L'anuari de VilaWeb. 2020, un any de 332 dies

65
vilaweb.cat
Dimecres, 30 de desembre de 2020
ANUARI 2020
Especial #04
ENTRE LA POR DEL VIRUS
I EL PÀNIC DE PERDRE-HO TOT
JORDI GOULA
Tots els països del món s’han vist afectats
per la pandèmia, que ha marcat l’evolució
de l’economia de l’any 2020. I tots els
governs hi han respost pràcticament de
la mateixa manera, amb un suport decidit
de la seva despesa a l’activitat, finançada
amb un augment del deute públic. Els bancs
centrals també hi han aportat la seva part,
que al final ha estat decisiva, atès que han
proporcionat –i assegurat– els mitjans per
a finançar aquests deutes. Sembla que uns
i altres han après la lliçó de la crisi anterior
i han entès que la qüestió més important
era mirar de mantenir la xarxa productiva,
per minimitzar els efectes en l’activitat de
l’etapa posterior. Uns ho han fet més bé que
uns altres, això sí. El paper de la Comissió
Europea tampoc no es pot passar per alt, és la
vegada que s’hi ha implicat més, amb la creació
de diversos fons d’ajuda, fins a arribar
al macrofons de 750.000 milions d’euros,
gairebé la meitat dels quals en préstecs sense
retorn, que implicarà per primera vegada
un endeutament de la institució i que ha de
tenir conseqüències positives en els difícils
anys que vénen.
Recordarem l’any 2020 com un dels més
dolents. Concretament, registrarà la contracció
més forta de l’economia mundial
des de 1946. A l’inici de la segona onada de
l’epidèmia, el Fons Monetari Internacional
(FMI) preveia una caiguda de l’activitat
econòmica mundial del 4,4% per al 2020,
que probablement al final serà una mica
superior. Tots els països del món es veuen
afectats, però amb una intensitat diferent
en la caiguda del PIB. Si fem dos grans blocs,
diríem que al voltant del -6% en els països
industrialitzats, enfront del -3,3% per als
països emergents i en desenvolupament. I
cal dir que dins de cadascun d’aquests dos
grans grups les situacions són molt dispars,
és a dir, que les xifres mitjanes tenen molt
poca representativitat.
I d’on vénen, aquestes diferències? Molt
fàcil, de l’actuació de les autoritats de cada
país. Si bé el confinament s’ha implementat
a tot arreu, a cada país ha estat més llarg i
rigorós o menys, i vet aquí que la caiguda
de l’activitat va en bona part correlacionada
amb el nivell d’intensitat de les restriccions.
El volum d’ajuts que s’ha posat en mans de
les empreses ha estat molt important. El
nivell de generositat aplicat per cada govern
dins el món industrialitzat –l’estat espanyol
ha estat una excepció negativa– ha portat a
resultats proporcionals, que probablement
es notaran més quan entrem en el període
de postcovid, perquè unes xarxes productives
hauran quedat en més bon estat que
unes altres.
Per descomptat, l’eficàcia de les mesures
sanitàries també ha tingut un paper important.
La Xina, per exemple, ha implementat
mesures efectives amb un duríssim confinament
que li permeten d’experimentar una
recuperació significativa. De fet, paradoxes