Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
28<br />
vi<strong>la</strong>web.cat<br />
Divendres, 5 de febrer de 2021<br />
ALBA SABATÉ<br />
noia sense mare que es pinta les ungles i<br />
es tinta el cabell de manera compulsiva, i<br />
l’Arnau, un noi que es fa fotografies vestit<br />
de noia i les penja a Instagram. La identitat,<br />
<strong>la</strong> sexua<strong>li</strong>tat, el suïcidi són <strong>al</strong>guns<br />
<strong>dels</strong> temes que p<strong>la</strong>nen per una novel·<strong>la</strong><br />
arriscada i depurada des del punt de vista<br />
<strong>li</strong>terari, una petita joia que torna a l<strong>li</strong>urar<br />
<strong>al</strong>s lectors aquesta outsider que es considera<br />
tant professora com escriptora. Del<br />
l<strong>li</strong>bre, de <strong>li</strong>teratura i d’ensenyament de<br />
<strong>li</strong>teratura parlem amb el<strong>la</strong>.<br />
—Vàreu debutar el 1994, però de l<strong>la</strong>vors<br />
ençà només heu pub<strong>li</strong>cat cinc novel·les,<br />
i de l’anterior, L’hotel b<strong>la</strong>nc de <strong>la</strong> p<strong>la</strong>tja,<br />
ja en fa cinc anys...<br />
—Sóc lenta escrivint. Una cosa és tenir<br />
<strong>la</strong> idea, però jo vull entrar en una vida i<br />
que vagi madurant i que par<strong>al</strong>·le<strong>la</strong>ment<br />
maduri <strong>la</strong> frase, <strong>la</strong> cadència. Per mi, <strong>la</strong><br />
<strong>li</strong>teratura és llengua, és trobar el to, els<br />
silencis, els punts suspensius. Tot això<br />
requereix posar-s’hi, i jo treb<strong>al</strong>lo l’escriptura<br />
com a p<strong>la</strong>er i escriure m’agrada<br />
molt, però potser un dia a <strong>la</strong> tarda faig<br />
un paràgraf i em sento molt contenta i<br />
l’endemà l’esborro.<br />
—Això fa que depureu molt l’estil, les<br />
frases, des de les més e<strong>la</strong>borades fins<br />
aquell paràgraf que potser és només una<br />
frase construïda amb tres substantius...<br />
—El traductor Xavier Pàmies ho exp<strong>li</strong>ca<br />
molt bé: es tracta d’escriure de manera<br />
que quan ho llegeixis no t’enc<strong>al</strong><strong>li</strong>s. De<br />
vegades, quan escric una frase amb tres<br />
substantius c<strong>al</strong> veure que estan molt ben<br />
escol<strong>li</strong>ts i que són aquells precisament<br />
pel seu nombre de síl·<strong>la</strong>bes, per exemple.<br />
—També opteu, una vegada més, per<br />
no posar les acotacions que marquen<br />
els diàlegs...<br />
—Perquè em poso en el cap del personatge<br />
i <strong>al</strong>lò que llegim és un tot continu. En<br />
aquest cas, és <strong>la</strong> Renata qui ens exp<strong>li</strong>ca <strong>la</strong><br />
història uns cinc anys després que hagi<br />
passat i <strong>la</strong> va ree<strong>la</strong>borant, i en aquest<br />
procés l’escriptura m’agrada més així.<br />
Ja ho havia fet <strong>al</strong>tres vegades.<br />
—Una <strong>al</strong>tra marca de <strong>la</strong> casa són personatges<br />
femenins molt potents...<br />
—Crec que totes les persones són molt<br />
potents, quan hi entres. La gran virtut<br />
de <strong>la</strong> <strong>li</strong>teratura és poder entrar dins el cap<br />
d’<strong>al</strong>tres persones. Tot sovint, a <strong>la</strong> vida<br />
re<strong>al</strong>, penso que pagaria per entrar en el<br />
cap d’<strong>al</strong>gú per veure com té organitzades<br />
les neurones, perquè sempre som dins el<br />
nostre cap. Per això, en <strong>li</strong>teratura, quan<br />
entres dins un cap, és igu<strong>al</strong> si és masculí<br />
o femení, pots crear diferentment i això<br />
és màgic.<br />
—Una cosa que sí que és arriscada, potser,<br />
és entrar dins el cap d’aquests adolescents<br />
que protagonitzen G<strong>al</strong>etes de<br />
mel i gingebre...<br />
—No us diré que no. A Aniversari par<strong>la</strong>va<br />
més de <strong>la</strong> gent gran, i a L’hotel b<strong>la</strong>nc de<br />
<strong>la</strong> p<strong>la</strong>tja, de <strong>la</strong> gent de mitjana edat, i he<br />
de reconèixer que m’ha costat par<strong>la</strong>r<br />
de joves. Sobretot, vull deixar molt c<strong>la</strong>r<br />
que, tot i que és una novel·<strong>la</strong> que <strong>la</strong> poden<br />
llegir els joves perfectament si volen, no<br />
és en cap cas una novel·<strong>la</strong> juvenil, sinó<br />
protagonitzada per joves. Jo treb<strong>al</strong>lo amb<br />
joves des <strong>dels</strong> vint-i-quatre anys i abans<br />
ho havia estat, de jove, i tenia molt de<br />
materi<strong>al</strong> de primera mà.<br />
—La vostra novel·<strong>la</strong> també és v<strong>al</strong>enta<br />
perquè parleu del suïcidi, i per partida<br />
doble. Tinc <strong>la</strong> sensació que no en parlem<br />
prou..<br />
.—Més que del suïcidi i de les raons que<br />
tenen els dos personatges per a fer-ho,<br />
que no hi entro, jo vo<strong>li</strong>a par<strong>la</strong>r sobretot<br />
de com pateix <strong>la</strong> gent que es queda aquí,<br />
ells són els qui no ho poden entendre mai,<br />
i m’interessava exp<strong>li</strong>car com pots viure<br />
després d’això sabent que no ho pots<br />
entendre. La Renata es crea una memòria<br />
f<strong>al</strong>sa <strong>dels</strong> records de <strong>la</strong> seva mare i vol<br />
En <strong>li</strong>teratura, quan entres<br />
dins un cap, és igu<strong>al</strong> si és<br />
masculí o femení, pots<br />
crear diferentment i això<br />
és màgic<br />
pintar-se i tenyir-se el cabell i l’Arnau<br />
es vesteix de dona potser per retenir <strong>la</strong><br />
seva germana bessona, les actituds <strong>dels</strong><br />
dos són com nanses a <strong>la</strong> vida.<br />
—Aquest l<strong>li</strong>bre també és una interrogació<br />
o una recerca sobre <strong>la</strong> identitat...<br />
—Sí, però no tan sols <strong>dels</strong> adolescents,<br />
sinó també <strong>dels</strong> grans: <strong>la</strong> mare de l’Arnau<br />
i el pare de <strong>la</strong> Renata també han<br />
estat tota <strong>la</strong> vida buscant aquesta identitat.<br />
És quelcom que es busca constantment,<br />
<strong>la</strong> primera vegada que tens<br />
sexe, i més ara que tot és tan obert, i no<br />
saps si t’agraden els nois o les noies,<br />
o en el cas <strong>dels</strong> estudis, que molts els<br />
comencen i si no els agraden, canvien<br />
i fan una <strong>al</strong>tra cosa.