TRANSCRIPCIÓ DEL MANUAL DE CONSELLS DE ... - IMAB GANDIA

(97v) E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que en la vila se feya gran
desorde, que molts compraven la fruyta per los bancals, y aprés revenien aquella al preu
que·ls parexia. Y axí mateix, fonch proposat que huna tornera venia de [devó dar-se a
mas] 17 fruyta y altres coses, y per causa de dites revenedores algunes persones no venien
ells matexos a vendre la fruyta a la plaça, y no tant solament venien dites revenedores la
fruyta dels de la vila, mas encara dels forasters, y que ja veien com exes coses heren molt
roï(n)s per als de la vila, que per ço no podien [menjar] la fruyta mercat (sic). Y que puix
heren allí ajustats, que cascú digués son parer.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que ningú de la vila ni fora de aquella no puxa comprar ninguna manera de fruyta,
axí en los arbres com en altra part, per a revendre, ni menys moscatells ni altra manera de
rahims, sots pena de xixanta sous. E axí mateix, les torneres no pu(x)en vendre fruyta ni
erba sinó de dos persones, e açò dins la contribució […] ni menys ningun gènero de rahim,
y que dels de fora la contribució no puixen vendre cosa alguna.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat en cap que ja hera acabat lo trienni passat
de la tacha real, y que ara havien de tornar a fer dita tacha, perquè axí ho havia enviat a dir
lo síndich de València, y per ço, puix heren allí ajustats, que vesen de quina manera
tacharien dita tacha, si tacharien axí com demanava lo rey, per cascuna casa, o si farien
scales cascú per lo que té. Que cascú digués son parer, y que tanbé, que nomenasen
tachadors los que·ls paregués.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell que tache per scales, ço és, cascú per lo que té. Y per a fer dita tachació nomenaren
los matexos que foren elegits per a posar lo preu en lo forment que vingué per la mar, los
quals heren los justícia e jurats, dos canonges, Joan Garcia de Trugillo, mossèn Candel,
Sebastià Calderó, Bernat Yvanyes, Francés Joan Lópes, Miquel Oriola y Joan Ribera.
E axí mateix, fonch proposat per dit jurat que havien de fer hun síndich per a anar a
València a cobrar los dinés de la segona segurretat, y que vesen a qui farien.
E discorrent per tot lo damunt dit consell, fonch determinat per la major part de
aquell feren síndichs als magnífichs Juseff Rull y Miquel Hieroni Tamarit, jurats de la
present vila, per a cobrar los dinés de la segona seguretat, o a cascú de aquells.
Testes consilii.
(98r) Die tercia mensis augusti Anno MDXXXXVI.
Los magnífichs Matheu Salelles, justícia, Joseff Rull, Berthomeu Bonig y Nofre Ros
(sic), jurats de la vila de Gandia, liuraren la guarda de la mar als honorables en Pere
Saragoçà y Loís Ysona, presents, a temps de hun any primervinent y del primer dia de juliol
proppassat en avant contador, a rahó de tres sous cascuna nit cascú. Los quals prometeren
guardar cascun dia fins a la gola del riu de Xaraco, y se hajen de trobar allí al sol exit, y
hajen de exir a guardar a la hora que als magnífichs jurats los parexerà, segons la necessitat
que y haurà. Y per ço, prometeren, etc., obligaren, etc. E los dits Pere Saragoçà y Loís
Ysona, presents, prometeren tot lo damunt dit. Fiat large, et caetera. Actum Gandie, et
caetera.
Testes Vicent Péres y Pau Rogés.
Dicta die.
17 La lectura és confusa, i sembla que l’escrivà ha omés sílabes o paraules senceres.
111