temporada - IOCO

LA SERVA PADRONA
G. Battista Pergolesi
D’octubre a desembre de 2011
Aquesta òpera en petit format girarà per diversos escenaris de Mallorca durant el darrer
quatrimestre de l’any.
Comptarà amb la direcció musical de Fernando Marina i l’assistència musical de Francesc
Bonnín, així com de l’Orquestra de cambra de la Fundació Teatre Principal de
Palma.
Es tracta d’una iniciativa que de forma paral·lela desenvoluparà un projecte didàctic a
través d’un taller pedagògic que permetrà acostar l’òpera a tots els públics però especialment
a aquells no iniciats o als que s’atraquen per primer cop a l’òpera.
La serva padrona és una peça en dues parts amb música de G. Battista Pergolesi i amb
llibret de Gennaro Antonio Federico. La serva padrona (La criada patrona) és una òpera
bufa que originàriament era un intermezzo en l’òpera seriosa Il prigionero superbo
(El presoner orgullós). Ambdues creacions es van estrenar a Nàpols el 5 de setembre
de 1733. Va ser la primera sessió d’òpera representada després d’un fort terratrèmol
que va fer tancar els teatres de Nàpols i amb aquesta representació també es va voler
celebrar l’aniversari de l’emperadriu Habsburg.
Il prigionero superbo no va tenir èxit i va anar desapareixent de forma paulatina del
repertori operístic, en canvi La serva padrona poc a poc va anar agafant entitat pròpia
i va anar assolint un gran èxit. La seva fama es va estendre per tot Europa i es
considera la primera gran obra mestre del gènere còmic. El seu èxit pot ser es degui
a la facilitat amb que qualsevol públic es podia identificar amb els personatges: una
donzella astuta i un senyor que va envellint.
LA SERVA LA SERVA PADRONA PADRONA
G. Battista Pergolesi
A més, La serva padrona es veu sovint com el pas històric en que el barroquisme dona
pas al classicisme en la música.
La trama gira en torn a Uberto que dubte si casar-se o no amb la seva serventa,
Serpina, o si simplement és que ella li fa llàstima. Per provar el suposat amor del seu
senyor, Serpina vesteix Vespone, el criat d’Uberto, i el fa passar per un soldat que es
vol casar amb ella. A partir d’aquí es produiran situacions tan enredoses com divertides
per al públic.
96