No diguis blat… - Fundació del Món Rural

no diguis blat...
1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008 1936-1939 1940-1950 1950-1970 1970-1980 1980-2000 2000-2008
Dones treballant en una indústria de producció alimentària. Exemple de la nova agroindústria desenvolupada a
partir dels anys cinquanta. Arxiu Històric de Lleida, Fons AISS, imatge 122.
tenir una especial importància la immigració. El procés d’industrialització de Catalunya va
portar una part important de la població de les zones rurals del sud d’Espanya a traslladar-se
a Barcelona i els seus voltants per treballar en les indústries i els serveis que hi proliferaven.
Al mateix temps que es produïa aquest augment demogràfic també augmentava el nivell
de vida de les persones, i amb el nivell de vida també millorava la qualitat de vida. Cada
cop més, la població incrementava la demanda en tots els productes, començant pels
aliments. Calia més aliments i també, cada cop més, presentar els productes alimentaris
d’una manera més elaborada, ja fos per millorar la seva presentació i fer-la més atractiva
per al consumidor o per facilitar-ne el consum. Calia transformar la matèria primera,
vegetal o animal, en altres productes de nova demanda. D’aquesta manera va néixer la
branca de la indústria dedicada a l’elaboració, transformació, preparació, conservació i
envasat de la matèria prima alimentària. La indústria agroalimentària va anar adquirint
més importància, fins que va esdevenir un element clau i condicionant per al desenvolupament
del sector agrari.
Alhora, l’agroindústria va tenir una influència decisiva en l’evolució de l’estructura agrària
de Catalunya, ja que va exercir pressió i va establir les condicions econòmiques de producció
i sota criteris de competitivitat i d’exigències de mercat. Ramon Valls ho interpreta de la
següent manera: “Si anem al món de la fruita, una empresa et diu que has de plantar aquestes
pomes; les has de collir tal dia, perquè si no tindràs una penalització; també et diu, mira,
el preu és aquest, encara que al mercat valguin deu vegades més. És insostenible. Sí que hi
pot haver algun espavilat que la compri i després la vengui a 3 euros com a ecològica, però
això no soluciona el problema.”
Paral·lelament a l’evolució de la indústria agroalimentària, en aquests anys va ressorgir el
moviment cooperatiu a Catalunya: la unió de diferents productors en forma de cooperativa
amb l’objectiu d’agrupar més producte per poder comercialitzar-lo i distribuir-lo millor, i
tenir més poder negociador davant els majoristes i les indústries alimentàries. El moviment
cooperatiu agrari havia començat a inicis del segle XX i va evolucionar durant el primer
terç de segle fins que la Guerra Civil el va estancar. Els anys immediatament posteriors al
conflicte bèl·lic van ser socialment molt durs per al moviment cooperatiu, per la pròpia desestructuració
del sector productiu i pel control de l’aparell del Règim, que el va absorbir per
transformar-lo en l’Hermandad Sindical Nacional de Labradores y Ganaderos 11 . A les dècades
dels anys 50 i 60, a poc a poc es va anar refent amb la recuperació de la producció i el
consum. Josep Sanjuan va participar activament en la fundació de la Cooperativa de Torres
de Segre: “Quan la fruita va agafar importància, un senyor de Torres va convèncer l’Hermandad
i va començar a exportar pera llimonera. Al cap d’un temps, el mateix senyor va creure convenient
fundar una cooperativa i va reunir tota la germandat per explicar-ho. D’aquella reunió ja
en va sortir una junta, amb el seu president. Llavors em van oferir, a mi, si volia ser el secretari
de la cooperativa. Poc temps després ja vam començar a portar adobs, vi i insecticides a un petit
magatzem i va començar la nostra activitat. Més endavant, vam llogar un petit molí per fer pinso
per als animals... Això va ser el 1957. La cooperativa va anar creixent i va ser de les primeres que
va tocar la fruita i va exportar pera llimonera. Després vam llogar un magatzem més gran i més
endavant ja en vam construir un de propi. Ara està una mica de baixa, però va anar molt bé.”
Un dels factors que van contribuir a l’aparició de l’agroindústria va ser que molt pagesos
deixessin de treballar de manera principal les terres per anar a treballar a temps complet o
parcial a aquestes fàbriques. Com comenta Florenci Teixidor: “Quan van fer la fàbrica de la
Nestlé, cap al 1960, hi va anar molta gent, a treballar. La gent es podia treure un sobresou
Vista general de la sala de classificació i manipulació
d’una cooperativa de fruita, 1970. Arxiu Històric
de Lleida, Fons Instituto Nacional de Colonización
(INC), imatge 5.
62
a la fàbrica. Com que tenien un horari seguit a les tardes, podien treballar les terres a casa
durant el matí. Sobretot els joves anaven a treballar fora de casa i, quan podien, ajudaven
a casa.”
11 Les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos es van crear l’any 1944, juntament amb les locals i comarcals,
però l’any 1947 van ser suprimides i substituïdes per les Cámaras Oficiales Sindicales Agrarias (COSA). La seva
funció era coordinar la representació i la defensa dels interessos específics dels grups esmentats.
63
no diguis blat...