SIGNIFICAT DELS COGNOMS DE SANT PERE

L’ORIGEN DELS COGNOMS
En el nostre país, com en tots els de tradició cristiana, les persones eren
batejades amb el nom d’un sant o d’un personatge bíblic; per això a aquest
primer nom se l’anomena “nom de pila”. Com que aquest nom acostumava a
repetir-se tant en el sí de la família com en el lloc on vivia l’individu, per
distingir-se els uns dels altres, n’hi havia prou amb posar-hi a continuació un
sobrenom que tant podia ser el nom del pare, l’ofici o càrrec que tenia, la casa
o mas on havia nascut o estava vivint i, si era foraster, s’utilitzava el nom de la
població d’on venia. De vegades també se’l coneixia per qualsevol qualitat
personal o física que el fes destacar dels altres.
Hem de tenir en compte que durant molts segles, la immensa majoria de la
gent era analfabeta i com que tampoc tenien propietats, no era necessari que
haguessin de constar en cap escriptura o testament; cosa que sí passava a la
gent noble que posseïa terres o càrrecs. Per això les persones corrents en
tenien prou per identificar-se amb el nom de pila i el sobrenom.
Després del segle XV, i com a conseqüència de les Guerres de Remença, el
període més dur del sistema feudal va anar minvant i es començà a repartir
més la propietat; la qual cosa va comportar un augment dels documents
públics. Això va portar a la necessitat d’utilitzar un segon nom que va anar
convertint-se en un “primer cognom” , que quedava escrit en dits documents
per la posteritat.
Un seguit de fets que van transcórrer durant el segle XIX, va contribuir a que
les persones tinguessin a més d’un primer cognom heretat del pare, un segon
cognom heretat de la mare, tal com ho coneixem avui dia. Això va ser degut a
un seguit de guerres (la del Francès, les Carlines i diverses revolucions) que
van obligar a totes aquelles persones que havien de desplaçar-se a tenir una
cèdula o salve conduït per poder identificar-se davant de qualsevol control
militar. Aquest va ser, per a molts, el primer document d’identitat que tenien.
Més endavant, a la meitat del segle, arribà la Desamortització que acabà amb
2