temporada - IOCO

GIACOMO PUCCINI
Lucca (Itàlia), 22 de desembre de 1858
Brusel·les (Bèlgica), 29 de novembre de 1924
Hereu d’una llarga dinastia de compositors, Giacomo Puccini estudià al Conservatori de Milà,
amb Ponchielli i Arrigo Boito, gràcies a una beca. Durant la infantesa i la joventut, Giacomo
destacà tant pel poc interès pels estudis i la disciplina com pel gran talent musical.
En acabar els estudis, preparà com a treball de final de carrera la petita òpera en un acte Le villi.
Tot i no haver guanyat el concurs de l’editorial Sonzogno probablement per la mala cal·ligrafia
de la còpia que hi envià, l’obra aconseguí captar l’interès de l’editor Ricordi (rival de Sonzogno),
i s’estrenà al Teatro Dal Verme de Milà el 31 de maig de 1884.
Ja sota la protecció de Ricordi, l’abril de 1889 estrenà Edgar, al Teatro alla Scala, a Milà, on no
tingué èxit, encara que sí a Lucca i, relativament, al Teatro Real de Madrid.
Mentrestant, la vida privada li provocava un turment continu. Estava enamorat d’Elvira Bonturi,
una dona més gran que ell i ja casada, amb qui acabà vivint. Es pogueren casar després de la
mort del marit d’Elvira, vint anys després d’haver iniciat la relació.
La carrera operística de Puccini ja era imparable. Estrenà Manon Lescaut l’any 1893, a Torí
(Ricordi preferia aquesta ciutat perquè la crítica milanesa era molt agressiva), i La bohème l’any
1896. Posteriorment estrenà Tosca, a Roma, i Madama Butterfly l’any 1904, que fracassà a Milà
però triomfà a Brescia. L’obra inicià aleshores una gira arreu del món, que encara no s’ha aturat.
Però en la vida personal continuaven els problemes. Puccini, sempre desitjós de posseir les darreres
novetats, l’any 1902 comprà un automòbil, però un accident de trànsit l’obligà a passar
molts mesos sense moure’s. Contractaren una criada, Doria, i Elvira, molt gelosa, començà a
imaginar-se una relació inconfessable entre ella i el seu marit. Aquestes circumstàncies, que
cal emmarcar en l’ambient moral d’una petita població italiana del començament del segle XX,
anguniaren tant la pobra Doria que acabà suïcidant-se. Posteriorment es comprovà que la jove
havia mort verge i que les sospites d’Elvira eren, doncs, infundades. El compositor, fart de la
conducta de la seva dona, l’havia abandonada, però hagué de pagar fortes compensacions a la
família de Doria, que volia dur Elvira a la presó. El matrimoni tornà a ajuntar-se, però res ja no
tornà a ser mai com abans.
Giacomo Puccini reprengué l’activitat operística i estrenà La fanciulla del West, a Nova York, l’any
1910; i, en plena Primera Guerra Mundial, La rondine, a Montecarlo, el 1917. Tornà a Nova York
per estrenar-hi Il Trittico, un retaule operístic en tres peces (Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni
Schicchi).
Acabada la guerra, després d’una etapa d’indecisió, començà a compondre Turandot, basada en
l’obra teatral de Carlo Gozzi de l’any 1782, la qual ja s’havia musicat altres vegades. Problemes
de salut, però, feren aturar el projecte, i el compositor viatjà a Brussel·les per operar-se de la gargamella.
Morí en aquesta ciutat el 29 de novembre de 1924. La gran qualitat del que havia escrit
fins aleshores de l’òpera Turandot obligà a encarregar a Franco Alfano que acabàs la partitura.
Finalment, s’estrenà l’any 1926 al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció d’Arturo Toscanini.
13