TAST MARÇ-ABRIL 2017

escola 0-3
215 in-fàn-ci-a
Per poder aprofitar el potencial transformador
que pot tenir el treball d’etapa 0-6, proposo
un seguit de mesures, algunes sense cap cost,
que es podrien aplicar de seguida.
Caldria garantir la coordinació sistemàtica
dels equips de l’etapa 0-6, començant especialment
pels que estan en una mateixa illa d’equipaments
i per les escoles més properes. En
molts casos fins i tot es podria plantejar la creació
de centres 0-6.
Seria convenient enfortir els seminaris 0-6
de zona que existeixen i crear-ne on no n’hi
hagi per facilitar la coherència de l’etapa i l’enriquiment
professional. Seria molt interessant
establir sistemes de mobilitat de professionals
dins de l’etapa 0-6 i facilitar estades temporals
o de llarga durada tant de mestres d’escola
bressol a parvulari com a l’inrevés.
S’hauria d’ajudar a establir projectes de
col·laboració dels centres de primària i dels instituts
de la zona amb els centres d’educació
infantil 0-3 i 3-6 per afavorir la interacció entre
etapes. Es podria fer també aplicant la metodologia
d’aprenentatge i servei.
Per poder fer bé aquestes coordinacions i afavorir
el treball en xarxa, cal augmentar les hores
de preparació, coordinació i formació dels
mestres d’escola bressol, homologant-les amb
la resta del sistema educatiu.
Cal rebaixar les ràtios de l’escola bressol per
poder millorar la qualitat i cal augmentar l’oferta
de places públiques d’escola bressol per
poder garantir l’accés de totes les famílies que
desitgin portar-hi els infants.
S’ha de garantir que el professorat de les
escoles de formació d’educació infantil coneguin
de prop el cicle 0-3, amb la tria de professorat
que hagi treballat en aquest cicle i facilitant
estades a les escoles bressol.
Tenim un gran repte: canviar el sistema educatiu.
I, per fer-ho, cap centre no en pot quedar
exclòs: els de nova creació, que poden dissenyar
de nou; els que ja porten un gran bagatge d’experiències;
els que ara creuen que cal fer canvis a
fons... Els necessitem tots. Tampoc no en pot
quedar exclòs cap nivell educatiu, des de l’escola
bressol a les escoles d’adults, de l’ensenyament
formal a l’educació en el lleure. Tots hi han de
tenir cabuda perquè tenim el repte d’educar al
llarg de tota la vida. També necessitem les institucions
de l’entorn. L’escola ha de sortir dels seus
murs i hi ha d’entrar la cultura. I cal que hi participin
les famílies, els professionals de l’educació
i sobretot els protagonistes: joves i infants no
poden seguir sent només uns convidats.
Aprofitem aquesta il·lusió compartida de
canvi que estem vivint i sumem tot el potencial
per millorar l’educació.
•
Lluís Vallvé, responsable de creació artística i de
recerca del Consorci d’Educació de Barcelona.
març abril 2017
17