L'anuari de VilaWeb. 2020, un any de 332 dies

83
vilaweb.cat
Dimecres, 30 de desembre de 2020
ANUARI 2020
Especial #04
Ariel, la vaga de tramvies, la Caputxinada i Raimon a l’Olympia
El quart de segle que separa 1946 i 1971 va ser de notable intensitat. El maig d’aquell any inicial
–ara en farà, doncs, setanta-cinc– va sortir de la impremta (atesa l’època i els procediments del
règim, el concepte “sortir al carrer” és una mica agosarat) el primer número de la revista Ariel,
impulsada per Josep Palau i Fabre, Xavier Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau
Verrié. En van sortir un total de vint-i-tres números (més dos suplements d’actualitat) fins que
el desembre de 1951 la revista va deixar de publicar-se.
El mateix 1946 del debut d’Ariel Josep Maria Cruzet creava l’editorial Selecta, que va esdevenir fonamental
en la represa literària del país; Josep Miracle en va ser el primer director literari. El 25 de febrer
farà setanta anys de la vaga de tramvies de Barcelona de 1951. Per aquells mateixos dies Selecta publicava
l’Antologia de contistes catalans. 1850-1950 i l’Antologia de la poesia catalana 1900-1950, de Joan
Triadú, que van generar –molt especialment aquesta darrera– el primer gran debat entre defensors
i detractors dels criteris de Triadú. El mateix any va començar la publicació de la revista l’Infantil i es
va celebrar –en la clandestinitat de les persianes abaixades de l’Hogar del Libro, l’antiga Catalònia–
la primera Nit de Santa Llúcia. Josep Pla hi va guanyar el premi Joanot Martorell amb El carrer estret.
Saltem fins al 1961, any que obria una dècada plena de transformacions en la nostra societat i que
posava els fonaments d’allò que no tardà gaire a fer eclosió. En poso uns quants exemples: la fundació
d’Òmnium Cultural amb el rang administratiu de “societat civil”, l’aparició de les revistes
Oriflama i Cavall Fort, la transformació de la Banca Dorca d’Olot en Banca Catalana, la constitució,
a Vic, de la societat Editora General, S.A. (EDIGSA) i els primers recitals dels Setze Jutges i de la Nova
Cançó. D’una altra banda, Francisco Ibáñez publicava al setmanari Tío Vivo, de l’editorial Bruguera,
la primera historieta de “13, Rue del Percebe”; el restaurador Josep Mercader obria a Figueres el
Motel Empordà i a final de gener el capità Henrique Galvao va segrestar el transatlàntic portuguès
Santa Maria per protestar contra les dictadures de Franco i d’Oliveira Salazar. El periodista Xavier
Montanyà ho va explicar al llibre Pirates de la llibertat (Empúries, 2004).
El 1966 –fa, doncs, cinquanta-cinc anys–, per la mateixa època, si fa no fa, que es promulgava
la “llei Fraga” de premsa i impremta, es va activar la campanya “Volem bisbes catalans”, poc
després hi va haver la Caputxinada i l’11 de maig la manifestació de capellans des de la catedral
de Barcelona fins a la prefectura de policia de la Via Laietana. Raimon va ser sens dubte un dels
grans protagonistes d’aquell 1966, amb tres recitals mítics a París –a la Sorbona, a la Mutualité
i a la sala Olympia– i un altre, igualment memorable, a Barcelona: el recital a l’aire lliure del 15
de novembre a l’Institut Químic de Sarrià.
Raimon a l’Olympia de París.
Imatge del primer logotip d’Òmnium Cultural.