L'anuari de VilaWeb. 2020, un any de 332 dies

67
vilaweb.cat
Dimecres, 30 de desembre de 2020
ANUARI 2020
Especial #04
els òrgans interns d’ambdues entitats. Això
significa la creació d’un megabanc –a la crisi
anterior se’ls anomenava sistèmics i es deia
que no n’hi hauria d’haver– que serà dominant
en el mercat domèstic estatal, cosa que
vol dir eliminar competència i, per a Catalunya,
fer un pas més per a allunyar-se del
seu lloc de naixement. La nova entitat, que
s’anomenarà igual, tindrà un president basc,
que ve de Bankia, un conseller delegat madrileny,
que ja era a Caixabank, i mantindrà
la seu fiscal a València i dues seus operatives
a Barcelona i Madrid. La gran pregunta que
ens fem és: qui manarà en el gegant bancari?
De moment, dels quinze membres prevists al
nou consell, sis seran de Caixabank i tres de
Bankia, però el vot decisiu el tindran els sis
que s’han de nomenar com a independents.
El poder accionarial majoritari quedarà en
mans de Criteria (Fundació la Caixa) en un
30%, i un 15% serà de l’estat, mitjançant
el FROB. En el seu moment, vaig comentar
si aquest paquet seria objecte de venda
immediata –hauria de ser així– o seria un
cavall de Troia. Els que sí que hi perdran
seran els més de 5.000 treballadors que
hauran de deixar l’entitat (unes 1.500 oficines
tancades). Madrid i Barcelona és on
hi ha les plantilles de més edat i, per tant,
les que tenen més probabilitat de tenir més
retallades. En definitiva, Caixabank fa un pas
més en direcció a Madrid, la qual cosa és una
pèrdua important per al país, orfe d’entitats
financeres de pes –de fet, el trasllat de la seu
a València ja va ser un primer pas. Val a dir
que poques setmanes després hi va haver
l’intent fallit d’absorció del Banc Sabadell
pel BBVA. L’operació es donava per feta, però
de cop i volta es van trencar les negociacions
i el Sabadell continuarà sol, amb la retirada
del seu conseller delegat, Jaume Guardiola.
Els bancs han passat un any molt difícil,
amb els tipus al 0%, si no negatius, i la seva
necessitat de generar marge s’ha complicat
molt i han hagut de forçar la via de les comissions.
Una situació que es mantindrà el 2021.
Sectorialment, les conseqüències de la crisi
han variat molt. En un primer punt de
reflexió, podríem dir que la indústria ha
patit menys que els serveis. I que dins la
indústria, els sectors químic, farmacèutic
i agroalimentari s’han vist menys afectats
per la crisi que el dels cotxes i el tèxtil, per
exemple. Les diferències de comportament
entre uns i altres han estat molt notables,
i dins el sector industrial destaca l’agroalimentari,
que ha facturat més que no pas
l’any passat.
Els serveis són els que han rebut la garrotada
més forta, però també hem de fer-hi distincions.
Tots els sectors lligats al turisme han
patit molt, perquè la baixada de visitants i de
despesa estrangera ha estat superior al 90%.
Hoteleria, restauració i bars, conjuntament
amb el comerç i les activitats artístiques, han
estat els grans perdedors de la pandèmia,
en part, per l’esmentada manca de turistes,