Què li demanen la resta dels Països Catalans, al nou Parlament?

6
vilaweb.cat
Divendres, 5 de febrer de 2021
REPORTATGE
talunya”, comenta. Per una
altra banda, Àgueda Micó,
coordinadora nacional del
Bloc i coportaveu de Compromís,
diu: “La incertesa
de fer unes eleccions enmig
d’una pandèmia, una crisi social
i econòmica fortíssima, la
tensió política, els intents de
recentralització, l’excepcionalitat
de tenir líders polítics
que han de fer campanya des
d’un tercer grau per una condemna
injusta... la veritat és
que són unes eleccions en un
moment realment complicat.
A Compromís ens agradaria
una majoria d’esquerres que
implantara polítiques per a
les persones i defensara els
interessos del poble català.”
El músic i activista mallorquí
Biel Majoral explica que
està encoratjat i valora positivament
que l’independentisme
comenci a arrelar
a la consciència de bona part
de la societat: “Ho veig amb
una certa intranquil·litat, però
estic encoratjat perquè l’independentisme
comença a
ser ja molt subjacent. La gent
comença a tenir la consciència
que és l’única via possible.
Aquí a Mallorca hi ha molta
gent que ho segueix i està preocupada.
Es comença a veure
que és una lluita contra un
sistema que ens té des de fa
anys completament colonitzats
i oprimits, governi qui
governi a Madrid.” I Fanny
Tur, activista i ex-consellera
de Cultura del govern de les
Illes, critica que ERC i el PDE-
Cat donin estabilitat al govern
espanyol: “Tinc preocupació
i estic indignada que part de
l’independentisme doni suport
a un govern que no té cap
gest cap a Catalunya, al contrari,
que manté la repressió
Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural
del País Valencià (ACPV), espera que
els partits independentistes tornin a
guanyar les eleccions
unilateral. S’ha renunciat a
la declaració unilateral, però
Espanya no ha renunciat a la
repressió unilateral.” Tur, que
també és historiadora, demana
que el procés es miri amb
perspectiva històrica: “Des
de les Illes ho veiem igual que
des del Principat, amb preocupació
i amb el desig que
en aquest procés Catalunya
no perdi mai de vista el mapa
complet del país; no es pot
perdre la perspectiva.”
Des d’Andorra, les eleccions
se seguiran amb menys interès
que algunes altres vegades.
Ho diu el politòleg Yvan
Lara, que argumenta que el
14-F encisa menys que altres
eleccions catalanes per
l’aturada del procés d’independència,
el fet que es presentin
candidats “més fluixos”
i el “desencís” que hi ha
a l’interior de Catalunya. Lara
opina que l’absència d’elements
engrescadors fa que
les eleccions perdin interès a
Andorra i a Europa. En canvi, a
la Franja se seguiran amb més
interès, pels vincles polítics,
econòmics, socials i culturals
que hi ha entre les comarques
franjolines amb Lleida i les
Terres de l’Ebre. El periodista
Marcel Pena diu que caldrà
tenir molt en compte el resultat.
“Espero que no ixi un
govern autonòmic més, encara
que torni a ser un govern
independentista. Durant els
primers mesos de la pandèmia
la consellera Alba Vergés
va dir a la gent de la Franja que
no anés a l’hospital de Lleida,
tot i que és el nostre hospital
de referència. Una consellera
independentista no pot dir això.
Cal fer un pas més i passar
d’una Catalunya autonòmica
a una Catalunya nacional, que
tingui en compte tot el territori
més enllà de les quatre
províncies del Principat”,
reclama.
I al nord? El sociòleg Gautier
Sabrià explica que la premsa
nord-catalana s’ha abocat
amb l’actualitat política del
sud arran del procés, però
ara la pandèmia ha desviat el
focus informatiu. “La pandèmia
ha agafat tot l’espai
informatiu i hi ha hagut molt
poc ressò d’aquestes eleccions.
Es parla bàsicament de
l’impacte de la pandèmia al
Principat de Catalunya. Molts
nord-catalans no saben que
hi ha eleccions a vint minuts
de casa nostra. L’estat francès
ha decidit de tancar tots els
eixos de comunicació amb el
sud i això ha creat una situació
estranya, una sensació
d’aïllament.” Afegeix que hi
ha molta incertesa sobre si
el resultat del 14-F farà canviar
l’escenari polític al sud,
i que el fet de tenir un sistema
electoral diferent fa més difícil
la comprensió de tot això
que passa. “Molta gent s’ha
perdut amb la qüestió de la
independència després de tot
això que ha passat, i hi ha gent
que ha perdut l’esperança”,
resumeix.
Hi ha una agenda comuna?
El risc que corre l’independentisme
català és de fixar
la vista Principat endins i no
estendre la mirada més enllà
dels límits de les quatre
províncies. Hi ha qüestions
que interessen tots els governs
i que podrien bastir
una agenda comuna de país.
El finançament, el corredor
mediterrani, la unitat lingüística,
la promoció de la cul-