Clica aquí per descarregar-lo

More documents

Recommendations

Info

44 El Taula Rebost compartida Compartint taula Pere Arpa ... Lluís Feliu Cuiner Cuiner Després de coincidir en una visita realitzada a unes caves, en Lluís va començar a venir a casa, just en els primers temps del Rebost d’en Pere. Des d’aleshores la relació entre tots dos ha anat en augment fi ns arribar a l’amistat que ens uneix actualment. És per això que em venia de gust asseure’m a fer un cafè amb ell i poder parlar de cuina, de producte, de gastronomia, una mica de tot. Pere Arpa La teva entrada a la cuina és progressiva, ja que inicialment només cuinaves pels amics, no? Sí, aleshores ho feia per fer coses que estaven de moda, però que vistes ara en perspectiva segur que no estaven massa bones. La veritat és que jo inicialment m’havia interessat pel tema vins i també sovintejava alguns restaurant de referència. A partir d’aquí se’m va despertar el sentit crític del menjar i m’hi vaig anar llençant. Però no comences seriosament fi ns els 39 anys. Quan vares decidir el que realment volies ser de gran? Podríem dir que va ser progressiu, de fer d’afi cionat i sense cap pretensió, vaig passar a fer algunes coses a casa, a fer alguna estada d’uns dies, per exemple a Can Borrell de Meranges, i poc a poc vaig començar a fer les meves el.laboracions pròpies pel bar que hi havia a casa. I després va venir el petit reservat que ja feia de restaurant? Sí, paral.lelament a unes obres importants que vàrem fer al local i que ens va permetre tenir el petit menjador, que combinava amb el servei de cafè. Va ser del 95 al 2000 que alternàvem les dues coses fent 40 hores cada cap de setmana, que és una cosa que no hauria de fer ningú. I quan es decideix que s’ha de tancar el cafè i ser només restaurant? També és progressiu, ja que són anys en els que el meu germà era Alcalde d’Anglès i per tant era moltes hores fora. Mentrestant els meus pares s’anaven fent grans i jo vaig començar a tenir clar que m’havia de fer càrrec del negoci, però sempre amb la idea que hi hauria d’haver-hi alguna cosa de cuina i no només el món del cafè. No va ser difícil tancar com a cafè un local tan emblemàtic? I tant, i més en un poble com és Anglès on hi havia tota una generació de gent acostumada a venir a casa cada dia i que potser en el seu moment no van acabar d’entendre la nostra aposta. Va ser una mica traumàtic i vam ferir moltes susceptibilitats, perquè crec que en el seu moment molta gent va pensar que era un tema d’esnobisme i de fer-ne poc amb l’ambient de poble. I a nivell personal, el fet que la família no estigui immersa en el negoci, com es porta? Jo ho porto relativament bé per dues coses. Una perquè la meva dona i les meves fi lles entenen la meva feina i els seus horaris, i la segona és que jo estava molt més lligat amb els horaris de cafè, que el que puc estar-ho amb els del restaurant. Abans no hi havia, ni dies de festa, ni diumenges a la tarda, ni res perquè el cafè estava sempre obert; en canvi ara hi ha més ordre en aquest sentit i això m’ha permès viure les meves fi lles i fer més vida de família. Tornem a la cuina, que busques ara amb la teva cuina? Segueixo amb la mateixa fi losofi a del producte de temporada i et diari que segueixo insistint en les coses que més m’agraden i més signifi catius com les verdures, pèsols, faves, els peixos, la caça, tot i que introduint algunes receptes noves. Et diré que amb el temps m’he adonat que sense voler i sense adonar-me’n hi ha dos criteris bàsics que es repeteixen, un és fer servir el tema de destil.lats i l’altre mantenir els gustos que eren habituals per a mi fa quinze o vint anys. A vegades has dit que t’interessa molt els colors dels plats? És un altre aspecte en el que em fi xo molt. Crec que hi ha una part del plat que t’ha d’entrar per la vista i per això m’agrada cuidar el tema del color, de la combinació de colors. Si veus un plat que sense ser cridaner crida a la vista sempre predisposa bastant. Diguem un producte que t’identifi qui.
«A Anglès hi havia una generació acostumada a venir a casa cada dia i en el seu moment no es va acabar d’entendre la nostra aposta» El que faig servir més la ceba, però pel meu gust personal a l’hora de menjar-ne les faves i tots els arrossos. Hi ha una altra cosa que també treballo molt, que són els bolets i m’agraden especialment els escarlets blancs. Km0? Aquest és un debat molt ampli. Que és Km0?, perquè em fa la sensació que s’hauria de redefi nir aquest terme. Evidentment sempre que puc faig servir coses del costat de casa, però crec que estarem d’acord que el verdader Km0 és la qualitat. O preferim una taronja de l’arbre del pati de casa que no val res, a una de boníssima que pugui venir de València? Algun cuiner que t’hagi marcat? Més que d’un cuiner, jo et parlaria de cuines diferents. Per exemple a mi em va anar molt bé conèixer a fons la cuina de Taula compartida El Rebost 45 Can Borell per conèixer la cuina casolana i de muntanya. També m’he vist una mica refl exat en la progressió del Celler de Can Roca. M’agradava molt la frescor de la cuina d’en Camós al Big Rock, el Motel dels anys 80. Són diverses fonts en les que podria dir que m’he fi xat. Defi niríem la cuina de l’Aliança com una cuina de territori? Intento que sigui així, però sóc sincer si dic que si em falta alguna cosa de fora, no deixo de fer-la servir. En tot cas, lo del territori marca absolutament la cuina de casa. Màrius Fuertes ... Miquel Ruiz ... Pere Bahí ... Nando Jubany... Josep Roca ... Carles Gaig ... Sergi Arola ... Joan Roca ... Jaume Subiròs ... Joan Fabra ... Paquita i Lolita Rexach ... Carme Obregón ... Francesc Rabassa ... Carlos Piernas ... Pep Bover ... Joan Ribas ... Josep Trallero ... Miquel Bofi ll ... Joan Huguet ... Carles Aymerich ... Albert Sastregener ... Joan Abras ... Jaume Font ... Benito Díaz ... Joan Sala ... Jordi Roca ... Manuel Romero ... Quim Oliu ... Miquel Costabella ... Carles Antoner ... Xavier Sagristà ... Rafa Clarasó ... Montserrat Núñez ... Àlex Oviedo ... Pep Curiel... Paco Pérez ... Pere Arpa ... Lluís Feliu
Page 1 and 2: El Rebost Reb Re Reb Re Reb Rebos e
Page 3 and 4: El Rebost
Page 5 and 6: Núm. 61 - Maig - Juny 2011 EDITA:
Page 7 and 8: l’entrevista a un personatge gast
Page 9 and 10: esplendor, fi ns que sigui el momen
Page 11 and 12: alhora també és aquella persona q
Page 13 and 14: franc resultant un vi d’elevada i
Page 15 and 16: distingir? I quines et costen més?
Page 17 and 18: graus, on s’hi poden trobar els m
Page 19 and 20: Parlar del Rosselló és fer-ho, en
Page 21 and 22: Granada Hi ha una Granada sense l
Page 23 and 24: Les Eroles El reportatge El Rebost
Page 25 and 26: ofi cialment la història de melmel
Page 27 and 28: Mas Gil el Châteaux empordanès Re
Page 29 and 30: Assessorats per Peter Sisseck Un de
Page 31 and 32: 900m 2 per Reportatge El Rebost 31
Page 33 and 34: Espai de Tallers i Activitats Pensa
Page 35 and 36: Llibreria culinària La cocina de l
Page 37 and 38: El Rebost 37 El mercat I pèsols É
Page 39 and 40: Prop de cinc-centes persones han pa
Page 41 and 42: Girona i Albi, mercats agermanats F
Page 43: 13a Campanya Gastronòmica del Peix
Page 47 and 48: Eccomi Negre Celler Celler Blau Nou

Clica aquí per descarregar-lo

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?