temporada - IOCO

GIUSEPPE VERDI
Roncole (Itàlia), 10 d’octubre de1813
Milà (Itàlia), 27 de gener de 1901
Verdi no va poder permetre’s pagar una carrera musical. Giuseppe va començar a
cantar a l’església, on destacava considerablement i, a poc a poc, va desenvolupar un
esperit musical i una facilitat per la música que varen despertar l’interès d’Antonio
Barezzi, un comerciant de Busseto que va voler ajudar al jove.
Aquesta relació, que amb el temps endevení en mecenatge, s’allargà fins els primers
èxits de Verdi i s’intensificà quan el músic es casà amb la filla de Barezzi, Margherita.
El 1839 la família marxà cap a Milà, amb el suport financer, una vegada més, del
sogre. Quan Verdi arribà a Milà el conservatori no el va admetre: superava l’edat límit
d’ingrés i tenia una formació molt poc acadèmica. Verdi va haver de cercar mestres
particulars fora del conservatori. Precisament en va triar un del conservatori: Filipo
Lavigna.
El compositor aconseguí que el recomanessin a Bartolomeo Merelli, l’empresari de
l’Scala, i signà un contracte per fer-hi tres òperes. La primera va ser Oberto, conte
di San Bonifacio, una òpera de petit format que va ser estrenada el 1839. L’obra va
tenir un èxit discret. La seva segona òpera fou Un giorno di regno, que va suposar un
fracàs absolut.
Durant aquest temps moriren la seva dona i els dos fills. Verdi es sentia acabat i decidí
tornar a Busseto. Però l’empresari Merelli va insistir que compongués l’òpera que li
faltava. Aquesta òpera fou Nabucco (1841). L’èxit de l’obra va venir molt afavorit per
la conjuntura social i política del moment.
Desprès de l’èxit de Nabucco va començar un període de gran producció d’obres: I
Lombardi (1843), Ernani..., Rigoletto (1851), Il Trovatore (1853) i La Traviata (1853).
Insatisfet amb les condicions de l’òpera a Itàlia, va pensar d’abandonar l’escena, però
va canviar d’idea en ser-li encarregades tres noves obres dramàtiques: La forza del
destino (1862), Don Carlo (1867) i Aida (1871).
Després hi hagué un període de silenci només interromput per un quartet per a corda
i la impressionant missa de (1874), fins que, a la maduresa, Verdi va tornar a sorprendre
el món amb dues de les seves obres mestres, totes dues basades en texts de
Shakespeare: la tragèdia Otello (1887) i la comèdia Falstaff (1889). Verdi dedicà els
darrers anys de la seva vida a construir a Milà un asil per a músics retirats. El dia 27
de gener de 1901 un atac cerebral li produí la mort.
79