No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
la base de la UP. Nosaltres el que demanàvem era no dependre de les Hermandades Sindicales per
poder organitzar-nos i poder tirar endavant tot aquest territori que ens estimàvem i ens estimem.
Vam sortir a la ràdio i a la televisió i ho vam accelerar tot. El Sindicat Vertical estava dirigit pel
poder. Sí que hi havia els treballadors, el delegat d’això i el delegat d’allò..., però les línies mestres
les manava el Govern de torn. Hi havia un ministre de Relacions Sindicals de no sé què. No, no,
el sindicat ha de ser una cosa lliure, com la UP, en què vam fer una crida a tots els pagesos de
Catalunya, i hi van acudir, i vam ser nosaltres els que vam traçar les línies que calia seguir i les
reivindicacions que també calia fer en desacord amb el poder establert.”
Els anys 70 van suposar l’inici d’uns processos de canvis socioeconòmics, culturals i polítics
que es van estendre també al món rural, com recorda Francesc Ribas: “Nosaltres vam començar
en la clandestinitat, però amb un sentit d’àmplia tolerància a tots els demòcrates. Crec que nosaltres
vam portar la democràcia al camp, i penso que la tasca dels altres sindicats va ser portar la
democràcia a les fàbriques. Era molt gros, el que vam fer els sindicats obrers i nosaltres.”
Josep Gavaldà recorda la feina que va fer Unió de Pagesos: “Van fer una molt bona funció.
Van aconseguir que la gent pagesa tingués una jubilació més bona que abans. Van fer altres coses,
però aquesta va ser la millor, justa i encertada. També tenien una branca política, però sempre
van anar pel bé del sindicat. Van fer una gran labor la UP.”
Un cop constituïda, Unió de Pagesos va començar la seva activitat molt ràpidament. Ja al
maig del 1976, des de la il·legalitat va promoure nombroses mobilitzacions pageses, com les
de Tarragona i Lleida, amb 10.000 i 15.000 pagesos, respectivament. El lema de les mobilitzacions
resumia en una frase el desig de tots els pagesos de Catalunya i segurament els dels
de la resta de l’Estat: Volem viure de la Terra!
Malgrat aquest paral·lelisme inicial amb els moviments obrers, el sindicalisme agrari no
va veure reconeguts plenament els seus drets sindicals, i les organitzacions professionals
agràries no van veure reconeguda la seva representativitat oficial fins al 1994, amb la celebració
de les primeres eleccions sindicals al camp català. Els sindicats obrers ja havien
celebrat les primeres eleccions en democràcia el 1978, setze anys abans. A partir de les
eleccions del 1994 es va reconèixer la representativitat i la interlocució amb l’Administració
i els poders públics als sindicats que hi van concórrer, i en proporció als vots obtinguts (UP,
un 70%; IACSI-ASAJA, un 15%, i Ramaders i Pagesos-CPF, un 15%).
A la resta de l’Estat, el reconeixement del sindicalisme agrari i la mesura de la seva representativitat
ha anat a un ritme tant o més lent que a Catalunya, i al començament del segle
XXI encara hi ha comunitats autònomes que no han celebrat eleccions sindicals al camp.
70
Manifestació, tractorada d’Unió de Pagesos. Fons Família Ribas.
Concentració de la Unió de Pagesos al Parc de la Ciutadella de Barcelona, el novembre de 1977. Fons Unió de
Pagesos, Andreu Peix.
71
no diguis blat...