20.07.2015 Views

Descargar PDF - Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Descargar PDF - Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Descargar PDF - Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

CONVERSA AMB LA CENTRAL DEL CURT - 65ser fotut! Nosaltres hem estat això, ho hem fet durantquatre anys... i <strong>de</strong> veritat només n’hi ha una, no?A.V.- Deixem-ho així. Ja hem parlat prou <strong>de</strong> la vostratasca <strong>de</strong> difusió. Per què no passem a la producció?C.C. - D’acord.El pas a la produccióA.V.- Ens podríeu dir quins són els vostres objectiusquan produïu una pel·lícula com, per exemple, la <strong>de</strong>lBorn?C.C.- La pel·lícula <strong>de</strong>l Born és un cas apart. S’hauria<strong>de</strong> situar dins <strong>de</strong>ls noticiaris. Nosaltres, amb aquestaspecte potser voluntarista amb el que vam tirar endavantla Central <strong>de</strong>l Curt, vèiem que era urgent i necessarique sortís un noticiari –alternatiu o marginal– <strong>de</strong>Catalunya. Es va dir a la primera reunió que si nosaltresfracassàvem, en un termini <strong>de</strong> tres o quatremesos ja sortirien altres possibilitats <strong>de</strong> fer un noticiari,fins i tot per part d’altres institucions que hopodien fer amb més facilitat que nosaltres. Vam fertres noticiaris. De fet, són les pràctiques que més hemautocriticat, perquè es pot dir que són unes pràctiquesràpi<strong>de</strong>s, massa precipita<strong>de</strong>s per a la nostra capacitatd’estructura, que evi<strong>de</strong>ntment era molt <strong>de</strong>ficient.Són pel·lícules ràpi<strong>de</strong>s, tant pel que fa a la preparaciócom a la producció. I, per diferents causes, no vaser una operació rendible. A quinze mil pessetes perpel·lícula, havíem <strong>de</strong> fer cent passis <strong>de</strong> cadascuna perrecuperar el diners. La distribució no va funcionar <strong>de</strong>ltot bé. En fi, tot va quedar mort, amb unes <strong>de</strong>speses<strong>de</strong> quaranta-cinc mil pessetes, que per a nosaltres jaera una suma enorme.A.V.- I pel que fa a una pel·lícula com Viaje a la explotación?C.C.- Vam fer aquesta pel·lícula fa quatre anys i ensés molt difícil recordar ara les raons per les quals esva fer. Els objectius partien <strong>de</strong> motivacions personals,que, quan es va admetre el tema, van passar a serraons col·lectives. Tampoc no perseguíem gairesobjectius teòrics perquè, en aquells moments, la distribucióestava malament, encara no existia la Central<strong>de</strong>l Curt... Va néixer paral·lelament al procés <strong>de</strong> lapel·lícula.La producció <strong>de</strong> les dues primeres pel·lícules –Viajea la explotación i Un libro es un arma– és totalmentestranya. Hi entra <strong>de</strong> tot: aportacions personals, festivals<strong>de</strong> cançó, sorteig durant les festes <strong>de</strong> Nadal,rifes, un dossier sobre els atemptats a les llibreriesalhora que es feia la pel·lícula sobre aquest tema...A.V.- Quan obriu un <strong>de</strong>bat sobre els projectes, per què<strong>de</strong>cidiu fer una pel·lícula concreta i no una altra? Nosempre <strong>de</strong>u ser per motivacions personals...C.C.- En el cas <strong>de</strong> Viaje a la explotación, sí. Ja ho hemdit. Recordo que quan es va plantejar aquestapel·lícula, també se’n va plantejar una altra <strong>de</strong> moltdiferent sobre els hospitals mentals... Se’n va parlar,i finalment es va <strong>de</strong>cidir fer la pel·lícula <strong>de</strong>ls emigrantsmarroquins. Per què? Doncs mira, perquèteníem accés als marroquins, ja que al barri on vivíem–a L’Hospitalet– hi havia molts treballadors que erenmarroquins. En aquest cas, la possible coherènciai<strong>de</strong>ològica naixia <strong>de</strong> la coherència i<strong>de</strong>ològica –si ésque n’hi havia– <strong>de</strong> cadascú <strong>de</strong> nosaltres en el lloc onvivíem.“Esperanzas y frau<strong>de</strong>s”A.V.- I Entre la esperanza y el frau<strong>de</strong>?C.C.- El cas d’aquesta pel·lícula és totalment diferent.A la Cooperativa es feia Can Serra quan un grup <strong>de</strong>gent –que era el mateix que ja havia fet Viaje a laexplotación – <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix treballar en una pel·lícula sobrela Guerra Civil. La Cooperativa admet el projecte. Notan sols l’admet sinó que en la fase final hi va col·laborartothom.Un procés <strong>de</strong> treballA.V.- ¿Com va ser el procés <strong>de</strong> treball?C.C. La pel·lícula es va fer en dos anys, en una èpocaen què Franco acabava <strong>de</strong> morir, en una situacióòbviament molt diferent a la d’ara. Suposo que sis’hagués fet ara, la pel·lícula seria diferent, per la senzillaraó que tindríem més mitjans per fer-la. Per exemple,les entrevistes es van haver <strong>de</strong> rodar a París,aprofitant vacances, ponts, etc. D’aquesta manera,no es podien escollir massa els personatges. El representant<strong>de</strong>l PCR, posem per cas, el va escollir el mateixpartit a París. Potser era l’únic que podia fer-ho aquellatarda, que era l’única que teníem disponible. Lesentrevistes, en general, no es podien fer a un o dosmesos vista, que era la i<strong>de</strong>a, preparant dos o tres sessions<strong>de</strong> rodatge... Des d’aquest punt <strong>de</strong> vista pràcticfins al punt <strong>de</strong> vista i<strong>de</strong>ològic, si voleu, ara lapel·lícula seria diferent.A.V.- Es va plantejar la conveniència <strong>de</strong> realitzaraquest film? Quan es va proposar, es va tenir presentla intervenció que suposa en moments com elsactuals?

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!