Què li demanen la resta dels Països Catalans, al nou Parlament?

41
vilaweb.cat
Divendres, 5 de febrer de 2021
REPORTATGE
OT BOU COSTA
Ara tot s’ha agreujat. “Ja parlen
d’ansietat, d’apatia, de tristesa,
i els costa dormir, concentrar-se,
motivar-se.”
Si us trobeu dos joves pel
carrer, un d’ells té un quadre
d’ansietat o depressió. Això
diuen les dades de l’Organització
Internacional del Treball
i de la xarxa PROEMA.
Silencioses però demolidores.
I aquest és també l’avís
de l’Organització Mundial
de la Salut: la salut mental
del jovent es deteriora tant,
que s’ha convertit “en una
pandèmia paral·lela”. No hi
ha espai il·lès. Entre els qui
viuen amb els pares, sovint
augmenten les tensions familiars.
Entre els independitzats,
molts han hagut de
tornar a viure amb els pares.
Entre els qui estudien, l’esgotament
del sistema universitari
telemàtic origina
una insatisfacció creixent
amb les carreres. I entre els
qui volen treballar, la cosa és
encara més magra. La taxa
de desocupació juvenil és
del 34%.
“Ningú no ens demana com
estem”, diuen els alumnes a la
professora de psicologia Alba
Alfageme. A començament de
curs ja estaven abatuts i desgastats,
explica. Ara tot s’ha
agreujat. “Ja parlen d’ansietat,
d’apatia, de tristesa, i
els costa dormir, concentrar-se,
motivar-se.” Entre
les classes per ordinador, les
xarxes socials i que els confinaments
municipals imposen
moltes relacions a distància,
“la seva vida està absolutament
virtualitzada”, diu Alfageme.
I tot això els passa en
un moment crític. De la gent
gran, per exemple, “també
ens n’hem oblidat”, però “ja
han hagut d’enfrontar-se a
situacions molt complicades”
i han tingut més marge
per al “desenvolupament i la
gestió emocional”. “En canvi,
els joves han de començar a
adquirir ara aquestes estratègies”,
explica.
JÚLIA PARTAL