol dir un forat arrodonit, a la roca, on es recull
aigua de pluja, i podria haver un lloc on n’hi haguessin molts i d’aquí agafar-ne el
cognom.
CANTERO_Ve del llatí “cantus” com a pedra. Així seria la persona que treballa la
pedra.
CAPITÁN_Ve del llatí vulgar “capitanus” en el seu significat de cap que dirigeix.
CARRETERO_Aquell que fabrica, ven o guia carros i carretes. Agafat del llatí
“carrus” d’origen gal.
CID_De l’àrab “sid” com a forma dialectal apocopada de “sayyid” que significa
senyor o cap.
CLAVERO_Segurament ve de “clavarius”, com a persona que guarda les claus, i en
algunes ordres militars aquell que defensa el castell principal.
COMPTE/CONDE_De comte, del llatí “comite”. Aquesta forma presenta una p
indeguda, presa per analogia de compte- del llatí “computum”.
ESCRIBANO/ESCRIVÀ_Ve del llatí ”scriba-anis” aplicat a aquell que tenia per ofici
donar fe, públicament, de les escriptures i actes públics, o sigui un notari actual.
ESCUDÉ_De escuder, jove noble que portava l’escut del cavaller al qual servia.
FABRA_Del llatí “fabrum” com a obrer o treballador.
FARRÉ/FERRÉ/FERRER_De ferrer, del llatí “ferrarius” com a aquell qui treballa el
ferro.
FARRONA_D’un arcaic Ferró que devia significar ferrer; podria indicar la muller del
ferrer
GRANERO_Del llatí “granarium” com a lloc on es recull el gra. També podria ser
l’encarregat de l’edifici on es guardava o un comerciant en gra.
GUERRERO_Forma del castellà derivat de guerra, com a persona que la fa. Ve del
germànic “werra” com a lluita
JOVÉ/JOVER/JUVÉ_Ve del llatí jover, que significa fabricant de jous o llaurador o
camperol que portava el jou dels bous .
JURADO_És una forma del participi passiu de jurar com a fet d’afirmar o negar una
cosa posant a Déu com a testimoni. És una forma castellana del llatí “iurare” i podria
indicar una persona que feia una feina sota jurament.
LAGUÍA_Grafia aglutinada de La guia, com a persona que ensenya el camí.
MACHADO_Participi passiu de “machar” o “machacar”, derivat de “macho”- maça
gran que servia per forjar el ferro. A Galícia és un tipus de destral. Es podria
anomenar així a l’home que feia anar la maça o destral.
MACIP_Del llatí Mancipium com a servent o aprenent d’un ofici.
MARCÈ_Ve de mercer, del llatí merciarius, com a botiguer.
MARÍN_Apòcope de Marino com a home de mar; ve del llatí “marinus”, derivat de
“mare”, el mar
MARQUÈS_Indica una dignitat de marquès, com a títol nobiliari que antigament
significava governador o senyor d’una marca o territori fronterer.
MASSÓ_Podria venir de l’anglès”Mason”, picapedrer.
24