L'anuari de VilaWeb. 2020, un any de 332 dies

68
vilaweb.cat
Dimecres, 30 de desembre de 2020
ANUARI 2020
Especial #04
però també per les decisions intermitents
d’obertura i tancament de locals que el
govern de la Generalitat ha anat prenent,
en molts casos de manera improvisada i
difícil d’entendre. En canvi, sectors com la
sanitat, els serveis personals i les activitats
financeres han tingut un comportament
més que acceptable, en termes d’ocupació.
Fixeu-vos que fins ara no he parlat de xifres.
Perquè enguany ha estat més difícil que mai
acostar les xifres a la realitat. No tan sols en
les prediccions, sinó també en els càlculs de
què ha passat. Per això ho he anat deixant per
a més endavant. L’últim informe de conjuntura
de la Cambra de Comerç (del novembre),
per exemple, rebaixava més de dos punts la
davallada prevista del PIB català i ara estima
que serà d’un -12,7%. Segons Funcas, en
el seu informe de mitjan desembre: “Les
mesures adoptades en aquesta comunitat
per a contenir la segona onada de la pandèmia
s’han trobat entre les més rigoroses, i
destaca el tancament de totes les activitats
no essencials, cosa que anticipa una caiguda
severa de l’activitat en l’últim trimestre de
l’any. L’estimació per al creixement del PIB
en el conjunt de l’any se situa, per tant, en
un -13,5%.” I, per últim, tenim l’estimació
del BBVA Research del mes de desembre,
on s’afirma que “el PIB de Catalunya es
podria reduir entre un -11,5% i un -12,0%
en el 2020”.
Sempre segons el BBVA, entre els factors
que justifiquen la significativa disminució
del PIB de Catalunya, hi ha un impacte
de la pandèmia més fort en el consum de
les llars, l’exposició més gran al turisme i
l’elevada dependència de la despesa dels
no-residents. Tot això ha repercutit també
en un impacte una mica més intens de la crisi
sobre el mercat laboral, amb una caiguda de
l’ocupació del 4%, gairebé.
Per últim, l’informe observa, des del punt de
vista territorial, que en el moment de més
impacte, al maig, les comarques nord-orientals
i del Camp de Tarragona van ser les
més afectades, seguides de les comarques
de muntanya i la zona metropolitana de
Barcelona, per l’efecte del turisme. Aquesta
feblesa més elevada continua amb les últimes
dades de novembre. Les zones d’interior
i les Terres de l’Ebre, amb una força laboral
orientada a l’agricultura i la indústria, sembla
que són les comarques que, ara com ara,
resisteixen més bé aquesta crisi.
I no voldria acabar sense assenyalar que un
dels fets més rellevants de l’any –i el més
dolorós, socialment parlant– ha estat, per
mi, el naixement d’una nova classe social:
els “nous pobres covid”. Són gent que hem
vist durant mesos i mesos a les cues de centres
de beneficència esperant un plat per a
menjar. Gent que quan els han preguntat,
han dit que sentien vergonya, perquè mai
havien pensat que es trobarien en aquest
tràngol. Gent com tots nosaltres, que fins