TRANSCRIPCIÓ DEL MANUAL DE CONSELLS DE ... - IMAB GANDIA

E discorrent per tot lo consell, fonch determinat per la major part de aquell que vist
que en la vila y aja molt forme(n)t de les muntanyes, y que don Jaume Pallàs los ne ven
cent caffisos, que treballen de pendre aquell, y qu(e) si tenen lo de don Jaume Pallàs, que la
vila ne tendrà prou ab (e)l que hui té. Y si no·l poden haver, que·n prenguen del de la mar
cent cinquanta caffisos.
(52v) Anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo quarto die
vero intitulata secunda mensis marcii.
Lo canonge Martí Garcia, procurador del capítol de la seu de Gandia.
Antoni Ros, justícia.
Joseff Rull, Bertomeu Àvila, Francés Joan Genís, jurats.
Melchior Monroig, síndich y racional.
Pero Pérez Salelles, Jaume Telló, Loís Sans, Bertomeu Sapena, Hieroni Salelles, Gil
Arnedo, Joan Ferrandis, Bertomeu Cabrera, Cosme Albert, Sebastià Sans, Pere Faus,
Miquel Valls, Nofre Agremunt, Andreu Sadorní, Francisco Mexía, Pere Salelles, Gaspar
Fuster, Miquel Vallsebre, Bernat Yvanyes, Joan Servera, Joan de Ayerre, Vicent Ferrer,
Joan Soriano, Joan Navarro, Miquel Ortís, Pere Costa, Francés Barbastre.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fonch proposat per lo magnífich en Joseff Rull,
jurat en cap, que la resolució del consell passat, que deya que tenien prou de cent caffisos
de forment de muntanyes, lo qual havia tret venal don Jaume Pallàs, y si no·s podia haver
aquell, que prenguessen cent cinquanta caffisos de la mar, del de Pere Roca, y que lo
il·lustre senyor duch los havia manat que tornassen a justar lo consell de part sua, dien-los
als del consell que dia lo senyor duch que segons la gent que ell entenia posar en la vila,
que ab sinch-cents caffisos de forment més del que tenien no y hauria prou si necessitat y
havia, y que los diguessem que prenguessen del forment de mossèn Pere Roca, de la mar,
quatre-cents o cinch-cents caffiços. Y que per asò eren ells allí ajustats, que cascú digués
son parer.
E discorrent per tot lo consell, vist que lo que lo senyor duch deya era cosa molt
(53r) bona y profitosa per a la vila, que eren de parer que si·s podia haver lo forment del dit
don Jaume, que·s prengués al preu que poguessen, y del de la mar, tres-cents caffisos. Y si
cas era que lo de don Jaume no·s pogués haver, que prenguen de la mar quatre-cents
caffisos.
E axí mateix, fonch proposat per lo dit jurat en cap que no ignoraven com cascuns
anys solia posar la vila cisa en la carn per causa de les pencions que la vila cascun any
paga, y axí mateix, per los molts gastos que la vila cascun any té en guardes, monicions y
altres coses extraordinàries, y que ja tenien la licència del senyor duch per a posar tres dinés
y mealla de cisa en la liura del moltó, y hun diner en lo cabró, axí com és acostumat y se
féu lo any passat. Y que per ço, que diguessen son parer allí cascú.
E discorrent per tot lo consell, fonch determinat per tot, nemine discrepante, que·s
pose de cisa en lo moltó tres dinés y mealla per liura, y en lo cabró hun diner, de manera
que reïxca a vuit dinés per liura lo moltó [tot l’any]. Y si no volen contribuir lo senyor duch
y los capellans en los exachs, que posen mig any tres dinés de cisa y altre mig any tres
dinés y mealla, perquè la vila cobre los exachs que té pagats.
Anno a Nativitate Domini MDXXXXIIII die vero intitulata XXVII marcii los
magnífichs Antoni Ros, justícia, Joseff Rull, Bertomeu Àvila y Francés Joan Genís, tres
dels jurats de la vila de Gandia, liuraren lo libre de la peyta general y murs y valls del any
70