No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
també va anar dirigida a millorar les tècniques de reg per poder utilitzar l’aigua d’una manera
més eficient i al mateix temps millorar la producció dels conreus.
Amb anterioritat ja s’havien produït grans transformacions per a disposar de més zones
regables a Catalunya. Aquestes estaven basades en portar l’aigua del riu a una zona determinada
mitjançant canals que repartien l’aigua de reg i la retornaven al riu. En són alguns
exemples a la Plana de Ponent els diferents regs de l’horta a la vora del Segre com la sèquia
de Pinyana, bona part del Canal d’Urgell i el canal d’Aragó i Catalunya acabat al 1906. A
les Terres de l’Ebre es van posar en funcionament el canal dret i l’esquerra de l’Ebre, aquest
últim des de 1911.
La regulació del cabal dels rius per a poder ampliar les zones de reg dotades amb aigua de reg
per als mesos d’estiu no es va prioritzar durant la primera meitat de segle XX, ja que la majoria
d’embassaments que es van construir van ser destinats a la producció d’energia elèctrica.
Una excepció és el cas de la conca del Segre on la regulació de les seves aigües va ser una
mica més tardana degut a que els drets sobre l’aigua per regar eren anteriors a les obres
hidràuliques per a la generació d’energia elèctrica. Així, la construcció dels embassaments
de Sant Llorenç al 1930, d’Oliana al 1956 i posteriorment el de Rialb al 1999, ha estat més
relacionada amb les grans transformacions de regadiu que amb la producció d’energia
hidroelèctrica, i de fet un terç de la presa de l’embassament d’Oliana va ser pagada pels
regants del canal d’Urgell.
Percentatge de la població activa catalana
Sector 1930 1940 1950 1960
Agricultura i pesca 26,3 26,2 22,4 16,2
Indústria i construcció 51,3 43,6 47,8 51,7
Serveis 22,4 30,2 29,8 32,1
Font: Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989.
LES DÈCADES DELS 60 I ELS 70: “DESARROLLISMO”, INTENSIFICACIÓ I ÈXODE RURAL
A mesura que va augmentar el desenvolupament industrial, van créixer els requeriments
de mà d’obra en aquest sector, principalment concentrat en àrees urbanes. S’enceta aquí
un nou període migratori del camp a la ciutat. Catalunya va perdre, en percentatge, entre
el primer i l’últim cens agrari (1962-1999), un 60% de les explotacions. El nombre d’actius
agraris masculins a Catalunya va passar dels més de 375.000 als inicis del segle XX, als
67.000 de principis del XXI. Però en aquest procés disminueix el nombre d’explotacions i
n’augmenta la dimensió, per tant, es concentren la propietat i la capacitat productiva.
rrollo 5 . Els excedents que provenien de l’època d’expansió econòmica de finals del anys
50 i principis dels 60 es van destinar a la compra de terres, a la millora tecnològica o a la
inversió a la resta de sectors, amb l’objectiu de millorar el nivell de vida dels propietaris
de les explotacions agràries i ramaderes. De manera que, a mesura que va anar incrementat-se
la dimensió de les explotacions agràries i ramaderes, en va anar disminuint
paral·lelament el nombre.
Aquest augment generalitzat de la inversió en les explotacions agràries i ramaderes feia
necessari que la demanda d’aliments es mantingués constant. Amb aquest objectiu, i en un
context favorable d’industrialització i innovació tecnològica creixent, es van començar a
crear indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, i va néixer, també, un vincle de
dependència que va fer canviar radicalment el caràcter autosuficient de l’explotació agrària
tradicional. Es va iniciar, per tant, un procés gradual d’interconnexió i interdependència
entre el món estrictament agrari i les indústries associades.
El consum de masses i el sistema agroindustrial van néixer plegats i es van reforçar mútuament,
fins al punt que, en l’actualitat, l’agroindústria té un paper fonamental en la indústria
espanyola: és una branca industrial força diversificada on coexisteixen petita i mitjana
empresa local i comarcal amb grans multinacionals.
L’expansió econòmica del país, l’anomenat desarrollismo dels anys 50 i 60, va incidir en les
pautes de consum dels ciutadans. Per exemple, va començar a haver-hi una gran demanda
de carn d’animal de cicle biològic curt (porcs i pollastres) i de baix preu. També d’oví i boví,
ous, llet i derivats làctics. El mercat va promoure una acceleració de la producció ramadera,
que, juntament amb els processos d’intensificació, va provocar canvis profunds en els sistemes
productius (alimentació, cria, engreix, mesures sanitàries...).
Ens trobem davant el gran desenvolupament ramader. La ramaderia d’engreix va passar de ser
un complement de la renda a ser ingrés principal de moltes explotacions. Del 1955 al 1985,
va haver-hi un augment del 400% de la producció de bestiar boví o equí, un 7.000% de la
de pollastre i un 1.500% de la de porcí. La separació clara de la cria i l’engreix va suposar un
procés que va modificar el mapa ramader espanyol i va incidir en la distribució territorial de
la població.
Les baixes rendes familiars agràries, comparades amb la de les famílies que treballaven en la
indústria i els serveis, la mecanització del camp i la creixent industrialització, van assentar
les bases d’un dels fenòmens que més ha caracteritzat el món rural català: l’emigració, ja
iniciada a partir de l’últim terç del segle XIX, amb una aturada durant el conflicte bèl·lic, i
que va ressorgir amb força a partir de la dècada dels 50, i sobretot als 60 i 70. La important
i sostinguda pèrdua d’habitants i efectius ocupats en activitats agràries es va anar accentuant.
Les conseqüències territorials del capitalisme, la industrialització, la intensificació i
la modernització del sector agrari i ramader es van fer evidents.
Durant els anys 60, la indústria va continuar guanyant terreny. En el sector agrari es van
iniciar els processos d’intensificació de l’agricultura i la ramaderia, un fenomen acompanyat
per mesures polítiques que li van donar impuls, com els anomenats Plan de Desa-
L’èxode rural es va mantenir constant i va suposar importants implicacions per al camp català:
es va masculinitzar i envellir. Dones i joves marxant, davant la manca de perspectives
5 Els plans de desenvolupament que es van dur a terme durant el període 1964-1975, establerts en diferents etapes de
laborals, socials i personals, i això va fer que el caràcter familiar de la força de treball al
24
quatre anys cadascun. Tenien com a principal objectiu fomentar el desenvolupament industrial i, a la vegada, establien
les previsions econòmiques que Espanya havia d’assolir.
camp desaparegués i el relleu generacional quedés en un pla d’incògnita que encara avui
25
no diguis blat...