Què li demanen la resta dels Països Catalans, al nou Parlament?

More documents

Recommendations

Info

30 vilaweb.cat Divendres, 5 de febrer de 2021 ENTREVISTA Toti Soler (arxiu). ALBERT SALAMÉ TOTI SOLER “La llibertat artística moltes vegades comporta la indiferència” Entrevistem el músic i guitarrista, que serà divendres al Barnasants i ja prepara el disc que farà trenta-vuit de la seva discografia
31 vilaweb.cat Divendres, 5 de febrer de 2021 TOTI SOLER BEL ZABALLA D iu que fa tants anys que viu en un confinament voluntari, que aquests mesos no són gaire diferents de la seva vida anterior. Toti Soler és un home discret i força solitari, un músic que ha anat sempre a la seva, al marge de tendències comercials que desaprova amb contundència (“la memòria artística ha desaparegut, i l’oblit fa que no tinguem personalitat”, retreu), i durant més de cinquanta anys ha anat forjant un estil ben propi i característic. Guitarrista i compositor, ha signat centenars de melodies, ha acompanyat algunes de les veus més destacades del país i ha posat música a un bon grapat de poetes. Història viva de la música de casa nostra, divendres serà al festival Barnasants, ell i la seva inseparable guitarra, que són tot u. —Primer de tot, com esteu? Com passeu aquests mesos de pandèmia i confinaments? —Fa més de vint-i-un anys que visc en confinament voluntari per motius artístics i socials, la meva música i el meu tarannà no encaixen gaire bé en aquesta societat. Per manera de ser, necessito viure en un lloc tranquil i relativament allunyat, per tenir la soledat que necessito per a la música, la meva música, i tenir una distància que em permeti una certa independència, i disposar del temps de la manera que cregui millor. Per tant, el confinament no és gaire diferent del que ha estat la meva vida habitual. Evidentment, estic molt preocupat per la situació pandèmica i espero, com tots, que passi com més aviat millor. —Les restriccions afecten força el sector cultural... Com ho heu notat? —Els problemes culturals m’afecten molt, és clar, l’anul·lació de concerts perjudica moltíssim els artistes, i necessitem tota l’ajuda possible dels responsables culturals i les entitats de gestió musical. Ara bé, abans de la pandèmia ja patíem la falta de concerts, l’escàs interès, per no dir nul, que hi ha per la música no comercial. El 99% de la música que sona als mitjans de comunicació és música comercial, sobretot dels Estats Units d’Amèrica, o a imitació d’aquesta música. Les televisions la posen a tot arreu: futbol, cuina, documentals, publicitat... Tenim el present i el futur molt complicat, sobretot tenint en compte que els qui haurien de vetllar per la memòria i la qualitat de la música no comercial no fan la feina. Un veritable desastre. —Sempre heu estat molt crític amb això. —Els músics de qualitat d’aquest país no tenen espai als mitjans de comunicació, sols la música comercial mastegada americanitzada i de baixa qualitat. I la memòria ha desaparegut, no queda ni rastre dels nostres orígens, no hi ha memòria artística, els joves d’avui (sempre hi ha excepcions) no coneixen la nostra cultura musical, la nostra història musical. Ovidi Montllor deia: “Queda clar també que són covards aquells qui obliden les arrels, seran branca d’empelt en altres prats, i en la nit rellogats dels estels.” Però és evident que hi ha molt poca gent que es prengui seriosament aquestes paraules. “Tu vuo fa l’americano” és una cançó de Renato Carosone dels anys cinquanta en què ja avisava d’aquesta tendència. L’oblit, la memòria perduda, fa que no tinguem personalitat, i aquesta és una mancança molt greu quan es vol construir un poble. Potser no és sols un problema musical, és un problema cultural general. —Com era el Toti Soler infant? —Solitari i trist. La mort de la meva mare quan jo tenia cinc anys em va marcar tota la infantesa, és una cosa que no es pot superar mai, sempre et queda un buit. —Què en recordeu o en sabeu, de la vostra mare? —Es deia Maria Galí. El meu pare em va explicar que era una magnífica pianista, lloada per molts, que quan es va casar amb el meu pare sembla que va preferir dedicar-se a la família que a la música. Però va tenir mala sort. El meu germà bessó –vam ser els primers– va morir al cap de poc temps de néixer i una criatura va morir amb ella uns anys després, durant el part. Abans havien nascut la Montserrat i en Martí. És una persona important per a mi, però al mateix temps desconeguda. Tinc força fotografies de les excursions que feien els meus pares. —Després d’això vau anar a viure a Barcelona. —A casa dels avis Galí. Però mai em va agradar aquesta immersió a la ciutat, enyorava la vida antiga i, ja vivint amb el meu pare, no desaprofitava l’ocasió per anar a Vilassar de Dalt i reviure, encara que fos tan sols el cap de setmana, la meva vida al poble. Mai he estat gaire
Page 1 and 2: 30 GENER- 05 FEBRER 2021 No faces d
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 5 de febre
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 5 de febr
Page 17 and 18: 17 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 27 and 28: 27 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres
Page 29: 29 vilaweb.cat Divendres, 5 de febr
Page 35 and 36: 35 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres
Page 47 and 48: 47 vilaweb.cat Xxxxxxxxxxx Divendre

Què li demanen la resta dels Països Catalans, al nou Parlament?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?